1, 2. Per què va escriure Pau als cristians hebreus?

CORRIA l’any 61 de la nostra era, i les congregacions de tot Israel estaven vivint una època de bastanta pau. Encara que l’apòstol Pau estava presoner a Roma, tenia l’esperança que l’alliberarien aviat. Feia poc que a Timoteu també l’havien deixat lliure, i volien anar plegats a visitar els germans de Judea (Heb. 13:23). Tot i que encara no ho sabien, només faltaven cinc anys perquè Jerusalem fos «encerclada per exèrcits», tal com Jesús havia profetitzat. Per això, els cristians de Judea, i especialment els que vivien a Jerusalem, havien d’actuar amb decisió, ja que Jesús els havia advertit que, quan veiessin totes aquelles coses, fugissin de seguida (Lc. 21:20-24).

² Ja feia vint-i-vuit anys que Jesús havia pronunciat aquella profecia, i durant tot aquell temps els cristians que vivien a Israel havien fet front a l’oposició i la persecució amb èxit (Heb. 10:32-34). Ara bé, Pau sabia que aviat tornarien a passar per una prova de fe, la més gran que havien afrontat fins ara (Mt. 24:20, 21). Els seus germans haurien d’aguantar com no ho havien fet mai i necessitarien molta fe, una fe tan forta  que els pogués salvar la vida. I Pau volia que estiguessin preparats pel que havia de venir (llegeix Hebreus 10:36-39). Per això, Jehovà va inspirar Pau perquè els escrivís una carta que els donés forces per aguantar totes aquelles proves. Ara aquella carta es coneix com el llibre d’Hebreus.

3. Per què ens hauria d’interessar el llibre d’Hebreus?

³ Avui dia, els cristians també hauríem d’estar interessats en el que diu la carta als Hebreus perquè la nostra situació s’assembla molt a la dels cristians del primer segle. Vivim en «temps perillosos», i molts germans han suportat amb valor tot tipus d’oposició i persecució (2 Tim. 3:1, 12). És cert que molts de nosaltres vivim en zones tranquil·les i mai hem hagut de patir aquest tipus de proves. Però no hem d’oblidar que, igual que els cristians de l’època de Pau, aviat farem front a una situació molt difícil, la major prova de fe que haurem tingut mai (llegeix Lluc 21:34-36).

4. Quin és el text de l’any per al 2016, i per què és tan adient?

⁴ Què ens ajudarà a preparar-nos pel que passarà ben aviat? En la carta als Hebreus, Pau ens dóna alguns consells que ens ajudaran a tenir una fe forta. Un dels més importants és el que trobem a Hebreus 13:1, d’on s’extreu el text de l’any per al 2016: Estimeu-vos com a germans.

5. Què significa estimar-nos «com a germans»?

⁵ Què vol dir que ens hem d’estimar «com a germans»? Bé, la paraula grega que Pau va utilitzar en aquest text significa literalment «afecte per un germà». O sigui, que és un tipus d’amor molt fort que inclou sentiments profunds, com els que tenim per un amic íntim o un membre de la nostra família (Jn. 11:36). No volem fer veure que som germans; som germans de debò (Mt. 23:8). I aquest bonic sentiment queda molt ben resumit en les següents paraules de Pau: «Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres» (Rm. 12:10, BCI). En realitat, si tenim aquests sentiments tan profunds pels nostres germans i manifestem un amor basat en principis bíblics, tindrem molt bons amics a la congregació.

6. A qui hem de considerar els nostres germans?

⁶ A les obres de literatura cristiana es fa referència molt sovint a aquest tipus d’amor. En el judaisme, però, la paraula germà solia fer referència als familiars més propers, i de vegades també incloïa algunes persones de fora de la família, però mai a ningú que no fos jueu. En canvi, els cristians verdaders considerem germans a tots els companys de creença sense importar d’on siguin, perquè Jehovà ens ha ensenyat a estimar-nos els uns als altres com autèntics germans (Rm. 10:12; 1 Tes. 4:9). Però, per què és tan important que no deixem d’estimar-nos «com a germans»?

7. (a) Quina és la raó més important per estimar els nostres germans? (b) Menciona una altra raó per la qual ens hem d’estimar els uns als altres.

