LES abelles poden aterrar sense problemes a pràcticament qualsevol superfície, independentment de l’angle que formi. Com s’ho fan?

Pensa en això: Per fer un aterratge segur, l’abella ha d’anar reduint la seva velocitat segons es va apropant a l’objecte fins a gairebé aturar-se del tot. Una manera lògica de fer-ho seria tenint en compte dos factors —la velocitat de vol i la distància— i reduint la velocitat proporcionalment. Però aquest mètode no funciona en la majoria dels insectes perquè tenen els ulls molt junts i no poden enfocar ni mesurar distàncies.

Les abelles, a diferència dels humans, no poden enfocar perquè no tenen visió binocular. Sembla que utilitzen un mètode molt senzill: com més a prop estan de l’objecte, el van veient més gran de manera exponencial. Uns experiments fets per la Universitat Nacional d’Austràlia indiquen que l’abella disminueix cada vegada més la seva velocitat a mesura que s’acosta a l’objecte, de manera que, des de la seva visió, aquest creix de manera constant. Així doncs, quan l’abella arribi al seu objectiu, la seva velocitat haurà disminuït gairebé a zero, i això li permetrà aterrar tranquiŀlament.

La revista Proceedings of the National Academy of Sciences informa: «La simplicitat d’aquesta estratègia d’aterratge [...] la fa ideal per implementar-la en el sistema de navegació de robots voladors».

Què en penses? El sistema d’aterratge de les abelles és fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?