PORTADA | UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA
Ha resistit el pas del temps
L’AMENAÇA: El papir i el pergamí eren els principals materials d’escriptura dels escriptors i copistes bíblics (2 Timoteu 4:13). a Com van dificultar la preservació de la Bíblia aquests materials?
El papir és fràgil, s’esquinça i perd el color fàcilment. «Un full de papir es pot acabar convertint en un grapat de pols i fibres», diuen els egiptòlegs Richard Parkinson i Stephen Quirke. «Un rotlle emmagatzemat es pot florir o podrir per la humitat i, si està soterrat, pot ser rosegat per animals o insectes, sobretot tèrmits.» Un cop descoberts, alguns papirs es van deteriorar ràpidament per una exposició excessiva a la llum o la humitat.
El pergamí és més resistent que el papir, però també es deteriora si no se’l tracta amb cura o se l’exposa a temperatures extremes, a la humitat o a la llum. b El pergamí també acostuma a ser l’objectiu dels insectes. Per tant, pel que fa als registres antics, «la preservació és l’excepció i no la norma», diu un llibre sobre l’escriptura en el món grecoromà. Si els manuscrits bíblics no s’haguessin preservat, el seu missatge hauria desaparegut.
COM HA SOBREVISCUT: La llei jueva deia que cada rei havia d’«escriure per al seu ús una còpia d’aquesta llei», és a dir, els primers cinc llibres de la Bíblia (Deuteronomi 17:18, MM). De fet, copistes professionals van fer tants manuscrits que, al primer segle, les Escriptures es podien trobar a les sinagogues de tot Israel i a llocs tan llunyans com Macedònia! (Lluc 4:16, 17; Fets [Actes] 17:11.) Ara bé, com s’han preservat fins als nostres dies alguns d’aquests manuscrits tan antics?
Els manuscrits de la mar Morta han sobreviscut durant segles dins de gerres d’argila emmagatzemades a coves de regions seques
En Philip Comfort, erudit del Nou Testament, diu: «Els jueus eren coneguts per introduir rotlles de les Escriptures a gerres o pots per tal de conservar-los». Evidentment, els cristians van mantenir aquesta tradició. Per això s’han descobert alguns manuscrits dins de gerres d’argila, a cambres fosques, coves i a regions molt seques.
EL RESULTAT: Milers de fragments de manuscrits bíblics, alguns amb més de dos mil anys, s’han preservat fins avui. Cap altre text històric disposa d’una quantitat tan gran de manuscrits antics.
a La diferència entre el papir i el pergamí és que el papir estava fet d’una planta aquàtica amb el mateix nom i el pergamí es feia amb pell d’animal.
b Per exemple, la còpia oficial signada de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica es va escriure en pergamí. Avui, després de gairebé dos-cents cinquanta anys, la tinta s’ha esborrat fins al punt de ser pràcticament il·legible.
També t'interessarà
LA TORRE DE GUAITA
Un tresor antic descobert a les escombraries
El fragment de Rylands de l’Evangeli de Joan és el manuscrit bíblic més antic de les Escriptures Gregues Cristianes que mai s’ha trobat.
LA TORRE DE GUAITA
Es descobreix un tresor amagat
Aprèn com es va descobrir la traducció de la Bíblia al georgià més antiga que es coneix.