⁷ La raó més important per estimar-nos és que Jehovà ens ho demana. No podem dir que estimem Déu si no estimem els nostres germans (1 Jn. 4: 7, 20, 21). A més, ens necessitem els uns als altres, sobretot en els moments més difícils. Quan Pau va escriure la carta als hebreus, sabia que alguns cristians haurien de deixar les seves cases i renunciar a totes les seves coses. De fet, Jesús havia predit que la situació en el primer segle seria molt complicada (Mc. 13:14-18; Lc. 21:21-23). Com veiem, aquells cristians necessitaven més que mai enfortir el seu amor (Rm. 12:9).

8. Què hem de fer abans que comenci la gran tribulació?

⁸ La tribulació més gran de la història de la humanitat està a punt d’esclatar (Mc. 13:19; Ap. 7:1-3). Quan arribi aquest moment, haurem de fer cas del següent consell: «Vés, poble meu, entra en les teves cambres interiors, i tanca les portes darrere teu; amaga’t breument un moment fins que passi la indignació» (Is. 26:20). Les «cambres interiors» poden referir-se a les nostres congregacions, que és on ens reunim amb els germans per adorar Jehovà. Però amb això no n’hi ha prou. Pau va recordar als hebreus que havien d’aprofitar aquestes ocasions per promoure «l’amor» i «les bones obres» (Heb. 10:24, 25). En efecte, ara és el moment de fer que l’amor pels nostres germans sigui més fort, perquè així estarem preparats per aguantar qualsevol prova que ens vingui en el futur.

9. (a) Quines oportunitats tenim de demostrar als germans que els estimem? (b) Posa algun exemple de com han demostrat els servents de Déu que estimen els seus germans (consulta la nota).

⁹ Però no hem d’esperar que comenci la gran tribulació per demostrar que estimem els germans. Per exemple, molts pateixen per culpa de desastres naturals com terratrèmols, inundacions, huracans o tsunamis, i altres han de suportar oposició o persecució (Mt. 24:6-9). A més, com que vivim en aquest món corrupte, alguns se les veuen magres per arribar a final de mes (Ap. 6:5, 6). Ara bé, com més dificultats afronten els nostres germans, més oportunitats tenim de demostrar que els estimem. Encara que en aquest món l’amor brilla per la seva absència, nosaltres hem de seguir tenint un profund amor pels nostres germans (Mt. 24:12). ^[1]

10. Què analitzarem a continuació?

¹⁰ És clar, tots tenim problemes. Malgrat això, com podem estar segurs que realment seguim estimant els nostres germans? De quines maneres els podem demostrar el nostre amor? Bé, tot just després d’aconsellar-nos que no deixéssim d’estimar-nos «com a germans», Pau va parlar de diferents coses que ens poden ajudar a aconseguir-ho. Vegem-ne sis.

11, 12. Què significa ser hospitalaris? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ «No oblideu l’hospitalitat» (llegeix Hebreus 13:2). La paraula que Pau va fer servir aquí per «hospitalitat» significa literalment «ser amable i bondadós amb els estranys». Potser això ens recorda l’exemple d’Abraham i de Lot, ja que els dos van ser amables amb persones que no coneixien. I després es van assabentar que aquells visitants eren àngels (Gèn. 18:2-5; 19:1-3). Pau va posar aquests exemples per animar els hebreus a demostrar el seu amor sent hospitalaris.

¹² Com podem ser hospitalaris? Per exemple, podem convidar els germans  a casa a menjar o a passar una bona estona junts. A més, encara que no coneguem molt bé el superintendent de circuit i la seva dona, els podríem convidar quan estiguin visitant la nostra congregació (3 Jn. 5-8). No cal que fem un banquet o que ens gastem molts diners en el menjar. El que volem és animar els germans, no fer gala del que tenim. I tampoc hauríem de convidar només aquells que ens puguin tornar el favor (Lc. 10:41, 42; 14:12-14). El que és més important és que no estiguem mai tan ocupats que ens oblidem de ser hospitalaris!

13, 14. Com ens podem recordar dels «presoners»?

¹³ «Recordeu-vos dels presoners» (llegeix Hebreus 13:3). Quan Pau va escriure aquestes paraules als hebreus, no estava pensant en qualsevol presoner, sinó en els germans que estaven empresonats per la seva fe. De fet, ell mateix havia estat uns quatre anys a la presó (Fili. 1:12-14). Però, com és que Pau va encomiar els cristians hebreus per «compartir els sofriments de les [seves] cadenes» si ell estava empresonat a Roma i aquells cristians vivien molt lluny d’allà? (Heb. 10:34.) Doncs, probablement, perquè van orar intensament a favor d’ell (Heb. 13:18, 19).

