1. Què pot aconseguir Jehovà malgrat que una persona cometi un pecat greu?

 A L’ARTICLE anterior, vam veure que l’apòstol Pau va manar als cristians de Corint que traguessin de la congregació un home que havia comès un pecat greu i no es penedia. Ara bé, tal com mostra el text temàtic d’aquest article, Jehovà pot guiar cap al penediment aquells que han pecat greument (Rm. 2:4). Com utilitza Déu els ancians per aconseguir-ho?

2, 3. Què hem de fer si ens assabentem que un germà ha comès un pecat greu, i per què?

² És clar, perquè els ancians puguin ajudar un germà a penedir-se, primer han de saber que ha comès un pecat greu, un pecat que podria implicar que se’l tragués de la congregació. Per tant, si t’assabentes que algú ha comès un pecat greu, anima’l a parlar amb els ancians perquè el puguin ajudar (Is. 1:18; Fe. 20:28; 1 Pe. 5:2).

³ Però, què pots fer si aquest germà o germana es nega a parlar amb ells? Llavors, ho hauràs de fer tu, ja que és l’única manera d’assegurar-te que rebi l’ajuda que necessita. És més, informar els ancians del que està passant és una mostra d’amor cap a Jehovà i cap al germà. Si continua pecant contra Déu, la seva amistat amb ell es veurà encara més afectada i pot embrutar la reputació de la congregació. Així que sigues valent i fes el que calgui per no perdre el teu germà (Sl. 27:14).

 COM AJUDEN ELS ANCIANS AQUELLS QUE HAN COMÈS UN PECAT GREU?

4. Quin és l’objectiu dels ancians quan es reuneixen amb algú que ha comès un pecat greu?

⁴ Quan un germà comet un pecat greu, el consell d’ancians selecciona tres ancians madurs perquè formin un comitè a i es reuneixin amb ell. Aquests ancians han de ser modestos i humils perquè, tot i que s’esforçaran al màxim per ajudar el germà a penedir-se, reconeixen que no el poden obligar a canviar (Deut. 30:19). Els ancians són conscients que no tots els que pequen contra Jehovà reaccionaran favorablement i es penediran, com va fer el rei David (2 Sam. 12:13). De fet, pot ser que en alguns casos es neguin a escoltar les advertències de Jehovà (Gèn. 4:6-8). Amb tot, l’objectiu dels ancians és fer tot el possible per guiar el pecador cap al penediment. Quins principis bíblics tenen en compte els ancians quan es reuneixen amb un germà que ha comès un pecat greu?

5. Quin consell tenen present els ancians quan es reuneixen amb el germà que ha comès un pecat greu? (2 Timoteu 2:24-26.) (Mira la imatge.)

⁵ Els ancians veuen el germà com una ovella molt valuosa que s’ha perdut (Lc. 15:4, 6). Això es reflecteix en la seva actitud i en la manera com li parlen i el tracten quan es reuneixen amb ell. No són durs o severs, ni veuen aquella reunió com un simple tràmit o un procediment que han de seguir. Tot al contrari, s’esforcen per mostrar les qualitats que es descriuen a 2 Timoteu 2:24-26 (llegeix-lo). Els ancians mantenen la calma, i són amables i bondadosos perquè volen arribar-li al cor.

6. Què han de fer els ancians per preparar el seu cor abans de reunir-se amb el germà? (Romans 2:4.)

⁶ Els ancians preparen el seu propi cor per veure les coses com Jehovà. Aquests germans s’esforcen per imitar la bondat de Jehovà i tenen molt present les paraules de Pau, quan va dir: «Déu, en la seva bondat, intenta guiar-te cap al penediment» (llegeix Romans 2:4). Els ancians no han d’oblidar que la seva tasca principal és fer de pastors i seguir la guia de Jesucrist (Is. 11:3, 4; Mt. 18:18-20). Per això, abans de reunir-se amb el germà, el comitè fa oració a Jehovà perquè els ajudi a guiar-lo cap al penediment. També fan recerca a la Bíblia i a les nostres publicacions i demanen a Jehovà que els ajudi a entendre el germà i la situació.  A més, determinen què els cal saber sobre els factors que han pogut influir en l’actitud i la manera de pensar i actuar del germà (Prov. 20:5).

7, 8. Com poden els ancians imitar la paciència de Jehovà quan es reuneixen amb algú que ha comès un pecat greu?

