La Bíblia no diu específicament si dues persones del mateix sexe tenen el dret legal de casar-se, però sí que parla sobre l’homosexualitat. Ara bé, què és el que diu?

Moltes persones tenen una idea formada del que diu la Bíblia sobre aquest tema, encara que no l’hagin llegit mai. Això fa que hi hagi opinions contradictòries. Alguns diuen que la Bíblia és clarament antigai, mentre que d’altres pensen que el manament bíblic «estima els altres» aprova tot tipus d’orientació sexual (Romans 13:9, BCI).

Creus que aquestes declaracions són certes o falses?

1. La Bíblia condemna els actes homosexuals.

2. La Bíblia tolera els actes homosexuals.

3. La Bíblia promou l’homofòbia, és a dir, un sentiment d’odi o prejudici cap als homosexuals.

RESPOSTES:

1. CERT. La Bíblia diu: «Els qui tenen relacions sexuals amb altres homes [...] no posseiran en herència el Regne de Déu» (1 Corintis 6:9, 10, BCI). El mateix principi també aplica a les dones (Romans 1:26).

2. FALS. La Bíblia ensenya que les relacions sexuals només han de tenir lloc dins d’un matrimoni format per un home i una dona (Gènesi 1:27, 28; Proverbis 5:18, 19).

3. FALS. Tot i que la Bíblia condemna els actes homosexuals, no promou el prejudici, la violència ni cap altre tipus de maltractament cap als homosexuals (Romans 12:18). ^[1]

Els Testimonis de Jehovà creuen que els principis morals de la Bíblia són la millor guia i per això els posen en pràctica a les seves vides (Isaïes 48:17). ^[2] Això vol dir que rebutgen tota conducta sexual inadequada, inclosa l’homosexualitat (1 Corintis 6:18). ^[3] Els Testimonis han escollit aquest estil de vida i estan en el seu dret de fer-ho.

Alhora, els Testimonis de Jehovà miren de «viure en pau amb tothom» (Hebreus 12:14, BCI). Tot i que rebutgen els actes homosexuals, no obliguen els altres a pensar igual que ells. Tampoc participen en delictes homofòbics ni s’alegren quan senten a parlar d’aquests atacs. Al contrari, s’esforcen per seguir la regla d’or i tracten els altres com els hi agradaria que els tractessin a ells (Mateu 7:12).

Amb tot, alguns potser diuen que la Bíblia fomenta el prejudici contra els homosexuals i que aquells qui segueixen les normes morals bíbliques són intolerants. Afirmen: «La Bíblia es va escriure en una època en què la gent era estreta de mires. Avui dia s’accepten persones de totes les races, nacionalitats i orientacions sexuals». Per a ells, rebutjar l’homosexualitat equival a rebutjar algú pel seu color de pell. Ara bé, és vàlida aquesta comparació? No. Per què diem això?

Perquè hi ha una gran diferència entre rebutjar la conducta homosexual i rebutjar les persones homosexuals. La Bíblia mana als cristians que respectin tothom (1 Pere 2:17). ^[4] Això no implica, però, que hagin d’acceptar tot tipus de conducta.

Posem un exemple: imagina’t que tens un company de feina que és fumador, però tu consideres que el tabac és perjudicial i, fins i tot, repugnant. ¿Et dirien que ets un estret de mires només perquè el teu punt de vista és diferent del seu? Si ell fumés i tu no, voldria dir això que tens prejudicis contra ell? Si el teu company et demanés que canviessis la teva opinió, no seria ell l’estret de mires i l’intolerant?

Els Testimonis de Jehovà han escollit viure segons les normes morals de la Bíblia. Desaproven el comportament que es prohibeix a les Escriptures, però no ridiculitzen ni maltracten les persones que tenen pràctiques diferents a les seves.

Què podem dir de les persones que tenen inclinacions homosexuals? Han nascut així? Si aquest fos el cas, ¿no seria cruel prohibir que satisfacin els seus desitjos?

La Bíblia no parla sobre la naturalesa de l’homosexualitat, encara que reconeix que algunes tendències humanes estan fortament arrelades. Ara bé, la Bíblia sí que diu que cal que rebutgem certs comportaments, inclosos els actes homosexuals, si volem tenir l’aprovació de Déu (2 Corintis 10:4, 5).

Alguns potser pensen que això és cruel perquè defensen que les persones hem de satisfer els nostres impulsos. Afirmen que els impulsos sexuals són tan forts que no s’han de controlar, o bé que aquests directament no es poden controlar. Amb tot, la Bíblia ens dignifica quan afirma que sí que podem resistir els desitjos. A diferència dels animals, podem decidir no deixar-nos portar pels nostres impulsos (Colossencs 3:5). ^[5]

Fixa’t en aquesta comparació: alguns experts diuen que certs tipus de conductes, com ara l’agressivitat, poden tenir un origen biològic. La Bíblia no diu si l’agressivitat té una causa biològica o no, però reconeix que algunes persones tenen tendències  violentes (Proverbis 22:24; 29:22). Tot i això, la Bíblia també diu: «Calma la ira, i deixa el furor» (Salm 37:8; Efesis 4:31).

La majoria de persones segurament estaran d’acord amb aquest consell i no diran que és cruel amb aquells que tendeixen a ser violents. De fet, inclús els experts que creuen que la ira té un factor genètic s’esforcen per ajudar les persones a controlar-se.

Els Testimonis de Jehovà tenen el mateix criteri davant qualsevol conducta que estigui en conflicte amb la Bíblia, inclosos els actes sexuals entre dues persones de diferent sexe que no són casades. En tots aquests casos la Bíblia ens aconsella: «Que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió» (1 Tessalonicencs 4:4, 5, BCI).

Al segle primer, aquells que van acceptar el cristianisme provenien de diferents antecedents i duien estils de vida molt diversos. Alguns d’ells, fins i tot, van haver de fer canvis dràstics a les seves vides. Per exemple, la Bíblia diu que alguns practicaven immoralitat sexual, eren idòlatres, adúlters i homosexuals, i després afegeix: «Això és el que éreu alguns de vosaltres» (1 Corintis 6:9-11, BEC).

Quan la Bíblia diu «això és el que éreu alguns de vosaltres», ¿significa que els qui van deixar de practicar actes homosexuals no van sentir mai més aquells desitjos? És molt poc probable. De fet, la Bíblia també mana: «Camineu en l’Esperit i no satisfareu els desigs de la carn» (Gàlates 5:16, BEC).

És interessant veure que la Bíblia no diu que un cristià no tindrà mai un mal desig. Més aviat diu que triarà no satisfer, o practicar, aquest desig. Els cristians aprenen a mantenir sota control aquests desitjos i no es recreen en ells fins al punt de dur-los a terme (Jaume 1:14, 15). ^[6]

Per tant, la Bíblia distingeix les inclinacions de les pràctiques (Romans 7:16-25). Una persona que té inclinacions homosexuals pot controlar el que deixa entrar a la seva ment, igual que controlaria qualsevol altre mal desig, com ara la ira, l’adulteri o la cobdícia (1 Corintis 9:27; 2 Pere 2:14, 15).

Encara que els Testimonis de Jehovà defensen la guia moral que dóna la Bíblia, no obliguen ningú a pensar com ells, ni volen que s’aboleixin les lleis que protegeixen els drets humans d’aquells qui tenen un estil de vida diferent del seu. Els Testimonis tenen un missatge positiu i el comparteixen amb molt de gust amb aquells qui el volen escoltar (Fets [Actes] 20:20).