Jesús no intenta amagar a Pilat el fet que ell realment és un rei. Amb tot, el seu Regne no és cap amenaça per a Roma. Ell diu: «El meu Regne no és part d’aquest món. Si el meu Regne fos part d’aquest món, els meus servidors haurien lluitat perquè no m’entreguessin als jueus. Però el meu Regne no és d’aquí» (Joan 18:36). Sí, Jesús té un Regne, però no és d’aquest món.

Pilat no ho deixa estar aquí. Ell pregunta: «Aleshores, ¿tu ets rei?». Jesús li fa saber a Pilat que ha arribat a la conclusió correcta, contestant: «Tu mateix dius que sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tot el qui està de part de la veritat escolta la meva veu» (Joan 18:37).

Anteriorment, Jesús li havia dit a Tomàs: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». Ara, fins i tot Pilat escolta que Jesús va venir a la terra amb el propòsit de donar testimoni de «la veritat», especialment la veritat del seu Regne. Jesús està decidit a ser fidel a aquesta veritat, encara que li costi la vida. Pilat li pregunta: «I què és la veritat?», però no s’espera a escoltar cap resposta. Pensa que ja en té prou amb el que ha escoltat per jutjar aquest home (Joan 14:6; 18:38).

Pilat es dirigeix a la gent que està esperant a fora del palau. Pel que sembla, Jesús està al seu costat quan Pilat diu als sacerdots principals i als que estan amb ells: «No trobo cap motiu per condemnar aquest home». La gent s’enfada molt per aquesta decisió i insisteix: «Causa revoltes entre el poble amb el que ensenya per tot Judea; va començar a Galilea i ha arribat fins aquí» (Lluc 23:4, 5).

El fanatisme irracional dels jueus deu impressionar Pilat. Mentre els sacerdots principals i els ancians continuen cridant, Pilat pregunta a Jesús: «¿No sents tot el que diuen contra tu?» (Mateu 27:13). Jesús no té cap intenció de respondre. La calma que mostra davant d’aquestes acusacions iŀlògiques sorprèn Pilat.

Els jueus han dit que Jesús «va començar a Galilea». Amb aquesta pista, Pilat arriba a la conclusió que Jesús és galileu. Això fa que Pilat pugui trobar una manera de lliurar-se de la responsabilitat de jutjar Jesús. Herodes Antipas, el fill d’Herodes el Gran, és el governador de Galilea, i ara està a Jerusalem durant l’època de la Pasqua. Per tant, Pilat envia Jesús a Herodes. Va ser Herodes Antipas qui va fer decapitar Joan el Baptista. Més endavant, quan va escoltar que Jesús feia miracles, Herodes estava preocupat perquè Jesús pogués ser Joan ressuscitat (Lluc 9:7-9).

Herodes s’alegra perquè per fi podrà veure Jesús. No és que Herodes vulgui ajudar Jesús o desitgi esbrinar si hi ha acusacions vàlides en contra d’ell. Simplement té curiositat i espera que Jesús faci algun miracle davant seu (Lluc 23:8). Amb tot, Jesús no satisfà la seva curiositat. De fet, quan Herodes l’interroga, Jesús no respon res. Herodes se sent decebut, i tant ell com els seus soldats tracten Jesús «amb falta de respecte» (Lluc 23:11). Li posen un vestit luxós i es burlen d’ell. Llavors, Herodes envia Jesús cap a Pilat. Herodes i Pilat han sigut enemics, però ara es fan bons amics.

Quan Jesús torna a Pilat, aquest reuneix els sacerdots principals, els dirigents jueus i el poble, i diu: «Jo l’he interrogat davant vostre i no he trobat cap prova que demostri que és culpable d’això que l’acuseu. De fet, Herodes tampoc n’ha trobat cap, perquè ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la mort. Per  això, el castigaré i el deixaré lliure» (Lluc 23:14-16).

Pilat desitja alliberar Jesús, ja que s’adona que els sacerdots l’han entregat perquè estan plens d’enveja. Aleshores, passa una altra cosa que intensifica les seves ganes d’alliberar-lo. Mentre està assegut al tribunal, la seva dona li fa arribar el següent missatge: «No tinguis res a veure amb aquest home innocent, perquè avui he patit molt en un somni [aparentment de part de Déu] per causa d’ell» (Mateu 27:19).

Pilat sap que ha d’alliberar aquest home innocent. Però, ho podrà aconseguir?