1, 2. Quina és la invitació més especial que pot rebre algú, i què ens hem de preguntar?

 QUINA és la millor invitació que has rebut mai? És probable que pensis en alguna ocasió que et van convidar a una celebració especial, com ara el casament d’uns bons amics. O pot ser que et vingui al cap el dia que et van convidar a acceptar una feina important. Si t’han fet mai aquest tipus d’invitacions, segur que t’has sentit emocionat, fins i tot honrat. Però la veritat és que has rebut una invitació molt millor. Tots l’hem rebut. I la resposta que decidim donar a aquesta invitació ens afecta profundament. És la decisió més important de la nostra vida.

² De quina invitació es tracta? Ve de Jesucrist, el Fill unigènit del Déu Totpoderós, Jehovà, i la trobem a la Bíblia. Llegim les paraules de Jesús recollides a Marc 10:21: «Vine i segueix-me». Es tracta, de fet, d’una invitació de Jesús a cadascun de nosaltres. Per això, cal preguntar-nos: «Què contestaré?». La resposta pot semblar evident. Qui rebutjaria una invitació tan extraordinària? Sorprenentment, la majoria de persones la rebutgen. Per què?

3, 4. a) Quines coses de l’home que es va acostar a Jesús podrien ser envejables? b) Quines bones qualitats és possible que Jesús veiés en aquest governant jove i ric?

³ Analitzem l’exemple d’un home que va rebre aquesta invitació en persona fa uns dos mil anys. Era un home molt respectat, un governant. Tenia almenys tres coses  que les persones sovint desitgen, o fins i tot envegen: joventut, riquesa i poder. Segons la descripció que dona la Bíblia, era «un governant» «jove» i «molt ric» (Mateu 19:20; Lluc 18:18, 23). Ara bé, aquest jove tenia una qualitat més important. Ell havia sentit a parlar del Gran Mestre, Jesús, i li havia agradat el que havia sentit.

⁴ La major part dels governants de l’època no van donar a Jesús el respecte que mereixia (Joan 7:48; 12:42). Però aquest home va actuar diferent. La Bíblia explica: «Mentre Jesús anava pel camí, un home va venir corrent, es va agenollar davant seu i li va preguntar: “Bon Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?”» (Marc 10:17). T’has adonat de les ganes que tenia aquest home de parlar amb Jesús? Va córrer cap a ell sense amagar-se’n, com ho hauria fet algú pobre i de més baixa condició. A més, es va agenollar respectuosament davant Jesús. Això vol dir que tenia cert grau d’humilitat i era conscient de la seva necessitat espiritual. Jesús va valorar aquestes bones qualitats (Mateu 5:3; 18:4). No ens estranya, doncs, que Jesús se’l mirés i sentís afecte per ell (Marc 10:21). Com va respondre Jesús la pregunta del jove?

5. Com va respondre Jesús al jove ric, i com sabem que la «cosa» que li faltava no era que havia de ser pobre? (Consulta també la nota.)

⁵ Jesús va mostrar que el seu Pare ja havia donat informació sobre la transcendental pregunta de com obtenir la vida eterna. Va fer referència a les Escriptures i el jove va afirmar que obeïa fidelment la Llei mosaica. Jesús, però, amb la seva extraordinària perspicàcia, va veure el que s’amagava rere la pregunta (Joan 2:25). Va percebre que aquest jove tenia un greu problema espiritual. Per això, Jesús va dir: «Et falta una cosa». Quina era aquella  «cosa»? Jesús va afegir: «Ves, ven el que tens i dona els diners als pobres» (Marc 10:21). Volia dir Jesús que, per servir Déu, s’ha de ser pobre? No. a Jesucrist posava de manifest una cosa de gran importància.

