Salta al contingut

Salta a l'índex

La cèŀlula de llevat és increïblement complexa. Té un nucli molt ben organitzat que conté l’ADN i «màquines» microscòpiques que agrupen, transporten i modifiquen les molècules —processos que tots ells són essencials perquè aquesta cèŀlula es mantingui amb vida.

Què ens ensenyen els éssers vius?

Què ens ensenyen els éssers vius?

Estem envoltats d’éssers vius que creixen, es mouen i es reprodueixen, i doten el nostre planeta d’una bellesa única. Avui dia, els humans saben més coses sobre els éssers vius que mai. Què ens ensenyen els éssers vius sobre l’origen de la vida? Analitzem el següent.

Per la seva complexitat, els éssers vius han d’haver estat dissenyats. S’ha dit que les cèŀlules són com els maons amb què es construeix la vida. Cada cèŀlula és com una diminuta fàbrica que realitza milers de processos extremadament complexos per mantenir i reproduir la vida. Podem trobar aquesta complexitat fins i tot en les formes de vida més bàsiques. Vegem l’exemple del llevat, que s’utilitza per fer pa. El llevat és un organisme uniceŀlular. La cèŀlula de llevat, comparada amb la cèŀlula humana, pot semblar molt simple però, en realitat, és increïblement complexa. La cèŀlula de llevat té un nucli molt ben organitzat que conté l’ADN. Cada cèŀlula està equipada amb «màquines» microscòpiques que agrupen, transporten i modifiquen les molècules. Aquests processos són essencials perquè el llevat es mantingui amb vida. Quan la cèŀlula de llevat es queda sense menjar, posa en marxa un procés químic molt complex que alenteix la seva activitat. Això fa que el llevat es quedi adormit fins que es reactiva quan se’l fa servir per fer pa.

Els científics han estudiat el llevat durant dècades per poder entendre millor les cèŀlules humanes, però encara hi ha molta feina a fer. Ross King, un professor de l’Escola Tècnica Superior Chalmers, Suècia, es lamenta dient: «No tenim prou biòlegs per fer tots els experiments que volem fer per esbrinar quin és el funcionament exacte d’una forma de vida tan simple com el llevat».

Què en penses? Hi ha proves d’un dissenyador en la gran complexitat d’una cèŀlula tan simple com la de llevat? Creus que ha sortit del no-res?

La vida només pot venir de la vida. L’ADN està format per molècules anomenades nucleòtids. Cada cèŀlula humana té 3.200 milions de nucleòtids. Aquests compostos moleculars estan coŀlocats en un ordre molt precís de manera que la cèŀlula pot fabricar enzims i proteïnes.

La probabilitat que una senzilla cadena de nucleòtids es formi de manera espontània en l’ordre correcte s’ha calculat que seria d’una entre 10150 (un 1 seguit de 150 zeros). Això és tan improbable que és pràcticament impossible.

El que queda clar és que cap experiment científic ha pogut provar que la vida pogués sorgir espontàniament de la matèria inanimada.

La vida humana és única. Els éssers humans tenim característiques que ens permeten gaudir de la vida al màxim, i de maneres que les altres espècies no poden fer. Cap altre ésser viu pot fer art, formar comunitats o expressar sentiments intencionadament i de la manera com ho fem els humans. Podem gaudir de les aromes, els colors, els sons, els gustos i les vistes. També fem plans per al futur i busquem el sentit de la vida.

Què en penses? Hem evolucionat fins arribar a tenir aquestes característiques perquè les necessitàvem per reproduir-nos i sobreviure? O podria ser que aquestes característiques demostressin que la vida és un regal d’un Creador que ens estima?