Des de la seva tornada de Jericó, Jesús i els seus deixebles han passat tres nits a Betània. Ara, a primera hora del dilluns 10 de nissan, van cap a Jerusalem. Jesús té gana, i quan veu una figuera s’hi apropa per veure si té figues.

El mes de març està a punt d’acabar-se, però la temporada de les figues no és fins al juny. Amb tot, a aquesta figuera li han sortit fulles abans d’hora. Per això, Jesús pensa que potser hi trobarà figues primerenques, però no n’hi troba cap. Les fulles han donat una aparença enganyosa. Llavors, Jesús diu: «Que ningú mengi del teu fruit mai més» (Marc 11:14). Immediatament, la figuera comença a pansir-se. El significat d’aquest succés se sabrà el dia següent pel matí.

Al cap de poc temps, Jesús i els deixebles arriben a Jerusalem, i ell va al temple. Ahir a la tarda ja hi havia estat per inspeccionar-lo, però el que fa avui va més enllà. Pren una acció similar a la que va fer tres anys enrere, a la Pasqua de l’any 30 de la n. e. (Joan 2:14-16.) Aquesta vegada, Jesús fa fora els que compren i venen, i també tomba les taules dels que canvien diners i els bancs dels venedors de coloms (Marc 11:15). Fins i tot, no deixa que ningú utilitzi el pati del temple com una drecera per portar coses a l’altra banda de la ciutat.

Per què Jesús actua de manera tan ferma amb els que canvien diners i venen animals al temple? Ell diu: «¿No està escrit que “la meva casa serà anomenada casa d’oració per a totes les nacions”? Però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres» (Marc 11:17). Jesús els anomena lladres perquè demanen preus excessius a les persones que necessiten comprar animals per als sacrificis. Jesús veu aquests tractes com una extorsió, o robatori.

Quan els sacerdots principals, els escribes i els homes més importants del poble s’assabenten del que Jesús ha fet, encara tenen més ganes d’acabar amb ell. Però el problema és que no saben com desfer-se d’ell, ja que la gent l’envolta per escoltar-lo.

Tant jueus com prosèlits, persones que s’han convertit al judaisme, han vingut per celebrar la Pasqua. Alguns d’aquests són grecs i s’apropen a Felip, potser atrets pel seu nom grec, i li demanen si poden veure Jesús. És possible que Felip tingui dubtes de si aquesta trobada és apropiada o no, i per això ho consulta amb Andreu. Els dos li expliquen la situació a Jesús, que segons sembla, encara està al temple.

Com que Jesús sap que morirà d’aquí a pocs dies, creu que ara no és moment de satisfer la curiositat de la gent o de buscar popularitat. Per això, respon als dos apòstols amb el següent exemple: «Ha arribat l’hora perquè el Fill de l’home sigui glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat que cau a terra no mor, segueix sent un sol gra; però si mor, dóna molt de fruit» (Joan 12:23, 24).

Pot semblar que un gra de blat no té gaire importància. Però si cau a terra i «mor» com a llavor, pot germinar i amb el temps créixer en forma de tija i produir molts grans. Igualment, Jesús és un humà perfecte. I, com que serà fidel a Déu fins a la seva mort, podrà donar vida eterna a molts altres que mostren una abnegació semblant. Per aquest motiu, Jesús diu: «Qui estima la seva vida, la perdrà, però qui odia la seva vida en aquest món, la protegirà i podrà viure per sempre» (Joan 12:25).

Jesús també pensa en altres quan diu: «Si algú em vol servir, que em segueixi, i on jo sóc,  també hi serà el que em serveix. Si algú em vol servir, el Pare l’honrarà» (Joan 12:26). Quina recompensa! Els que siguin honrats pel Pare, podran regnar amb Crist.

Jesús té present el gran sofriment i la mort terrible que li espera, i per això diu: «Ara estic angoixat, i què he de dir? Pare, salva’m d’aquest moment tan difícil». Això no vol dir que Jesús no vulgui complir amb la voluntat de Déu, ja que afegeix: «Però he vingut per passar per aquesta situació» (Joan 12:27). Jesús està totalment d’acord amb el propòsit de Déu, fins i tot amb el fet de sacrificar la seva vida.