1, 2. Per què ens hauria d’interessar a tots els cristians la resurrecció celestial?

 A LA TERRA hi ha un petit grup de cristians que tenen l’esperança de ressuscitar al cel i viure-hi per sempre. Aquests cristians ungits tenen moltes ganes de saber com serà la seva vida allà. Però, què podem dir de la majoria dels servents de Jehovà que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra? A ells la resurrecció celestial els ha d’interessar perquè també els portarà moltes benediccions. Així doncs, sigui quina sigui l’esperança que tinguem, tots estem interessats en aquesta resurrecció.

² Jehovà va fer que al primer segle alguns dels deixebles de Jesús escrivissin sobre l’esperança celestial. L’apòstol Joan va explicar: «Ara som fills de Déu, però encara no se’ns ha revelat què serem en el futur. Però sí que sabem que quan ell es manifesti serem com ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn. 3:2). Per tant, els cristians ungits no saben exactament com seran quan siguin ressuscitats al cel amb cossos espirituals, però sí saben que tindran el privilegi de veure Jehovà en sentit literal. Encara que la Bíblia no explica tots els detalls sobre la resurrecció celestial, l’apòstol Pau ens ajuda a entendre-la millor. Per exemple, ell diu que els ungits seran amb Jesús quan destrueixi «tots els governs i totes les autoritats i els poders», i també quan elimini «l’últim enemic», «la mort». Finalment Jesús, juntament amb els ungits, «se sotmetrà  a Aquell que li ha sotmès totes les coses» (1 Cor. 15:24-28). Sens dubte, aquest serà un moment extraordinari. b

3. Segons 1 Corintis 15:30-32, com va ajudar Pau creure en la resurrecció?

³ Creure en la resurrecció va ajudar Pau a afrontar diferents proves (llegeix 1 Corintis 15:30-32). Ell va dir als corintis: «Cada dia m’enfronto amb la mort». I va afegir: «He lluitat amb bèsties ferotges a Efès». Pot ser que l’apòstol hagués lluitat amb animals de veritat al circ d’Efès o que estigués fent referència a jueus hostils i altres persones que eren com bèsties ferotges (Fe. 19:26-34; 1 Cor. 16:9; 2 Cor. 1:8; 4:10; 11:23). Fos com fos, tot i que Pau va afrontar situacions molt perilloses, mai va deixar de veure el futur amb optimisme (2 Cor. 4:16-18).

4. Com ajuda alguns cristians l’esperança de la resurrecció? (Mira la imatge de la portada.)

⁴ Tots vivim en temps perillosos. Alguns germans han estat víctimes de la delinqüència. D’altres se senten insegurs perquè viuen a zones afectades per la guerra. I n’hi ha que serveixen Jehovà a països on la nostra obra està restringida o, fins i tot, proscrita, però estan disposats a arriscar la seva vida i la seva llibertat per ser-li fidels. Malgrat les dificultats, aquests germans no deixen de servir Déu i ens donen un gran exemple. Estan segurs que, encara que perdin la vida en aquest món, el nostre Pare els té reservat un futur meravellós.

5. Quina actitud perillosa hem d’evitar?

⁵ Pau va advertir els germans d’un punt de vista molt perillós que alguns tenien: «Si els morts no ressusciten, “mengem i beguem, que demà morirem”». Aquesta manera de pensar ja existia molt abans del temps de Pau. Probablement estava citant d’Isaïes 22:13, que descrivia l’actitud dels israelites. En lloc d’apropar-se a Jehovà, es van centrar en gaudir dels plaers. Bàsicament, la seva filosofia de vida era com la d’algunes persones d’ara que diuen: «Gaudim, que són dos dies». Amb tot, la Bíblia mostra els mals resultats que va patir el poble d’Israel per tenir aquesta actitud (2 Cròn. 36:15-20).

