1, 2. (a) Quin és l’origen del matrimoni? (b) Què podien entendre Adam i Eva sobre el matrimoni? (Mira la imatge del principi.)

 EL MATRIMONI és una part important de la vida. Repassar el seu origen i propòsit ens ajudarà a veure’l de manera apropiada i a gaudir més plenament de les benediccions que comporta. Després de crear el primer home, Adam, Jehovà li va manar que posés nom a tots els animals. Cadascun d’ells tenia la seva parella, però «per a Adam no es trobà un ajut adient». Per això, Jehovà va fer que el primer home s’adormís profundament i llavors li va treure una costella. Amb aquesta va crear una dona i la va dur a Adam (llegeix Gènesi 2:20-24). Per tant, podem dir que el matrimoni és d’origen diví, és a dir, una creació de Jehovà.

² Anys més tard, Jesús va repetir el que Jehovà havia dit al jardí d’Edèn: «L’home deixarà el pare i la mare, i s’unirà a la seva dona: i seran els dos una sola carn» (Mt. 19:4, 5). Déu va utilitzar una costella d’Adam per crear la primera dona i segurament això va ajudar aquesta parella a entendre la relació tan estreta que hi havia entre ells. Està clar que el divorci o la  poligàmia no entraven en els plans del Creador.

3. Quin era un propòsit important del matrimoni?

³ Adam estava encantat amb la seva preciosa dona, a qui després va anomenar Eva. Sens dubte, ella seria «un ajut adient» per a Adam; el completaria i li faria costat. I com que tots dos complirien la seva responsabilitat com a marit i muller, es farien feliços l’un a l’altre (Gèn. 2:18). Un propòsit important del matrimoni era omplir la terra (Gèn. 1:28). Tot i que els fills havien d’estimar els seus pares, quan es casessin formarien la seva pròpia família. D’aquesta manera, poblarien tota la terra progressivament i la convertirien en un paradís.

4. Què va passar amb el primer matrimoni?

⁴ Desgraciadament, aquest primer matrimoni va acabar en desastre perquè tant Adam com Eva van utilitzar la seva llibertat per desobeir Déu. Satanàs el Diable, «la serp antiga», va enganyar Eva fent-li creure que si menjava del fruit de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» tindria la capacitat de decidir què estava bé o malament. A més, Eva no va consultar Adam abans d’actuar, demostrant així una falta de respecte pel seu home com a cap de família. I Adam, en lloc d’obeir Jehovà, va acceptar el fruit que la seva dona li va oferir (Ap. 12:9; Gèn. 2:9, 16, 17; 3:1-6).

5. Què ens ensenya la reacció d’Adam i Eva?

⁵ Quan Déu va demanar comptes a Adam, aquest va culpar la seva dona dient: «La dona que em vas donar per estar amb mi, ella m’ha donat del fruit de l’arbre, i n’he menjat». Eva, per la seva part, va donar la culpa a la serp (Gèn. 3:12, 13). Quina manera més trista d’intentar justificar-se! Com que aquesta primera parella va desobeir, es van convertir en rebels i Jehovà els va condemnar. Això és una clara advertència per a nosaltres: si volem tenir un matrimoni d’èxit, cada cònjuge ha d’acceptar la seva responsabilitat i ha de ser obedient a Jehovà.

6. Com explicaries el text de Gènesi 3:15?

⁶ A pesar del que va fer Satanàs a l’Edèn, Jehovà no va deixar la humanitat sense esperança. Això va quedar clar en la primera profecia que trobem a la Bíblia (llegeix Gènesi 3:15). Jehovà va anunciar que la descendència de «la dona» destruiria aquest àngel rebel. Així va deixar entreveure la relació tan especial que té amb les moltes criatures espirituals que el serveixen fidelment al cel. Més endavant, Ell mateix va revelar que aquell que destruiria el Diable vindria de la Seva «dona», és a dir, de la part celestial de la seva organització. A més, aquesta descendència proporcionaria la base legal perquè les persones obedients poguessin tenir l’esperança que la primera parella va perdre: viure per sempre a la terra d’acord amb el propòsit original de Déu (Jn. 3:16).

7. (a) Com va afectar al matrimoni la desobediència d’Adam i Eva? (b) Què espera Déu dels marits i les mullers?

⁷ La desobediència d’Adam i Eva no només va afectar el seu matrimoni, sinó també tots els matrimonis que vindrien després. Per exemple, tant Eva com la resta de dones patirien molt durant l’embaràs i al donar a llum. També sentirien desig pels seus marits, però aquests les dominarien, de vegades fins al punt de maltractar-les, com podem veure a molts matrimonis d’avui en dia  (Gèn. 3:16). Ara bé, la Bíblia diu als marits que han de ser caps de família amorosos, i a les esposes que han de ser submises i respectuoses amb ells (Ef. 5:33). De fet, quan un matrimoni cristià col·labora com a equip, es poden reduir o fins i tot evitar les situacions que provoquen problemes.