6. Quina invitació va fer Jesús i què va posar de manifest la resposta del jove ric sobre el que hi havia al seu cor?

⁶ Per deixar clar el que li faltava, Jesús va oferir a l’home una oportunitat meravellosa dient-li: «Vine i segueix-me». Imagina’t: el Fill del Déu Altíssim va convidar aquell jove, cara a cara, a seguir-lo! Jesús també li va prometre una recompensa inimaginable. Va afegir: «Tindràs un tresor al cel». Va aprofitar el jove ric l’oportunitat que representava aquella magnífica invitació? El relat continua: «Ell, quan va escoltar la resposta, es va sentir molt abatut i se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes possessions» (Marc 10:21, 22). Aquelles paraules inesperades de Jesús van posar de manifest un problema al cor d’aquest home. Sentia massa afecte per les seves possessions i, naturalment, pel poder i el prestigi que comportaven. És trist, però l’amor que sentia per aquelles coses sobrepassava de lluny l’amor que sentia per Crist. Llavors, la «cosa» que li faltava era estimar Jesús i Jehovà de tot cor i de manera abnegada. Com que no tenia aquest amor, va rebutjar la invitació de la seva vida! Però què té a veure això amb tu?

7. Per què podem estar segurs que la invitació de Jesús ens inclou a nosaltres?

⁷ La invitació de Jesús no es limitava a aquell home,  ni tampoc a unes quantes persones. Jesús va dir: «Si algú em vol seguir, que [...] em segueixi constantment» (Lluc 9:23). Fixa’t que «algú» pot seguir Crist si realment ho «vol» fer. Déu atreu aquestes persones sinceres al seu Fill (Joan 6:44). No només els rics, ni els pobres, ni els d’una raça o nacionalitat concreta, ni només els que vivien en aquell temps, sinó tots tenim l’oportunitat d’acceptar la invitació de Jesús. És a dir, les paraules de Jesús «vine i segueix-me» també t’apliquen a tu. Per què hauries de voler seguir Crist? I què és el que implica fer-ho?

8. Quina necessitat tenim tots els humans, i per què?

⁸ Hi ha una veritat que hem de reconèixer: tenim la necessitat fonamental d’un bon lideratge. No tothom admet que té aquesta necessitat, però és innegable. Jeremies, un profeta de Jehovà, va escriure per inspiració aquesta veritat eterna: «Jehovà, sé que l’home no és amo del seu camí i que ni tan sols pot dirigir els seus passos quan camina» (Jeremies 10:23). Els humans no tenen ni la capacitat ni el dret de governar-se per si sols. De fet, la història humana és testimoni del fracàs del lideratge dels homes (Eclesiastès 8:9). En temps de Jesús, els líders oprimien i enganyaven el poble, a més d’abusar-ne. Jesús va observar amb perspicàcia que la gent comuna era «com ovelles sense pastor» (Marc 6:34). I el mateix es pot dir de la humanitat avui dia. Tant a nivell coŀlectiu com individual, necessitem un lideratge digne de la nostra confiança i del nostre respecte. Satisfà Jesús aquesta necessitat? Examinem diverses raons per les quals podem contestar afirmativament.

9. En què es diferencia Jesús dels altres líders?

⁹ Primera, Jehovà va triar Jesús. A la majoria dels líders  humans els trien altres persones imperfectes, que sovint són víctimes de l’engany i tendeixen a equivocar-se en els seus judicis. Ara bé, Jesús és un líder diferent. El seu mateix títol ho indica. La paraula Crist, igual que el terme Messies, significa «ungit». Jesús va ser ungit, o designat especialment per a la seva posició sagrada, ni més ni menys que pel Senyor Sobirà de l’univers. Jehovà va dir sobre el seu Fill: «Aquest és el meu servent, a qui jo he escollit, el meu estimat, que té la meva aprovació! Posaré el meu esperit sobre ell» (Mateu 12:18). Ningú sap millor que el nostre Creador la mena de líder que necessitem. La saviesa de Jehovà és infinita, per això tenim motius de sobra per confiar en la seva elecció (Proverbis 3:5, 6).

