La gent de la ciutat assíria de Nínive era molt dolenta. Jehovà va dir al seu profeta Jonàs que anés a veure els ninivites i els avisés que havien de canviar el seu comportament. Però Jonàs va sortir corrents en direcció contrària i es va embarcar en un vaixell que anava cap a Tarsis.

Mentre navegaven, va començar una tempesta molt forta i els mariners es van espantar molt. Van orar als seus déus, i es preguntaven: «Per què ens està passant això?». Finalment, Jonàs va reconèixer: «És culpa meva. Estic escapant del que Jehovà m’ha dit que faci. Llanceu-me al mar, i la tempesta s’aturarà». Els mariners no volien llançar Jonàs per la borda, però ell hi va insistir. Quan per fi es van decidir i el van llançar al mar, la tempesta va parar.

Jonàs estava convençut que moriria. Mentre s’enfonsava dins el mar, va fer una oració a Jehovà. Llavors, Jehovà va enviar un peix gegant que es va empassar Jonàs, però no el va matar. Des de dins del peix, Jonàs va dir a Jehovà: «T’obeiré sempre. T’ho prometo». Jehovà va fer que Jonàs visqués dins del peix durant tres dies i després va fer que l’escopís a terra seca.

Jehovà va salvar Jonàs però, ¿volia dir això que ja no calia que anés a Nínive? No. Jehovà li va tornar a dir que hi anés.  Aquest cop, Jonàs va obeir. Va anar a Nínive, i va dir a aquella gent malvada: «En 40 dies, aquesta ciutat serà destruïda». Llavors, va passar una cosa que no s’esperava. Els ninivites van fer cas i van canviar el seu comportament. El rei de Nínive va dir al poble: «Crideu Jehovà i penediu-vos! Potser així no ens destruirà». Quan Jehovà va veure que els ninivites s’havien penedit, no va destruir la ciutat.

Jonàs es va enfadar molt quan va veure que Nínive no va ser destruïda. T’hi has fixat? Jehovà va ser pacient i compassiu amb Jonàs, però Jonàs no va ser compassiu amb els ninivites. Al contrari, va seure enfadat sota una carbassera vinatera que hi havia fora de la ciutat. De sobte, la planta va morir i Jonàs es va enfadar encara més. Jehovà li va dir: «Et preocupa més aquesta planta que la gent de Nínive. He tingut compassió d’ells i els he deixat viure». Quina era la lliçó? Els ninivites eren molt més importants que qualsevol planta.