T’AGRADARIA tenir una responsabilitat o un privilegi a la congregació que ara per ara està fora del teu abast? Pot ser que sigui una responsabilitat que un altre germà tingui o una assignació que vas tenir en el passat. Tal vegada l’edat, la mala salut, els problemes econòmics o les responsabilitats familiars limiten el que pots fer. O pot ser que durant molt de temps hagis tingut una assignació però l’hagis hagut de deixar per canvis a l’organització. Sigui com sigui, pots pensar que no estàs fent tot el que t’agradaria i és normal que, de vegades, et sentis trist. Et podrien sorgir sentiments com ara desànim, amargura o ressentiment. Amb tot, com pots evitar que aquests sentiments arrelin en el teu cor? Què pots fer per no perdre l’alegria?

Podem aprendre a conservar l’entusiasme si analitzem l’exemple de Joan el Baptista. Joan va tenir grans privilegis i segurament no pensava que la seva vida acabaria d’una manera tan inesperada. Mai hauria imaginat que passaria més temps a la presó que predicant. Malgrat això, aquest servent va ser feliç i va mantenir aquesta actitud tota la seva vida. Què el va ajudar? I com podem mantenir l’alegria quan afrontem desiŀlusions?

La primavera de l’any 29 de la n. e., Joan va començar a preparar el camí per al Messies dient: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat» (Mt. 3:2; Lc. 1:12-17). Multituds de tot arreu venien per escoltar aquest missatge i molts es van penedir i batejar. Joan també va advertir amb valentia als líders religiosos arrogants que, si no canviaven, serien jutjats (Mt. 3:5-12). La tardor d’aquell mateix any, la seva predicació va arribar a un moment culminant quan va batejar Jesús. Des d’aquell moment, Joan va animar els altres a seguir Jesús, el Messies promès (Jn. 1:32-37).

Jesús va destacar el paper tan especial que tenia Joan, quan va dir: «Us asseguro que no ha nascut ningú més gran que Joan  el Baptista» (Mt. 11:11). Sens dubte, Joan va gaudir de moltes benediccions i això el va fer feliç. Avui dia molts germans també han rebut benediccions de Déu. Per exemple, en Terry i la Sandra, porten més de 50 anys al servei a temps complet. Ell explica: «He gaudit de molts privilegis meravellosos. He servit com a pioner regular, betelita, pioner especial, superintendent de circuit, superintendent de districte i ara, una altra vegada, com a pioner especial». És molt bonic rebre privilegis a l’organització de Jehovà. Però, com ens mostra l’exemple de Joan, si volem mantenir l’alegria quan canvien les circumstàncies, ens hem d’esforçar.

Joan el Baptista no va perdre el goig perquè agraïa els privilegis que tenia. Per exemple, després del bateig del Fill de Déu, la quantitat de deixebles de Joan va disminuir. En canvi, Jesús cada vegada en tenia més. Per això, els deixebles de Joan li van dir preocupats: «Aquell de qui vas parlar, està batejant, i tothom va cap a ell» (Jn. 3:26). Però Joan va respondre: «Qui té la núvia és el nuvi. Però l’amic del nuvi, quan està a prop d’ell i escolta la seva veu, es posa molt content. Per això jo estic ple d’alegria» (Jn. 3:29). Ell no competia amb Jesús. Tampoc pensava que el seu privilegi no tenia valor simplement perquè el Fill de Déu tenia un paper més important. En lloc d’això, Joan va continuar alegre perquè apreciava el seu paper com a «amic del nuvi».

L’actitud de Joan el va ajudar a estar content malgrat que la seva assignació no era fàcil. Per exemple, com que era nazireu, no podia beure vi (Lc. 1:15). El Fill de Déu, parlant de la vida senzilla de Joan, va dir: «No menja ni beu». En canvi, Jesús i els seus deixebles no tenien aquestes restriccions i portaven una vida més normal (Mt. 11:18, 19). A més, Joan sabia que els seguidors de Jesús, molts dels quals havien estat deixebles d’ell, van rebre poder per fer miracles. Amb tot, Joan no en va fer cap (Mt. 10:1; Jn. 10:41). Ell no va deixar que aquestes diferències el distraguessin, sinó que va continuar centrat en la seva assignació.