8. Com descriuries la història del matrimoni des del temps d’Adam fins al Diluvi?

⁸ Com a resultat del pecat i la imperfecció, Adam i Eva van morir; però abans van tenir fills (Gèn. 5:4). El primer, Caín, es va casar amb una de les seves parentes. I un dels seus descendents, Lèmec, va ser el primer home mencionat a la Bíblia que va tenir dues esposes (Gèn. 4:17, 19). En els anys que van passar des d’Adam fins al diluvi, només unes poques persones van servir fidelment Jehovà, entre les quals hi trobem Abel, Henoc, Noè i la seva família. En el temps de Noè, «els fills de Déu veieren que les filles dels homes eren boniques, i prengueren mullers per a ells». D’aquesta unió antinatural d’àngels materialitzats i dones va sorgir una raça híbrida molt violenta, els nefilim. No és d’estranyar que la Bíblia digui que «la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia» (Gèn. 6:1-5).

9. (a) Què va fer Jehovà amb el món malvat dels dies de Noè? (b) Què en podem aprendre?

⁹ Durant els dies de Noè, Jehovà va portar un diluvi per destruir aquell món malvat. La gent estava tan ocupada en les activitats quotidianes, entre elles el matrimoni, que no va donar importància al missatge de destrucció que «Noè, predicador de justícia», va anunciar (2 Pe. 2:5). Més tard, Jesús va comparar els darrers dies amb els dies de Noè (llegeix Mateu 24:37-39). Al nostre temps, la majoria de la gent no vol escoltar les bones notícies que prediquem abans que vingui la fi. Meditant sobre això, és vital que aprenguem una lliçó important: mai permetem que els assumptes familiars, com el matrimoni o la criança dels fills, ens facin perdre de vista la urgència dels temps en què vivim.

10. (a) Quines pràctiques eren comuns a l’antiguitat? (b) Per què van ser Abraham i Sara un bon exemple per als matrimonis?

¹⁰ Tot i que tant Noè com els seus tres fills només es van casar amb una dona, la poligàmia estava estesa en les societats patriarcals. En moltes cultures, practicar immoralitat sexual era molt comú, fins i tot formava part de l’adoració dels seus déus falsos. Quan Abraham i Sara van obeir Jehovà i es van mudar a Canaan, es van topar amb una societat immoral que no respectava el matrimoni. Per exemple, Déu va destruir les ciutats de Sodoma i Gomorra perquè els seus habitants practicaven o toleraven greus actes d’immoralitat sexual. Enmig d’aquell ambient pervers, Abraham va ser un bon cap de família i Sara va ser una esposa submisa (llegeix 1 Pere 3:3-6). A més, Abraham es va assegurar que el seu fill, Isaac, es casés amb una serventa fidel de Jehovà. Aquesta mateixa preocupació per l’adoració verdadera va guiar les decisions de Jacob, el fill de Isaac. De fet, anys després, dels seus fills van sortir les dotze tribus d’Israel.

11. De quina manera protegia la Llei mosaica els israelites?

¹¹ Temps després, Jehovà va fer un pacte  especial amb la nació d’Israel, els descendents de Jacob. La Llei mosaica regulava costums i pràctiques relacionades amb el matrimoni, com ara la poligàmia. D’aquesta manera, Déu protegia espiritualment els israelites prohibint-los casar-se amb persones que no el servien (llegeix Deuteronomi 7:3, 4). Els ancians ajudaven aquells que tenien problemes en el seu matrimoni. Per exemple, si hi havia casos d’infidelitat, gelosia o desconfiança es tractaven de la manera apropiada. D’altra banda, tot i que el divorci estava permès, hi havia lleis que el regulaven. La Bíblia diu que un home es podia divorciar de la seva esposa per «alguna cosa indecent» (Deut. 24:1, BEC). Encara que no s’especificava què era una «cosa indecent», és raonable pensar que no es tractava de coses de poca importància (Lev. 19:18b).

12, 13. (a) Com van tractar alguns homes a les seves dones en el temps de Malaquies? (b) Quines conseqüències hauria d’afrontar el cristià que se n’anés amb una persona casada?

¹² En el temps de Malaquies, molts jueus traïen les seves dones divorciant-se d’elles per qualsevol excusa. Aquests homes es treien de sobre les esposes de la seva joventut, potser per casar-se amb dones més joves o fins i tot amb dones paganes. A l’època de Jesús també hi havia jueus que es divorciaven «per qualsevol causa» (Mt. 19:3). La Bíblia diu que Jehovà odia aquest tipus de divorci (llegeix Malaquies 2:13-16).

¹³ Avui en dia, la traïció dins el matrimoni no es pot tolerar en el poble de Déu. Imaginem que un germà o una germana casada se’n va amb el cònjuge d’una altra persona, i es casen després d’obtenir el divorci. Si aquest cristià que ha actuat malament no es penedís, seria expulsat per mantenir la congregació neta (1 Cor. 5:11-13). Si vol ser readmès, ha de produir «fruits dignes del penediment» (Lc. 3:8; 2 Cor. 2:5-10). En aquestes situacions, tot i que no hi ha una regla establerta, pot passar molt de temps, un any o més, fins que es demostri que està penedit sincerament i que pot tornar a la congregació. Aquest tipus de traïcions, que no són gaire freqüents al poble de Déu, no es poden passar per alt. A més, encara que amb el temps aquesta persona sigui readmesa, haurà de donar comptes «davant del tribunal de Déu» (Rm. 14:10-12, MM; consulta La Torre de Guaita del 15 de febrer de 1980, pàgines 29 a 31 [en espanyol]).