⁷ Els ancians imiten la paciència de Jehovà. Al llarg de la història, Jehovà ha mostrat paciència a aquells que han pecat contra ell. Per exemple, va ser pacient i va intentar fer raonar Caín. A banda d’advertir-lo sobre les conseqüències de continuar amb la seva mala actitud, li va donar l’oportunitat de canviar i rebre la seva benedicció (Gèn. 4:6, 7). Quan el rei David va pecar, Jehovà va utilitzar el profeta Natan per tocar-li el cor amb un exemple (2 Sam. 12:1-7). I, en el cas de la nació d’Israel, va enviar-los els seus profetes «una vegada i una altra» perquè es penedissin (Jer. 7:24, 25). Tots aquests exemples mostren que Jehovà no es va esperar que els seus servents es penedissin abans d’ajudar-los, sinó que, mentre encara pecaven, va prendre la iniciativa i els va demanar que es penedissin.

⁸ Igual que Jehovà, els ancians intenten ajudar aquells que han comès un pecat greu «amb molta paciència», tal com diu 2 Timoteu 4:2. Mantenen la calma i es controlen en tot moment per motivar el germà a voler fer el que és correcte. Si un ancià parlés enfadat o frustrat, podria fer que el pecador es negués a escoltar o, fins i tot, que no volgués penedir-se.

9, 10. Què poden fer els ancians per ajudar el germà a adonar-se del que ha fet?

⁹ Els ancians intenten esbrinar què ha portat el germà a pecar. Per exemple, s’ha anat refredant la seva relació amb Jehovà perquè ha deixat de ser constant en el seu estudi personal o en la predicació? S’han tornat superficials o esporàdiques les seves oracions? Ha permès que els mals desitjos arrelin en el seu cor? Ha pres males decisions pel que fa a les amistats o l’entreteniment? Quin efecte han pogut tenir aquestes decisions en la seva manera de pensar i sentir? Entén realment l’efecte que les seves decisions i accions han tingut en Jehovà?

¹⁰ Els ancians faran preguntes ben pensades, però sense demanar detalls privats innecessaris. Al tractar-lo amb amabilitat, l’ajudaran a expressar-se amb llibertat i a comprendre què el va portar a pecar (Prov. 20:5). A banda d’això, també poden utilitzar exemples que l’ajudin a veure la gravetat de les seves accions, tal com va fer Natan amb David. És possible que durant la primera reunió amb el comitè, el germà comenci a lamentar de debò el que ha fet i que, fins i tot, es penedeixi.

11. Com va tractar Jesús els pecadors?

¹¹ Els ancians s’esforcen per seguir l’exemple de Jesús. Quan Saule de Tars perseguia els cristians, Jesús li va dir: «Saule, Saule, per què em persegueixes?». Amb aquesta encertada pregunta, el va ajudar a adonar-se del que estava fent (Fe. 9:3-6). I, a Apocalipsi 2:20, 21, el Fill de Déu va dir d’«aquella dona, Jezabel»: «Li he donat temps perquè se’n penedeixi».

12, 13. Què fan els ancians per donar temps a la persona per penedir-se? (Mira la imatge.)

¹² Els ancians segueixen el model que Jesús els ha donat i no es precipiten a concloure que la persona no es penedirà. Tot i que alguns es penedeixen durant la primera reunió que tenen amb el comitè,  d’altres necessiten més temps. Per tant, és probable que els ancians s’hagin de reunir amb ell més d’un cop. De fet, pot ser que sigui després de la primera reunió que comenci a meditar en les paraules dels ancians i que humilment demani perdó a Jehovà en oració (Sl. 32:5; 38:18). Si aquest és el cas, és possible que a la següent reunió la seva actitud sigui molt diferent.

¹³ Per guiar el pecador cap al penediment, els ancians el tracten amb amabilitat i empatia. A més, demanen a Jehovà que beneeixi els seus esforços, i confien que el germà recuperarà el seny i finalment es penedirà (2 Tim. 2:25, 26).

14. Qui s’ha d’endur el mèrit quan un germà es penedeix, i per què?

¹⁴ Sens dubte, quan un pecador es penedeix, tots sentim una immensa alegria! (Lc. 15:7, 10.) Ara bé, qui s’ha d’endur el mèrit? És cert que els ancians s’esforcen al màxim per ajudar-lo a canviar, però fixem-nos en el que va dir Pau parlant sobre aquells que han comès un pecat greu: «Potser Déu els donarà el penediment» (2 Tim. 2:25). Així que el mèrit del canvi en la seva manera de pensar o d’actuar no és de cap humà, sinó de Jehovà, que és qui ajuda el cristià que s’ha allunyat a fer aquest canvi decisiu. Pau va esmentar a continuació alguns dels bons resultats d’aquest penediment: porta el pecador a tenir un coneixement més exacte de la veritat, li permet recuperar el seny i l’ajuda a escapar-se de les trampes de Satanàs (2 Tim. 2:26).

