ELS HUMANS SOM SINGULARS EN MOLTS SENTITS. ESCRIBIM, PINTEM, CREEM I ENS PLANTEGEM LES GRANS QÜESTIONS DE LA VIDA: Per què existeix l’univers? Com hem arribat aquí? Quin és el propòsit de la vida? Què ens depara el futur?

Algunes persones intenten no pensar en aquestes preguntes, perquè creuen que són difícils de respondre. D’altres diuen que fer-se aquest tipus de preguntes és una pèrdua de temps, ja que la vida és el resultat d’una evolució freda i casual. El catedràtic d’història i biologia William Provine va dir: «No hi ha déus, ni propòsits». I va afegir que «l’ètica no té cap fonament i la vida no té cap significat».

Amb tot, alguns no comparteixen aquest punt de vista tan pessimista. Pensen que l’univers està governat per lleis matemàtiques que són precises i elegants. A més, se senten meravellats davant dels dissenys de la natura, alguns dels quals l’home intenta imitar. I les petites coses del dia a dia els convenç que els dissenys complexos demostren que hi ha una ment inteŀligent al darrere i que no són fruit de la casualitat.

Aquest raonament ha fet que alguns evolucionistes reconsiderin les seves creences. Vegem-ne dos exemples.

EL DR. ALEXEI MARNOV, ESPECIALISTA EN NEUROCIRURGIA. «L’educació que vaig rebre ensenyava l’ateisme i l’evolució», comenta. «Es considerava que qui creia en Déu era un inculte». Però el 1990 va començar a canviar la seva manera de pensar.

«Sempre he intentat entendre la lògica de les coses», explica, «fins i tot del cervell humà. S’ha dit que aquest òrgan tan meravellós és l’estructura més complexa de l’univers conegut. Però, ¿només estava dissenyat per acumular coneixement, desenvolupar habilitats i després morir? Em semblava que no tenia cap lògica. Així que em vaig començar a preguntar: “Per què som aquí? Quin és el propòsit de la vida?”. Després de molta meditació, vaig arribar a la conclusió que havia d’existir un Creador».

La recerca d’un propòsit a la vida va portar l’Alexei a investigar la Bíblia. Més tard, la seva dona, una doctora en medicina que també era atea, es va posar a estudiar la Bíblia per demostrar-li al seu marit que estava equivocat. Ara, però, els dos estan segurs que Déu existeix i entenen que té un propòsit per a la humanitat, tal i com ho explica la Bíblia.

LA DRA. HUABI YIN, ESPECIALISTA EN FÍSICA DEL PLASMA. Aquesta científica va estudiar física, i durant molts anys va fer recerca sobre el plasma. Conegut com el quart estat de la matèria, el plasma —com en el cas del Sol— està format principalment per ions positius i electrons.

«Quan els científics estudiem els elements naturals, sempre trobem un alt grau d’ordre que és el resultat de lleis precises», diu la Huabi. «Em preguntava d’on havien sortit aquestes lleis, i pensava: “Si una cosa tan senzilla com el foc que utilitzem per cuinar s’ha de controlar, qui controla les lleis que regulen l’energia del Sol?”. Amb el temps vaig entendre que la primera afirmació de la Bíblia conté la resposta més lògica: “En el principi Déu creà els cels i la terra”» (Gènesi 1:1).

És cert que la ciència ha respost moltes preguntes que expliquen el ‘com’: Com funcionen les cèŀlules del cervell? Com genera calor i llum el Sol? Però, tal com van descobrir l’Alexei i la Huabi, la Bíblia respon preguntes més importants, relacionades amb el ‘perquè’ de les coses: Per què existeix l’univers? Per què està governat per lleis? Per què existim?

La Bíblia diu que Déu ha creat la terra per una raó, «l’ha format per habitar-la» (Isaïes 45:18). Déu té un propòsit per a la terra i, com veurem al següent article, està molt relacionat amb la nostra esperança per al futur.