1. Què volem dir quan fem servir l’expressió la veritat?

 «COM vas conèixer la veritat?», «t’has criat a la veritat?», «quant fa que estàs a la veritat?». Segurament que alguna vegada t’han fet aquestes preguntes o potser has estat tu qui les ha fet a altres germans. Però, què volem dir quan fem servir l’expressió la veritat? Normalment, la utilitzem per referir-nos a les nostres creences, la manera com adorem Jehovà i el nostre estil de vida. Aquells que estem a la veritat hem après el que la Bíblia ensenya i posem en pràctica els principis bíblics. Gràcies a això, ens hem alliberat de les ensenyances falses i gaudim de la millor vida possible (Jn. 8:32).

2. Segons Joan 13:34, 35, què pot atraure algú a la veritat?

² Què et va atraure més quan vas conèixer la veritat? Va ser el bon comportament dels germans? O potser l’amor que et van mostrar? (1 Pe. 2:12.) Molts recorden amb afecte la primera reunió a la qual van anar. És possible que hagin oblidat de què va tractar, però sempre recordaran l’amor que van rebre dels germans. Això no és d’estranyar, ja que Jesús va dir que l’amor identificaria els seus deixebles (llegeix Joan 13:34, 35). Amb tot, per tenir una fe ben forta necessitem alguna cosa més.

3. Què podria passar si la nostra fe només es basés en les accions dels germans?

³ La nostra fe no es pot basar només en l’amor que existeix en el poble de Déu. Si fos així la podríem perdre fàcilment. Per exemple, imagina’t que un germà, potser un ancià o un pioner, comet un pecat greu. O que algú de la congregació ens fa mal o es converteix en un apòstata i afirma que el que creiem no és la veritat. Qualsevol d’aquestes situacions ens podria afectar tant que podríem deixar de  servir Jehovà. Per això, si volem tenir una fe realment ferma, no podem construir-la sobre les accions dels altres. S’ha de basar en la nostra amistat amb Jehovà. A més, no només hem de construir la nostra fe amb materials delicats, com ara els sentiments i les emocions, sinó també amb materials sòlids, és a dir, raonaments lògics i proves convincents. T’has de convèncer que el que ensenya la Bíblia sobre Jehovà és la veritat (Rm. 12:2).

4. Com reaccionen alguns quan afronten proves, tal com indica Mateu 13:3-6, 20, 21?

⁴ Jesús va dir que alguns acceptarien la veritat «amb alegria», però que quan afrontessin problemes la seva fe es marciria, per dir-ho així (llegeix Mateu 13:3-6, 20, 21). Potser s’imaginaven que la vida cristiana seria un camí de roses, sense problemes ni dificultats (Mt. 16:24). Però en aquest món imperfecte és inevitable que sorgeixin problemes. Les circumstàncies poden canviar i fer que, temporalment, perdem part del nostre goig (Sl. 6:6; Ecl. 9:11).

5. Com demostren la majoria dels germans que estan convençuts de tenir la veritat?

⁵ La gran majoria dels germans demostren que estan convençuts de tenir la veritat. Com ho fan? Ells no permeten que la seva fe trontolli, ni tan sols quan algun germà els fa mal o actua de manera inapropiada (Sl. 119:165). En lloc de debilitar la seva fe, cada prova fa que sigui més forta (Jm. 1:2-4). Ara bé, com podem aconseguir una fe així?

6. En què van basar la seva fe els cristians del primer segle?

⁶ Els cristians del primer segle van basar la seva fe en el coneixement de les Escriptures i les ensenyances de Jesucrist, és a dir, «la veritat de les bones notícies» (Gàl. 2:5). Aquesta veritat és tot el conjunt d’ensenyances cristianes, que inclou el rescat i la resurrecció de Jesús. L’apòstol Pau estava convençut que aquestes ensenyances eren la veritat. Per què? Perquè ell va «raonar basant-se en les Escriptures, explicant i demostrant [...] que el Crist havia de patir i ressuscitar d’entre els morts» (Fe. 17:2, 3). Els primers cristians van acceptar aquelles ensenyances i van deixar que l’esperit sant els ajudés a entendre la Paraula de Déu. Van comprovar per ells mateixos que el que creien estava basat en les Escriptures (Fe. 17:11, 12; Heb. 5:14). No van edificar la seva fe únicament en sentiments i emocions, ni van servir Jehovà simplement perquè se sentien bé entre els germans. En comptes d’això, van basar la seva fe en el «coneixement exacte de Déu» (Col. 1:9, 10).

7. Com ens ajuda la nostra fe en les veritats bíbliques?

⁷ Les veritats de la Bíblia no canvien, són eternes (Sl. 119:160). Per exemple, no canvien quan afrontem problemes ni quan algú ens ofèn o comet un pecat greu. Si la nostra fe en les veritats bíbliques és ferma, ens estabilitzarà en temps de prova igual que una àncora estabilitza un vaixell enmig d’una gran tempesta. Per aquesta raó, hem de conèixer molt bé aquestes ensenyances i estar convençuts que són la veritat. Ara bé, com podem arribar a tenir aquesta convicció?

