Jesús acaba d’explicar un cop més com orar, però aquest no és l’únic tema que sorgirà més d’una vegada durant el seu ministeri. A Galilea, el van acusar falsament de fer miracles amb el poder del governant dels dimonis. Ara a Judea, el tornen a acusar del mateix.

Quan Jesús expulsa d’un home un dimoni que li impedeix parlar, la multitud es meravella, però els seus opositors no. Ells tornen a acusar-lo falsament dient: «Expulsa els dimonis amb el poder de Beelzebub, el governant dels dimonis» (Lluc 11:15). Altres, volen més proves que demostrin qui és Jesús i li demanen un senyal del cel.

Jesús s’adona que el volen posar a prova, i per això els hi dóna la mateixa resposta que va donar als opositors de Galilea. Diu que tot regne que està dividit caurà, i fa servir el següent raonament: «Si Satanàs també està dividit contra si mateix, ¿com podrà durar el seu regne?». Llavors, Jesús els hi diu clarament: «Si jo expulso els dimonis pel dit de Déu, això vol dir que el Regne de Déu és aquí i no us n’heu adonat» (Lluc 11:18-20, nota).

Quan Jesús menciona el «dit de Déu», les persones que l’escolten haurien de recordar el que va passar a la nació d’Israel. Els que estaven a la cort de Faraó i van veure com Moisès feia un miracle van exclamar: «Això és el dit de Déu». A més, el «dit de Déu» també va escriure els Deu Manaments a dues taules de pedra (Èxode 8:19; 31:18). De la mateixa manera, el «dit de Déu» —el seu esperit sant, o el seu poder en acció— és el que li dóna poder a Jesús perquè expulsi dimonis i curi malalts. Per tant, el Regne de Déu és enmig d’ells encara que no se n’han adonat, perquè el Rei del Regne, Jesús, és allà fent aquests miracles.

Jesús pot expulsar dimonis i això demostra que és més poderós que Satanàs, tal com un home fort ataca i venç un home ben armat que vigila una casa. Jesús també repeteix l’exemple sobre un dimoni que surt d’un home. Si l’home no omple el buit amb coses bones, el dimoni torna amb set esperits més, i l’home acaba pitjor que al principi (Mateu 12:22, 25-29, 43-45). Això és el que li passa a la nació d’Israel.

Una dona que escolta Jesús exclama: «Feliç el ventre que et va portar i els pits que et van alimentar!». Les dones jueves tenien l’esperança de ser mares d’un profeta, especialment del Messies. Així doncs, aquesta dona segurament pensa que Maria ha de ser molt feliç perquè és la mare d’un mestre com Jesús. Amb tot, Jesús corregeix el punt de vista que té la dona i li explica d’on prové la verdadera felicitat: «No, sinó que feliços són els que escolten la paraula de Déu i l’obeeixen!» (Lluc 11:27, 28). Jesús mai ha donat a entendre que s’hagi d’honrar d’una manera especial a Maria. Al contrari, la felicitat verdadera no depèn de qui és la nostra família o de les coses que podem fer, sinó de ser un servent fidel de Déu.

Tal com Jesús va fer a Galilea, ara torna a renyar la gent perquè li han demanat un senyal del cel. I diu que l’únic senyal que se’ls hi donarà serà el «senyal de Jonàs». Jonàs va ser un senyal perquè va passar tres dies dins del peix, i perquè va predicar amb valor, cosa que va fer que els ninivites es penedissin. Jesús diu: «Algú més important que Jonàs és aquí» (Lluc 11:29-32). Jesús també és més important que Salomó, que va impressionar la reina de Saba amb la seva saviesa.

Jesús continua dient: «Quan algú encén un llum d’oli, no el posa en un lloc amagat ni sota  un cistell, sinó en un lloc alt» (Lluc 11:33). És possible que vulgui dir que ensenyar i fer miracles davant d’aquestes persones és com posar un llum en un lloc amagat. Com que els seus ulls no estan ben enfocats, no entenen per què fa aquests miracles.

Jesús acaba d’expulsar un dimoni i ha fet que un home que era mut parlés. Això hauria de motivar les persones a donar glòria a Déu i a explicar als altres el que Jehovà està fent. Per això, Jesús adverteix als seus opositors: «Per tant, assegura’t que la llum que hi ha en tu no sigui foscor. Perquè si tot el teu cos brilla i no hi ha cap part fosca, serà tan brillant com quan un llum t’iŀlumina amb la seva claror» (Lluc 11:35, 36).