6. Ens ha d’influir l’esperança de la resurrecció a l’hora de triar els amics? Explica-ho.

⁶ Si no volem que la nostra esperança en la resurrecció es debiliti, hem de triar amb molta cura els nostres amics. Els germans de Corint havien d’evitar associar-se amb aquells que no creien en la resurrecció. Què n’aprenem? Si constantment passem temps amb persones que només pensen en «viure el moment», acabarem malament. Aquest tipus d’amistats poden fer que perdem «els bons costums» i «els principis morals», i fins i tot podríem acabar practicant coses que Jehovà condemna. Per això, Pau va insistir molt al dir: «Recupereu el seny fent el que és just, i no practiqueu el pecat» (1 Cor. 15:33, 34, nota).

7. Quina pregunta poden fer algunes persones sobre la resurrecció?

⁷ Llegeix 1 Corintis 15:35-38. L’apòstol Pau va dir que alguns posarien en dubte la resurrecció i potser  preguntarien: «Com ressusciten els morts?». Analitzar la resposta a aquesta pregunta és molt important perquè les persones tenen diferents opinions sobre la vida després de la mort. Però, què ensenya la Bíblia?

8. Quin exemple ens pot ajudar a entendre la resurrecció celestial?

⁸ Quan algú mor, el seu cos es descompon i deixa d’existir. Però Aquell que va crear l’univers del no-res el pot ressuscitar i donar-li el cos que necessita (Gèn. 1:1; 2:7). Pau va utilitzar un exemple per mostrar que Jehovà no ha de ressuscitar una persona amb el mateix cos, sinó que li pot donar un de diferent. Pensa en una llavor. Quan es planta una llavor en el terreny i germina, arriba a ser una planta totalment diferent a la llavor original. Pau va fer servir aquesta comparació per demostrar que Jehovà pot ressuscitar algú amb «el cos que ell vol».

9. D’acord amb 1 Corintis 15:39-41, quines diferències hi ha a la creació?

⁹ Llegeix 1 Corintis 15:39-41. Pau havia observat que a la creació existeix una gran diversitat. Per exemple, hi ha diferents tipus de cossos carnals com els dels humans, dels ocells o dels peixos. També va dir que al cel podem veure diferències entre el sol i la lluna. Fins i tot va afirmar que «cada estrella té el seu propi esplendor». De fet, encara que no els puguem distingir a simple vista hi ha diversos tipus d’estels. Els científics els classifiquen en diferents categories, com ara els gegants vermells, els nans blancs o els grocs, com és el cas del nostre sol. Pau també va dir que «hi ha cossos celestials i n’hi ha de terrenals». Què volia dir? Bé, aquí a la terra tenim cossos de carn, però al cel hi ha cossos espirituals, com els que tenen els àngels.

10. Quin tipus de cos tenen els que ressusciten al cel?

 ¹⁰ Fixa’t en el que Pau va dir just després: «Passa el mateix amb la resurrecció dels morts. Se sembra un cos que es descompon, ressuscita un cos que no es descompon» (1 Cor. 15:42-44). Quan una persona mor, el seu cos es descompon i torna a «la pols» (Gèn. 3:19). Per tant, com pot ser que ressusciti amb un cos que no es descompon? Pau no s’estava referint a una persona que ressuscita per viure a la terra, com aquelles que Elies, Eliseu i Jesús van ressuscitar. L’apòstol estava parlant d’una persona que torna a la vida amb un cos celestial, és a dir, «un cos espiritual».

11, 12. Què tenen en comú la resurrecció de Jesús i la dels ungits?

¹¹ Quan Jesús va viure a la terra, tenia un cos de carn i ossos, però quan va ressuscitar va arribar a ser «un esperit que dóna vida» i va tornar al cel. Igualment, els cristians ungits ressusciten amb un cos espiritual. Pau va escriure: «De la mateixa manera que som iguals que l’home fet de pols, també serem iguals que aquell que va venir del cel» (1 Cor. 15:45-49).