10. Per què és Jesús el millor exemple que podem imitar?

¹⁰ Segona, Jesús ens va deixar un exemple perfecte i inspirador. Un bon líder té qualitats que els seus súbdits poden admirar i imitar. Jesús dona exemple i això serveix als altres d’inspiració per millorar. Quines qualitats respectaries més en un líder? El valor? la saviesa? La compassió? Perseverança davant de les dificultats? Si estudies la vida de Jesús a la terra, descobriràs que ell posseïa aquestes qualitats, i d’altres. Com que era el reflex perfecte del seu Pare celestial, Jesús tenia totes les qualitats divines en la perfecta mesura. Era tot el que un humà perfecte podia ser. Per tant, en tot el que va fer, en cada paraula que va pronunciar, en cada sentiment que va manifestar, trobem alguna cosa que val la pena imitar. La Bíblia diu que va deixar un exemple perquè seguíssim «les seves petjades» (1 Pere 2:21).

11. Com va demostrar Jesús que era «el pastor exceŀlent»?

¹¹ Tercera, Crist va complir totalment la seva afirmació: «Jo soc el pastor exceŀlent» (Joan 10:14). La gent dels temps bíblics estava familiaritzada amb aquesta imatge.  Els pastors treballaven molt per cuidar les ovelles que estaven al seu càrrec. Un «pastor exceŀlent» posava la seguretat i el benestar del ramat per sobre d’ell mateix. Per exemple, David, avantpassat de Jesús, va ser pastor de jove i en més d’una ocasió va arriscar la vida per evitar que un animal salvatge ataqués les seves ovelles (1 Samuel 17:34-36). Però Jesús va anar més enllà pels seus seguidors. Va donar la vida per ells (Joan 10:15). Quants líders tenen un esperit abnegat com aquest?

12, 13. a) En quin sentit coneix un pastor les seves ovelles, i com coneixen les ovelles al pastor? b) Per què vols estar sota el lideratge del Pastor Exceŀlent?

¹² Jesús era «el pastor exceŀlent» en un altre sentit. Va dir: «Conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi» (Joan 10:14). Imagina l’exemple que Jesús estava descrivint. Per a un observador indiferent, un ramat d’ovelles pot semblar només unes boles de llana. En canvi, el pastor coneix cada ovella per separat. Sap quina ovella necessitarà aviat la seva ajuda quan doni a llum, quin xai encara necessita que el carreguin perquè és massa petit per caminar tot sol i quina ovella ha estat malalta o ferida fa poc. Les ovelles també coneixen el seu pastor. Reconeixen la seva veu i no la confonen mai amb la d’un altre. Responen ràpidament quan perceben un to d’alarma o urgència en la veu del pastor. El segueixen allà on va. I el pastor sap on conduir-les. Sap on l’herba és abundant i verda, on els rius són frescos i nets, i on les pastures són segures. Quan el pastor les vigila, les ovelles se senten protegides (Salm 23).

¹³ No t’agradaria tenir un líder com aquest? El Pastor Exceŀlent sempre ha demostrat tractar els seus seguidors d’aquesta manera. Promet guiar-te a una vida feliç i satisfactòria ara i per sempre (Joan 10:10, 11; Apocalipsi 7: 16, 17). Així doncs, ens cal saber què implica exactament seguir Crist.

14, 15. Per què per seguir Crist no n’hi ha prou amb estimar-lo o afirmar ser cristià?

¹⁴ Segur que centenars de milions de persones avui dia pensen que han acceptat la invitació de Crist. Al capdavall, afirmen ser cristianes. És probable que pertanyin a la religió en què els van batejar els seus pares. O pot ser que assegurin estimar Jesús i haver-lo acceptat com el seu Salvador. Però els fa això seguidors de Crist? Era això el que Jesús tenia al cap quan ens va convidar a seguir-lo? La veritat és que es referia a moltes més coses.

