L’ANY passat, milers de germans van ser nomenats ancians i servents ministerials arreu del món. Si tu ets un d’ells, segur que estàs molt content d’haver rebut aquest privilegi a la congregació.

Amb tot, no és d’estranyar que et sentis una mica inquiet. Un ancià jove que es diu Jason explica: «Quan em van nomenar, vaig sentir que aquesta responsabilitat em venia gran». Després que Jehovà donés una nova assignació a Moisès i Jeremies, ells van pensar que no estaven a l’altura (Èx. 4:10; Jer. 1:6). Si també et sents així, com pots superar aquests sentiments i seguir progressant? Fixa’t en l’exemple de Timoteu (Fe. 16:1-3).

Probablement Timoteu sortia de l’adolescència o ja tenia uns 20 anys quan l’apòstol Pau el va convidar a viatjar amb ell. Com que era jove, pot ser que al principi no tingués gaire confiança en ell mateix i de vegades dubtés si intervenir (1 Tim. 4:11, 12; 2 Tim. 1:1, 2, 7). Però, 10 anys més tard, Pau va dir als cristians de Filips: «Si és la voluntat del Senyor Jesús, espero enviar-vos Timoteu ben aviat [...]. De fet, no tinc ningú que tingui una actitud com la seva» (Fili. 2:19, 20).

Per què era Timoteu un ancià exemplar? Fixa’t en sis lliçons que podem aprendre d’ell.

1. Es preocupava pels altres. Parlant de Timoteu, Pau va escriure als germans de Filips: «Es [preocupa] sincerament per vosaltres» (Fili. 2:20). Timoteu estava molt interessat en el benestar espiritual dels germans i es va gastar de bona gana per ells.

No siguis com el conductor d’autobús que està més preocupat per arribar a temps a cada parada que per recollir els passatgers. En William, que fa més de 20 anys que serveix com a ancià, dona aquest consell als germans que reben un nomenament: «Estima els germans. Centra’t en les seves necessitats i no en la part tècnica de les coses».

2. Posava en primer lloc les coses espirituals. Pau va comparar l’exemple de Timoteu amb el que feien alguns cristians, i va dir: «Tots els altres es preocupen dels seus interessos, no dels de Jesucrist» (Fili. 2:21). L’apòstol va veure que els germans de Roma, des d’on estava escrivint, se centraven massa en els seus assumptes personals. Sembla que no donaven molta atenció a les activitats espirituals. Però Timoteu era ben diferent! Aprofitava qualsevol oportunitat per parlar de les bones notícies i tenia la mateixa actitud que Isaïes, qui va dir: «Aquí em tens, envia’m» (Is. 6:8).

Com pots compaginar les teves responsabilitats personals amb les espirituals? Primer, posa’t prioritats. Pau va recomanar: «Sapigueu identificar les coses més importants» (Fili. 1:10). Fes que les coses que Jehovà considera importants siguin les teves prioritats.  Segon, simplifica. Elimina qualsevol cosa que et robi temps i energies. L’apòstol va aconsellar a Timoteu: «Fuig dels desitjos propis dels joves i busca la justícia, la fe, l’amor i la pau» (2 Tim. 2:22).

3. S’esforçava de valent al servir Jehovà. Pau va recordar als filipencs: «Ja sabeu que Timoteu ha demostrat estar qualificat, perquè igual que un fill serveix amb el seu pare, ell ha servit amb mi per promoure les bones notícies» (Fili. 2:22). Timoteu no era cap gandul. Al contrari, es va esforçar de valent quan va coŀlaborar amb Pau, cosa que els va unir encara més.

Al poble de Déu no hi falta el treball. De fet, la feina que fem ens dona satisfacció i ens apropa als nostres germans. Per tant, estigues «sempre molt [actiu] en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58).

4. Aplicava el que aprenia. Pau va escriure a Timoteu: «Has prestat molta atenció a la meva ensenyança, has seguit la meva manera de viure i el meu objectiu, i has vist la meva fe, la meva paciència, el meu amor i el meu aguant» (2 Tim. 3:10). Timoteu va rebre responsabilitats més importants perquè aplicava el que aprenia (1 Cor. 4:17).

Per què no et fixes en algun cristià madur que et serveixi com a referent espiritual? En Tom, qui fa anys que és ancià, recorda: «Un ancià d’experiència es va interessar en mi i em va entrenar molt bé. Li solia demanar consell i el posava en pràctica. Tot això va fer que em sentís més segur».

5. S’entrenava ell mateix. Pau va aconsellar a Timoteu: «Entrena’t amb l’objectiu de mostrar devoció a Déu» (1 Tim. 4:7). Tot i que els atletes tenen entrenadors, ells mateixos s’han d’entrenar. Pau va dir a Timoteu: «Dedica’t a llegir en públic, a aconsellar els altres i a ensenyar. [...] Reflexiona en aquestes coses, dedica-t’hi plenament, i així tothom podrà veure clarament el teu progrés» (1 Tim. 4:13-15).

Tu també necessites millorar les teves habilitats. No deixis que la teva espiritualitat s’estanqui i estigues al dia amb les últimes instruccions que dona l’organització. Evita l’excés de confiança i no pensis que tens tanta experiència que pots tractar qualsevol situació sense fer recerca a fons. Igual que Timoteu, «estigues molt pendent del teu comportament i de la teva ensenyança» (1 Tim. 4:16).

6. Confiava en l’esperit de Jehovà. Pensant en el servei de Timoteu, Pau li va recordar: «Amb l’ajuda de l’esperit sant que hi ha en nosaltres, protegeix aquest tresor que se t’ha confiat» (2 Tim. 1:14). Si Timoteu volia protegir el seu servei, havia de confiar en l’esperit de Jehovà.

En Donald, un ancià amb moltes dècades d’experiència, comenta: «Els germans nomenats han de valorar la seva amistat amb Déu. Aquells que ho fan “aniran de força en força”. Si li demanen a Jehovà el seu esperit i cultiven el seu fruit, seran una benedicció per als germans» (Sl. 84:7; 1 Pe. 4:11).

És animador veure que molts germans han estat nomenats fa poc i, com tu, continuen progressant espiritualment. En Jason, mencionat abans, diu: «Durant el temps que he servit com a ancià he après molt i la meva confiança ha augmentat. Estic molt content amb les responsabilitats que tinc i les considero un gran privilegi».

I tu? Seguiràs progressant? Posa’t l’objectiu d’imitar Timoteu i també seràs una benedicció per als germans.