¹² És important recordar que Jesús no va ressuscitar amb un cos humà. Quan Pau estava a punt d’arribar al final de la seva explicació, va dir: «Un cos de carn i sang no pot heretar el Regne de Déu [al cel]» (1 Cor. 15:50). Els apòstols i altres cristians ungits no podien ressuscitar al cel amb cossos de carn i ossos que es poden descompondre. Ara bé, quan tindria lloc aquesta resurrecció? Pau va destacar que seria en el futur; aquells ungits no ressuscitarien immediatament després de morir. Quan va escriure aquesta carta als corintis, alguns deixebles ja havien mort com  ara l’apòstol Jaume, però d’altres encara eren vius (Fe. 12:1, 2; 1 Cor. 15:6).

13. Què passaria durant la «presència» de Jesús?

¹³ Tant el Fill de Déu com l’apòstol Pau van parlar d’una època especial de la història humana: la presència de Jesús. Aquest període de temps estaria caracteritzat per les guerres, els terratrèmols, les epidèmies i altres esdeveniments mundials. Aquesta profecia bíblica es va començar a complir l’any 1914. Però també tindria una altra característica especial. Jesús va dir: «Les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra per donar testimoni a totes les nacions, i llavors vindrà la fi» (Mt. 24:3, 7-14). A més, Pau va afirmar que «durant la presència del Senyor» aquells cristians ungits que s’havien adormit en la mort ressuscitarien (1 Tes. 4:14-16; 1 Cor. 15:23).

14. Què experimentaran els cristians ungits que morin durant la presència de Crist?

¹⁴ Els cristians ungits que moren avui dia ressusciten instantàniament al cel. Això ho va confirmar l’apòstol Pau quan va dir: «No tots ens adormirem en la mort, però tots serem transformats, en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, durant el toc de l’última trompeta» (1 Cor. 15:51, 52). Aquestes paraules de Pau s’estan complint ara! Un cop ressuscitin, aquests germans de Crist s’alegraran molt perquè estaran «per sempre amb ell», amb Jesús (1 Tes. 4:17).

15. Quina missió tindran els cristians ungits quan siguin al cel?

¹⁵ Quina missió tindran al cel aquests  cristians ungits que seran «transformats, en un instant, en un obrir i tancar d’ulls»? Parlant a tots els ungits, Jesús va dir: «A qui obeeixi els meus manaments fins a la fi i venci, li donaré autoritat sobre les nacions perquè les governi amb vara de ferro i les faci miques com si fossin gerros de fang, tal com el meu Pare m’ha donat autoritat a mi» (Ap. 2:26, 27). Els ungits coŀlaboraran amb Jesús en una tasca molt important: governar les nacions «amb vara de ferro» (Ap. 19:11-15).

16. Com obtindran una gran victòria sobre la mort els humans?

¹⁶ Sens dubte, els cristians ungits venceran la mort quan ressuscitin. Això serà una gran victòria! (1 Cor. 15:54-57.) Un cop al cel, podran ajudar a destruir la maldat que hi ha a la terra a la guerra d’Harmaguedon. Milions de servents de Jehovà sobreviuran a «la gran tribulació» i viuran per sempre al nou món (Ap. 7:14). Ells seran testimonis oculars d’una altra gran victòria sobre la mort: la resurrecció de milers de milions de persones que van morir al passat. Quina alegria tan gran sentiran! (Fe. 24:15.) Finalment, tots els que siguin completament fidels a Jehovà obtindran una gran victòria sobre la mort heretada d’Adam i podran gaudir de vida eterna.

17. Segons 1 Corintis 15:58, què hem de fer ara?

¹⁷ Tots els cristians hem d’estar agraïts per les animadores paraules que Pau va escriure als corintis sobre la resurrecció. És molt important que seguim el consell que va donar l’apòstol d’estar «sempre molt actius en l’obra del Senyor» (llegeix 1 Corintis 15:58). Si ho fem, podrem veure el futur amb optimisme, un futur més meravellós del que mai ens hàgim imaginat. Llavors, ens adonarem que tot el que hem fet al servir Jehovà no ha estat inútil.