La meva família vivia a Tellancourt, un poblet del nord-est de França. El meu pare era francès i la meva mare és italiana. Quan tenia vuit anys, ens vam mudar a un humil barri obrer de Roma. Allà, la vida a casa es va complicar; els meus pares tenien discussions violentes pels diners.

A l’edat de quinze anys, la mare em va animar a sortir més i fer amics. A partir d’aquell moment passava cada cop més temps fora de casa i aviat em vaig envoltar de males companyies. Un dia se’m va acostar un senyor que semblava amable i em va oferir drogues. Com que volia fer-me l’home, les vaig agafar. De seguida em vaig veure immers en un món de drogues i immoralitat. Em van violar moltes vegades. Com a conseqüència, la vida em va deixar d’importar, tant se’m feia si vivia o moria. Em sentia terriblement sol. Quan tenia setze anys em vaig intentar suïcidar: em vaig beure una ampolla de whisky i em vaig tirar a un llac. Vaig estar tres dies en coma.

Després d’això, vaig començar a valorar la vida però alhora em vaig tornar violent i calculador. Oferia sexe a les persones i, un cop a casa seva, les drogava i els hi robava qualsevol cosa de valor. Treballava per a grans organitzacions criminals passant droga per tot Itàlia i sovint tenia problemes amb la policia. Tot i que la meva vida semblava buida i fora de control, estava convençut que la meva existència devia tenir algun propòsit. Vaig orar a Déu i li vaig demanar: «Dóna’m tan sols un any de pau i felicitat».

A causa de les meves activitats amb els narcotraficants, la meva vida corria perill. Per això, quan tenia vint-i-quatre anys, vaig decidir anar-me’n a viure a Anglaterra. Abans de marxar, vaig anar a visitar la meva mare. Em va sorprendre trobar-me l’Annunziato Lugarà parlant amb ella sobre la Bíblia. a Com que coneixia el seu passat criminal, em vaig espantar i li vaig preguntar què feia allà. Em va explicar que ara era testimoni de Jehovà i els grans  canvis que havia fet a la seva vida. A més, em va fer prometre que buscaria els Testimonis quan arribés a Anglaterra. Jo li vaig dir que sí, però un cop allà de seguida vaig tornar a la vida de sempre.

Un dia vaig veure un Testimoni oferint les revistes La Torre de Guaita i ¡Despertad! en un carrer molt transitat de Londres. Vaig recordar la meva promesa i li vaig demanar un curs bíblic.

El que vaig aprendre a la Bíblia em va impressionar moltíssim. Per exemple, em va commoure especialment el que 1 Joan 1:9 diu sobre Déu: «Si confessem els nostres pecats, ell és fidel i just per perdonar-nos els pecats, i netejar-nos». Aquestes paraules em van arribar al cor, ja que em sentia molt brut per la vida que havia portat. Immediatament vaig començar a anar a les reunions dels Testimonis de Jehovà, on em van rebre amb els braços oberts. Al veure la bona amistat que hi havia entre ells —cosa que sempre havia desitjat tenir—, vaig saber que volia formar part de la seva gran família.

Tot i que no em va resultar gaire difícil deixar les drogues i la vida immoral, em va costar molt més refinar la meva personalitat. Em vaig adonar que havia de tractar els altres amb respecte i consideració. Bé, encara continuo lluitant contra alguns defectes, però Jehovà m’ha ajudat a millorar. Em vaig batejar el 1997, al cap de sis mesos d’haver començat a estudiar la Bíblia.

Després em vaig casar amb la Barbara, que també feia poc que s’havia batejat. Quan un dels meus antics amics va veure tots els canvis que havia fet a la meva vida, es va animar a estudiar la Bíblia. Tant ell com la seva germana es van fer Testimonis. Aleshores, la germana de la meva àvia, que tenia més de vuitanta anys, va començar un curs bíblic i es va batejar abans de morir.

Ara ocupo un lloc de responsabilitat a la congregació, i la meva dona i jo dediquem la major part del nostre temps a ensenyar de la Bíblia als italians que viuen a Londres. De vegades em desanimo molt al recordar la vida que portava abans, però la Barbara és un gran suport per a mi. Per fi tinc la família estable i el Pare amorós que sempre havia volgut tenir. Li vaig demanar a Déu un any de pau i felicitat, però m’ha donat molt més!