¹⁴ Pot ser que nosaltres no visquem a prop de cap germà que estigui a la presó i que no els puguem ajudar de la mateixa manera que ho estan fent altres germans. Però podem orar a Jehovà intensament per ells, i així estarem demostrant que els estimem. Per exemple, podem fer oracions per tots els germans, germanes i fins i tot alguns nens que són a la presó a Eritrea, com ara els nostres germans Paulos Eyassu, Isaac Mogos i Negede Teklemariam, que ja porten més de 20 anys empresonats i continuen sent fidels a Jehovà a pesar de la seva situació.

15. Com podem honrar el nostre matrimoni?

¹⁵ «Que el matrimoni sigui honorat en tot» (llegeix Hebreus 13:4). També podem demostrar que ens estimem «com a germans» mantenint-nos nets en sentit moral (1 Tim. 5:1, 2). Per exemple, si cometéssim immoralitat sexual amb algun germà o germana, podríem fer molt de mal, tant a aquesta persona com a la seva família, i perdríem la confiança dels germans (1 Tes. 4:3-8). O imagina’t com se sentiria una germana si descobrís que el seu marit mira pornografia d’amagat. No creus que podria pensar que no l’estima i que no respecta el regal del matrimoni? (Mt. 5:28.)

16. Per què és més fàcil que una persona que està contenta amb el que té estimi els seus germans?

¹⁶ Estigueu «contents amb el que teniu» (llegeix Hebreus 13:5). Si confiem completament en Jehovà, estarem contents amb el que tenim i tindrem un punt de vista equilibrat sobre les coses materials (1 Tim. 6:6-8). Això ens ajudarà a veure que la nostra amistat amb Jehovà i amb els germans és molt més important que qualsevol cosa que els diners puguin comprar. Seria impossible dir que estimem els germans si ens passem tot el dia queixant-nos, rondinant o buscant els seus errors, o si envegem el que tenen. Ara bé, si estem contents amb el que tenim, estimarem més els nostres germans i serem generosos amb ells (1 Tim. 6:17-19).

17. Com ens ajuda la confiança en Jehovà a demostrar el nostre amor pels germans?

¹⁷ Tinguem «confiança» (llegeix Hebreus  13:6). La confiança en Jehovà ens ajudarà a tenir una actitud positiva, sense importar els problemes que tinguem. I si som positius i estimem els germans, ens sentirem impulsats a consolar-los i animar-los (1 Tes. 5:14, 15). A més, quan vingui la gran tribulació, que serà l’època més tenebrosa de la història de la humanitat, podrem mirar cap al futur amb optimisme perquè sabrem que s’acosta la nostra alliberació (Lc. 21:25-28).

18. Què podem fer per estimar encara més els ancians?

¹⁸ «Recordeu-vos dels qui us dirigeixen» (llegeix Hebreus 13:7, 17). Quan pensem en tot el que fan els ancians per nosaltres, i a més de forma desinteressada, els estimem i els apreciem encara més. Per això, no voldríem que res del que nosaltres fem els pugui fer perdre l’alegria o els frustri. Al contrari, volem ser obedients i submisos perquè així demostrarem que els tenim «en moltíssima estima» per la bona feina que fan (1 Tes. 5:13).

19, 20. Com podem seguir demostrant més plenament el nostre amor?

¹⁹ Als servents de Jehovà se’ns coneix per l’amor que ens tenim els uns pels altres. I en el temps de Pau passava el mateix. Tot i això, l’apòstol va aconsellar als seus germans que s’esforcessin per estimar-se «més i més» (1 Tes. 4:9, 10). I, sens dubte, sempre podem seguir millorant en aquest aspecte!

²⁰ Cada cop que vegem el text de l’any a la Sala del Regne, pensem en aquestes preguntes: «Puc ser més hospitalari? Com em puc recordar dels germans que estan a la presó? Estic honrant el matrimoni? Què m’ajudarà a estar més content amb el que tinc? Què puc fer per confiar més en Jehovà? Com puc col·laborar encara més amb els ancians?». Si intentem millorar en aquests sis aspectes, el text de l’any no serà un simple rètol a la paret de la Sala. Ens recordarà que hem de fer cas del següent consell: estimeu-vos com a germans (Heb. 13:1).