Si nosaltres també valorem l’assignació que Jehovà ens ha donat, mantindrem la nostra alegria. En Terry, mencionat abans, diu: «Em vaig concentrar en cada assignació que rebia». Quan mira enrere i recorda la seva vida servint a temps complet, ell comenta: «No em penedeixo de res, només tinc records meravellosos».

Podem ser més feliços si meditem en el que fa que cada assignació o responsabilitat sigui especial, és a dir, el privilegi de ser «coŀlaboradors de Déu» (1 Cor. 3:9). Si volem que un objecte preciós no perdi la seva lluentor, l’hem de mantenir en bon estat. De manera semblant, si no volem perdre el goig servint Jehovà, hem de meditar en el gran honor que tenim de coŀlaborar amb ell. A més, no hem de comparar els nostres sacrificis amb els que fan altres germans, ni pensar que els nostres privilegis tenen menys valor (Gàl. 6:4).

És possible que Joan s’adonés que la seva predicació no duraria molt, però no s’imaginava que acabaria tan de sobte (Jn. 3:30). L’any 30, uns sis mesos després de batejar Jesús, el rei Herodes el va empresonar. Malgrat això, Joan va fer tot el que podia per continuar donant testimoni (Mc. 6:17-20). Què el va ajudar a no perdre l’alegria? Centrar-se en les coses espirituals.

Quan Joan estava a la presó, va rebre informes sobre l’èxit de la predicació de Jesús (Mt. 11:2; Lc. 7:18). Aquest servent estava convençut que Jesús era el Messies, però potser es preguntava com compliria tot el que les Escriptures deien que faria. Com que el Messies havia de ser rei, començaria aviat el seu regnat? L’alliberaria de la presó? Joan volia entendre millor el paper del Fill de Déu  i, per això, va enviar dos deixebles a fer-li una pregunta: «Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» (Lc. 7:19). Jesús els va enviar de tornada a Joan perquè li diguessin: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són curats, els sords hi senten, els morts ressusciten i s’anuncien les bones notícies als pobres». Segur que Joan els va escoltar amb atenció mentre descrivien com «Jesús va curar moltes persones de tota classe de malalties» (Lc. 7:20-22).

Aquestes paraules dels deixebles de Joan el van enfortir i li van confirmar que Jesús estava complint les profecies messiàniques. Encara que Jesús no l’alliberaria de la presó, Joan sabia que el seu servei no havia estat inútil. Tot i les seves circumstàncies, tenia bones raons per estar feliç.

Si imitem Joan i ens centrem en les coses espirituals, ens serà més fàcil «aguantar-ho tot amb paciència i goig» (Col. 1:9-11). Llegir la Bíblia i meditar en ella ens ajudarà a aguantar i ens recordarà que el nostre servei a Jehovà «no és inútil» (1 Cor. 15:58). La Sandra, la dona d’en Terry, diu: «El que m’ha ajudat molt a apropar-me a Jehovà és llegir un capítol de la Bíblia cada dia. Això m’anima a centrar-me en ell i no en mi». Els informes sobre la feina que fan els nostres germans també ens motiven a no concentrar-nos en nosaltres mateixos sinó en el que Déu està aconseguint. La Sandra comenta: «Els programes mensuals de JW Broadcasting^® ens ajuden a estar més a prop de l’organització i a no perdre el goig en la nostra assignació».

Joan el Baptista va portar a terme la seva curta assignació «amb el vigor i el poder d’Elies». Igual que aquest profeta, Joan «era un home amb sentiments com els nostres» (Lc. 1:17; Jm. 5:17). Si copiem el seu exemple sent agraïts i centrant-nos en les coses espirituals, no perdrem mai l’alegria de servir Jehovà passi el que passi.