En el viatge escolar d’un institut molt prestigiós del Canadà es va acusar alguns nois d’haver agredit sexualment un altre company. Després d’aquell incident, el periodista Leonard Stern, del diari Ottawa Citizen, va escriure: «Els avantatges de ser inteŀligent, tenir una bona educació i ser ric no impedeixen als joves d’actuar malament».

El mateix periodista també va afegir: «Un pensaria que el més important per als pares és ensenyar als seus fills a comportar-se correctament. Però, pel que sembla, a molts pares els preocupa més que els seus fills treguin bones notes i tinguin una bona feina».

És clar, els estudis són importants. Però ni la millor educació seglar pot ajudar algú a lluitar contra els mals desitjos o tendències. Llavors, on podem trobar una educació que ens ajudi a ser millors persones?

La Bíblia és com un mirall. Quan la llegim, hi veiem clarament reflectides les nostres limitacions i punts febles (Jaume 1:23-25). Però encara fa més: ens ajuda a realitzar els canvis necessaris i a desenvolupar qualitats que promouen la pau i l’harmonia. Entre d’altres, s’hi inclouen la bondat, l’amabilitat, la paciència, l’autocontrol i l’amor. De fet, l’amor es defineix com «un vincle d’unió perfecte» (Colossencs 3:14). Per què és tan especial aquesta qualitat? Vegem què en diu la Bíblia.

• «L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és gelós, no presumeix, no és arrogant, no es comporta de manera indecent, no busca el seu interès, no s’irrita amb facilitat, no recorda el mal. No s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat. Tot ho suporta, [...] tot ho aguanta. L’amor no falla mai» (1 Corintis 13:4-8).

• «L’amor no fa res dolent als altres» (Romans 13:10).

• «Per damunt de tot, estimeu-vos molt els uns als altres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1 Pere 4:8).

Com et sents quan estàs envoltat de gent que t’estima? Tranquil i segur? Sens dubte que sí, perquè saps que volen el millor per a tu i mai et farien mal de manera intencionada.

L’amor també pot motivar les persones a fer sacrificis, i fins i tot a fer canvis a la vida pel bé dels altres. Per exemple, un home, quan va ser avi, va voler passar temps amb el seu net. Però hi  havia un inconvenient: fumava molt i el seu gendre no volia que ho fes a prop del bebè. Què va fer aquest avi? Tot i que havia estat fumador durant cinquanta anys, va deixar aquest hàbit perquè estimava el seu net. Està clar que l’amor és una força molt poderosa.

L’amor és una qualitat que s’aprèn, i els pares juguen un paper clau a l’hora d’ensenyar als seus fills a estimar els altres. És important que es preocupin d’alimentar i protegir els seus fills, i que els ajudin quan es fan mal o es posen malalts. Però també és important que dediquin temps a parlar amb ells, els eduquin i els disciplinin, ensenyant-los què està bé i què està malament. A més, els han de donar l’exemple amb la seva bona conducta.

Malauradament, alguns pares no compleixen amb les seves responsabilitats. Significa això que els seus fills estan destinats al fracàs? En absolut! Fins i tot molts adults, alguns dels quals venen de famílies desestructurades, han fet grans canvis a la seva vida i s’han convertit en ciutadans responsables que es preocupen pels altres. Al següent article, veurem els exemples de dues persones considerades un cas perdut.