14. Quin propòsit va tenir la Llei?

¹⁴ La Llei mosaica va guiar el poble d’Israel durant més de mil cinc-cents anys. Al llarg de tot aquest temps, va ajudar els israelites a tenir presents els principis divins a l’hora de tractar temes de família i d’altres, protegint-los i conduint-los cap al Messies (Gàl. 3:23, 24). Però amb la mort del seu Fill, Jehovà va substituir aquest pacte amb un altre de nou (Heb. 8:6). Sota aquest nou pacte, moltes concessions que feia la Llei mosaica van desaparèixer.

15. (a) Quin principi han de seguir els matrimonis cristians? (b) Quins factors hauria de tenir en compte un cristià que es planteja el divorci?

¹⁵ Quan alguns fariseus li van preguntar a Jesús sobre el divorci, ell va afirmar que aquesta mesura no formava part del propòsit de Déu, ja que «al principi no era així» (Mt. 19:6-8). D’aquesta manera va indicar que el mateix principi per al matrimoni que Jehovà va establir  a Edèn també s’aplicaria a la congregació cristiana (1 Tim. 3:2, 12). Com l’home i la dona eren «una sola carn», mai se separarien; al contrari, s’esforçarien per deixar que el seu amor per Déu i per l’altre enfortís el seu matrimoni. Jesús també va deixar clar que si una persona es divorciava legalment per una raó que no fos immoralitat sexual, no estava lliure per tornar-se a casar (Mt. 19:9). Ara bé, el cristià que és víctima d’adulteri podria perdonar el seu cònjuge si aquest es penedís, tal com sembla que ho va fer el profeta Osees amb la seva dona infidel, Gómer. Jehovà també va demostrar compassió i va perdonar els israelites penedits que havien estat infidels adorant déus falsos (Os. 3:1-5). Cal dir que si una persona, després de saber que la seva parella ha comés adulteri, té relacions sexuals amb ella, està demostrant que l’ha perdonat i, per tant, ja no té base bíblica per divorciar-se.

16. Què va dir Jesús de la solteria?

¹⁶ Després d’indicar que l’única base pel divorci és la immoralitat sexual, Jesús va parlar de la solteria i va dir que aquest do és només per a «aquells a qui és donat». I va afegir: «Qui ho pugui acceptar, que ho accepti» (Mt. 19:10-12). I la veritat és que molts germans han decidit mantenir-se solters per servir Jehovà sense cap distracció; una decisió digna d’encomi!

17. Què pot ajudar un cristià a decidir si s’ha de casar?

¹⁷ Cadascú ha de decidir quedar-se solter o casar-se segons les seves necessitats. La realitat és que no tothom es pot quedar solter. Tot i que l’apòstol Pau va recomanar la solteria, va reconèixer: «A causa de les fornicacions, que cadascú tingui la pròpia muller, i que cadascuna tingui el propi marit». I després va dir: «Si no es poden controlar, que es casin, perquè és millor casar-se que [cremar-se]». És cert que casar-se pot ajudar una persona a no deixar-se dominar pels seus impulsos i evitar caure en pràctiques com la masturbació o la immoralitat. Pau també va destacar que l’edat és un factor a tenir en compte quan va dir: «Si algú pensa que obra impròpiament envers la seva [virginitat], si [...] passa l’edat de casar-se, i convé que sigui així, que faci el que vulgui, no peca, que es casin» (1 Cor. 7:2, 9, 36; 1 Tim. 4:1-3). Ara bé, un cristià no s’hauria de precipitar i casar-se endut pels impulsos sexuals propis de la joventut, ja que no estaria suficientment preparat per atendre les responsabilitats que comporta el matrimoni.

18, 19. (a) Quina base ha de tenir un matrimoni cristià? (b) Què analitzarem en el proper article?

¹⁸ Un matrimoni cristià es basa en la unió d’un home i una dona dedicats a Jehovà i que l’estimen de tot cor. No oblidem que Jehovà beneeix aquells que es casen «en el Senyor» (1 Cor. 7:39). A més, s’han d’estimar l’un a l’altre fins al punt d’estar disposats a viure units per sempre. I segur que tots dos entenen que aplicar els principis bíblics és la clau d’un matrimoni d’èxit.

¹⁹ En el proper article analitzarem consells bíblics que poden ajudar els germans casats a fer front als reptes de viure «en els darrers dies», quan moltes persones manifesten trets que fan molt difícil tenir un bon matrimoni (2 Tim. 3:1-5). A la seva Paraula, Jehovà ens dóna els ingredients essencials per trobar felicitat en el matrimoni, mentre caminem amb el Seu poble cap a la vida eterna (Mt. 7:13, 14).