Quan tornaven a Galilea després de la Pasqua, Jesús i els seus deixebles van passar per Samària. Prop de la ciutat de Sicar, Jesús va parar a descansar en un lloc anomenat pou de Jacob, i els deixebles van anar a la ciutat a comprar menjar.

Mentre esperava, una dona va anar al pou a treure aigua, i Jesús li va dir: «Dona’m una mica d’aigua». Ella li va respondre: «Com és que em parles? Soc una samaritana, i els jueus no es parlen amb els samaritans». Jesús va contestar: «Si sabessis qui soc, em demanaries aigua, i jo et deixaria beure aigua que et donaria vida». La dona li va preguntar: «Què vols dir? No portes cap cubell per treure aigua». Jesús li va explicar: «Qui begui de la meva aigua no tornarà a tenir set mai més». Llavors, ella va dir: «Dona’m d’aquesta aigua, si us plau».

Tot seguit, Jesús va dir: «Fes que vingui el teu marit». Ella va contestar: «No tinc marit», i ell va dir: «És veritat. T’has casat cinc cops, i ara vius amb un home, però no esteu casats». La dona es va sorprendre, i va dir: «Veig que ets profeta. El meu poble creu que s’ha d’adorar Déu en aquesta muntanya. Però els jueus diuen que només se’l pot adorar des de Jerusalem. Jo crec que, quan vingui el Messies, ell ens dirà com hem d’adorar Déu». Llavors, Jesús li va dir una cosa que no havia dit a ningú: «Jo soc el Messies ».

 La dona va tornar corrents a Samària, i va dir: «Em penso que he trobat el Messies! Ho sap tot de mi. Veniu, i vegeu-ho vosaltres mateixos!». La gent la va seguir fins al pou i van escoltar el que Jesús ensenyava.

Els samaritans van convidar Jesús a quedar-se a la ciutat. Durant dos dies, va estar ensenyant allà, i molta gent va creure en ell. De fet, molts van dir a la dona: «Després d’escoltar aquest home, ara sabem que de veritat és el salvador del món».