15. Què més fan els ancians per ajudar el germà que s’ha penedit?

¹⁵ Quan algú que ha pecat contra Jehovà es penedeix, el comitè d’ancians fa plans perquè rebi visites pastorals. Això enfortirà la seva fe, i l’ajudarà a resistir les temptacions de Satanàs i a tornar a viure segons les normes de Jehovà (Heb. 12:12, 13). Evidentment, els ancians  no explicaran a ningú detalls sobre el que aquest germà ha fet. Ara bé, s’ha d’informar la congregació d’alguna cosa?

«CENSURA DAVANT DE TOTS ELS PRESENTS»

16. Segons 1 Timoteu 5:20, a qui es va referir Pau quan va dir «tots els presents»?

¹⁶ Llegeix 1 Timoteu 5:20. En aquest versicle, Pau va dir a Timoteu —que també era ancià— com havia de tractar els casos d’aquells «que practiquen el pecat». Però, què va voler dir amb l’expressió «tots els presents»? No s’estava referint necessàriament a tota la congregació, sinó als que ja coneixien el pecat comès. Això podia incloure aquells a qui el germà havia confessat el seu pecat o els que havien estat testimonis de les seves accions. Així doncs, de manera discreta, els ancians els feien saber que s’havia tractat el cas i que el pecador havia estat corregit.

17. Si molts a la congregació coneixen el pecat que s’ha comès o és probable que se n’assabentin, quin anunci es fa, i per què?

¹⁷ És possible, però, que en alguns casos el pecat sigui de domini públic o que amb el temps ho acabi sent. En aquesta mena de situacions, l’expressió «tots els presents» sí que es refereix a tota la congregació. Quan passa això, un ancià fa un anunci perquè la congregació sàpiga que el germà ha estat censurat. Per què es pren aquesta mesura? «Perquè serveixi d’advertència als altres» i no cometin un pecat greu.

18. Com han de tractar els ancians el cas d’un menor batejat que ha comès un pecat greu? (Mira la imatge.)

¹⁸ I què podem dir dels menors de 18 anys batejats que han comès un pecat  greu? El consell d’ancians assignarà dos ancians perquè es reuneixin amb el menor i els seus pares Testimonis. b Els ancians esbrinaran quins són els passos que ja han fet els pares per ajudar el seu fill a penedir-se i fer els canvis necessaris. Si el menor té una bona actitud i els pares li estan donant l’ajuda que necessita, els dos ancians podrien arribar a la conclusió que no cal prendre cap altra mesura. Al cap i a la fi, Jehovà ha donat als pares la responsabilitat de corregir els seus fills de manera amorosa (Deut. 6:6, 7; Prov. 6:20; 22:6; Ef. 6:2-4). Els ancians s’asseguraran de tant en tant que el menor continua rebent l’ajuda que necessita dels seus pares. Ara bé, i si el menor batejat persisteix en el seu mal comportament i no es penedeix? Si és el cas, un comitè d’ancians es reunirà amb ell i amb els seus pares Testimonis.

«JEHOVÀ ÉS MOLT AFECTUÓS I MISERICORDIÓS»

19. Com poden imitar Jehovà els ancians?

¹⁹ Els germans que formen part dels comitès d’ancians tenen una gran responsabilitat davant Jehovà: mantenir neta la congregació (1 Cor. 5:7). També fan tot el que poden per ajudar el germà que ha comès un pecat greu a penedir-se. Per això, s’esforcen per imitar Jehovà, que «és molt afectuós i misericordiós», i no perden l’esperança que el pecador canviï i es penedeixi (Jm. 5:11). De fet, aquesta és l’actitud que encara tenia l’apòstol Joan quan era molt gran. Ell va escriure: «Fillets meus, us escric aquestes coses perquè no cometeu cap pecat. Ara bé, si algú comet un pecat, tenim un ajudant que està amb el Pare, Jesucrist, que és just» (1 Jn. 2:1).

20. Què analitzarem en l’últim article d’aquesta sèrie?

²⁰ Tristament, a vegades hi ha germans que es neguen a penedir-se i se’ls ha de treure de la congregació. Com actuen els ancians en aquests casos? Ho veurem en l’últim article d’aquesta sèrie.