¹⁵ Pensem en les nacions de la cristiandat. La major part dels seus ciutadans afirmen ser seguidors de Crist. Ara bé, reflecteix la cristiandat les ensenyances de Jesucrist? O per contra veiem en aquests països l’odi, l’opressió, el crim i la injustícia que existeixen a la resta del món?

16, 17. Què els falta en molts casos als que diuen ser cristians, i què distingeix els autèntics seguidors de Crist?

¹⁶ Jesús va explicar que els seus autèntics seguidors no serien coneguts només pel que diguessin ni per cap etiqueta que es posessin, sinó principalment per les seves accions. Per exemple, va dir: «No tots els que em diuen: “Senyor, Senyor”, entraran al Regne del cel. Només hi entraran els que fan la voluntat del meu Pare que està al cel» (Mateu 7:21). Per què tantes persones que afirmen que Jesús és el seu Senyor no fan la voluntat del seu Pare? Recorda el jove governant ric. En molts casos, als qui afirmen ser cristians els falta «una cosa»: estimar de tot cor Jesús i Aquell que el va enviar.

¹⁷ Com és això? No és cert que milions de persones que  diuen ser cristianes també asseguren que estimen Crist? Sí, però l’amor per Jesús i Jehovà inclou molt més que paraules. Jesús va dir: «Si algú m’estima, obeirà les meves paraules» (Joan 14:23). De nou, com a pastor va dir: «Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec i elles em segueixen» (Joan 10:27). Així doncs, l’autèntica prova que estimem Crist no es troba tan sols en el que diem o sentim, sinó sobretot en el que fem.

18, 19. a) Quin efecte hauria de tenir en nosaltres aprendre coses sobre Jesús? b) Quin és l’objectiu d’aquest llibre, i com beneficiarà aquells que fa temps que es consideren seguidors de Crist?

¹⁸ Ara bé, les nostres accions no són fruit de l’atzar. Reflecteixen la persona que som interiorment. I és aquí on hem de posar fil a l’agulla. Jesús va dir: «Això significa vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu verdader, i a aquell que tu has enviat, Jesucrist» (Joan 17:3). Adquirir coneixement exacte sobre Jesús i meditar-hi tindrà un gran efecte en el nostre cor. L’estimarem cada cop més i el nostre desig de seguir-lo serà cada vegada més intens.

¹⁹ Aquest és l’objectiu d’aquest llibre. No pretén només presentar un resum exhaustiu de la vida i el ministeri de Jesús, sinó ajudar-nos a veure més clarament com el podem seguir. b El llibre està pensat perquè ens mirem en el mirall de les Escriptures i ens preguntem: «De debò estic seguint Jesús?» (Jaume 1:23-25). És possible que faci molt de temps que et consideres una ovella guiada pel Pastor Exceŀlent. Però segurament estaràs d’acord que sempre podem trobar maneres de millorar. La Bíblia ens demana: «Seguiu examinant-vos per saber si us manteniu en la fe, seguiu comprovant el que vosaltres mateixos  sou» (2 Corintis 13:5). Sens dubte hem d’assegurar-nos que ens estem deixant guiar pel nostre Pastor Exceŀlent i amorós, Jesús, a qui Jehovà ha designat perquè ens dirigeixi.

20. Què analitzarem al següent capítol?

²⁰ L’estudi d’aquest llibre enfortirà el teu amor per Jesús i Jehovà. A mesura que aquest amor guiï la teva vida, descobriràs la major pau i felicitat que pots obtenir en aquest vell món. A més, podràs viure eternament i lloar Jehovà per haver-nos donat el Pastor Exceŀlent. Ara bé, el nostre estudi de l’exemple de Crist ha de tenir uns bons fonaments. Per això és apropiat que al capítol 2 vegem quin és el paper de Jesús en el propòsit universal de Jehovà.