PRINCIPI BÍBLIC: «No us neguitegeu per la vostra vida» (Mateu 6:25, BEC.)

Què significa? Jesús va pronunciar aquestes paraules en el Sermó de la Muntanya. Un diccionari bíblic explica que el verb grec traduït «neguitejar-se» pot fer referència a «la reacció humana natural davant la pobresa, la fam i altres problemes de la vida diària». El neguit o l’angoixa sovint inclou preocupar-se pel que pot passar en el futur. És normal i positiu que ens preocupem per les necessitats materials i pel benestar dels qui estimem (Filipencs 2:20). Però el consell de Jesús ens anima a evitar una preocupació o una por excessiva al futur que ens pot robar l’alegria de viure el present (Mateu 6:31, 34).

És pràctic avui dia? Fer cas del consell de Jesús és de savis. Per què? Algunes obres de referència indiquen que quan les persones es preocupen en excés, el seu sistema nerviós simpàtic es troba en un estat constant d’activació i, com a resultat, poden desenvolupar úlceres, malalties del cor i asma.

Jesús va donar una raó de pes per no preocupar-nos en excés: no serveix de res. Ell va preguntar: «Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d’un sol moment el temps de la seva vida?» (Mateu 6:27, MM). Per molt que ens preocupem, no podem allargar la nostra vida ni una sola fracció de segon, i encara menys millorar-la. A més, normalment les coses no van tan malament com ens havíem imaginat. Un expert ho va expressar d’aquesta manera: «Preocupar-se pel futur és un esforç inútil, i les nostres pors poques vegades es fan realitat».

Així, doncs, com podem evitar l’angoixa? En primer lloc, hem de confiar en Déu. Si Déu alimenta els ocells i vesteix les flors amb tanta bellesa, no cobrirà les necessitats bàsiques de les persones que s’esforcen de tot cor per servir-lo? (Mateu 6:25, 26, 28-30.) En segon lloc, hem de viure la vida dia a dia. Jesús va dir que no ens preocupéssim massa per l’endemà, perquè «cada dia en té prou amb els seus maldecaps» (Mateu 6:34, BCI).

Si posem en pràctica el savi consell de Jesús, podem evitar problemes de salut. I, encara més, obtindrem pau interior, el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Filipencs 4:6, 7).