8. Què va fer Timoteu per estar convençut que tenia la veritat?

⁸ Timoteu estava convençut que tenia  la veritat (llegeix 2 Timoteu 3:14, 15). La seva mare i la seva àvia li van ensenyar «les Sagrades Escriptures», però ell també va dedicar temps i esforç a estudiar-les a consciència. Com a resultat, es va convèncer que eren la veritat. Més endavant, ell, la seva mare i la seva àvia van aprendre sobre les ensenyances de Jesús. Segur que a Timoteu li va impressionar l’amor dels cristians, i volia ajudar-los i passar temps amb ells (Fili. 2:19, 20). Així i tot, la seva fe no estava basada en l’amor que sentia per les persones sinó en les ensenyances bíbliques que l’havien ajudat a ser amic de Jehovà. De manera semblant, tu també t’has de convèncer que tens la veritat. Per això, has de dedicar temps a estudiar la Bíblia i meditar en el que hi aprens.

9. De quines tres veritats fonamentals hem d’estar segurs?

⁹ És molt important que estiguis convençut de, com a mínim, tres veritats fonamentals. En primer lloc, has de creure fermament que Jehovà va crear «totes les coses» (Ap. 4:11; Èx. 3:14, 15; Heb. 3:4). Segon, t’has de convèncer que la Bíblia és la Paraula de Déu (2 Tim. 3:16, 17). I tercer, has d’estar segur que Déu té un grup organitzat de persones que l’adora sota la direcció de Jesús, i que aquest grup són els testimonis de Jehovà (Is. 43:10-12; Jn. 14:6; Fe. 15:14). Per creure en aquestes veritats fonamentals no cal que siguis una enciclopèdia bíblica. El teu objectiu ha de ser fer servir les teves «facultats mentals» per estar més convençut encara que tens la veritat (Rm. 12:1).

10. A banda de tenir coneixement, què més hem de poder fer?

¹⁰ Quan estiguis convençut d’aquestes veritats, has de ser capaç d’utilitzar la Bíblia per demostrar als altres que aquestes ensenyances són certes. Per què? Perquè els cristians tenim la responsabilitat d’ensenyar  la veritat a les persones (1 Tim. 4:16). b A mesura que ho facis, la teva fe en les veritats bíbliques s’enfortirà.

11. Quin exemple ens va donar Pau?

¹¹ Quan l’apòstol Pau predicava a la gent, «basant-se en la Llei de Moisès i els Profetes, els va intentar convèncer perquè creguessin en Jesús» (Fe. 28:23). Com podem imitar Pau? Quan ensenyem les veritats bíbliques a les persones, hem de fer més que recitar informació. Les hem d’ajudar a estudiar la Bíblia i reflexionar en el que estan aprenent. Així es podran acostar a Jehovà. Volem que serveixin Déu perquè estan convençudes que el que aprenen és la veritat, no perquè els agradi estar amb nosaltres.

12, 13. Com poden els pares ajudar els seus fills a seguir a la veritat?

¹² Pares, sens dubte el que més desitgeu és que els vostres fills segueixin a la veritat. Possiblement penseu que, si tenen bones amistats dins la congregació, progressaran en sentit espiritual. Però, si voleu que els vostres fills estiguin convençuts que tenen la veritat, necessiten alguna cosa més que bons amics. Han de tenir una amistat personal amb Jehovà i estar segurs que allò que la Bíblia ensenya és veritat.

¹³ Si voleu ensenyar la veritat als vostres fills, els heu de donar l’exemple sent bons estudiants de la Bíblia. Si dediqueu temps a meditar en el que apreneu, és molt probable que els vostres fills també ho facin. Els heu d’ensenyar a utilitzar les eines d’estudi igual que ho faríeu amb els vostres estudiants. Així, estimaran més Jehovà i valoraran el mitjà que fa servir per proporcionar-nos aliment espiritual: «L’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47). Pares, no us conformeu amb ensenyar als vostres fills les veritats bàsiques de la Bíblia; ajudeu-los a enfortir la seva fe ensenyant-los «les coses profundes de Déu» tenint en compte la seva edat i capacitat (1 Cor. 2:10).

14. Per què hem d’estudiar les profecies bíbliques? (Consulta també el requadre « Pots explicar aquestes profecies?».)

¹⁴ Les profecies bíbliques són una part molt important de la Paraula de Déu i ens ajuden a enfortir la nostra fe. Quines t’han ajudat a tenir una fe més forta? Pot ser que siguin les que parlen dels «últims dies» (2 Tim. 3:1-5; Mt. 24:3, 7). Què hi ha d’altres profecies que s’han complert? Per exemple, sabries explicar com  s’han complert i se segueixen complint les profecies mencionades als capítols 2 i 11 de Daniel? c Si la teva fe està ben arrelada en la Bíblia, serà indestructible. Fixa’t en l’exemple dels germans que van ser perseguits a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Encara que no entenien completament les profecies que parlaven dels «últims dies», la seva fe en la Bíblia era molt forta.

15-17. Com va ajudar l’estudi de la Bíblia als germans que van ser perseguits pel règim nazi?

¹⁵ Sota l’Alemanya nazi, milers de germans van ser enviats a camps de concentració. Adolf Hitler i Heinrich Himmler, el cap de la SS, odiaven els testimonis de Jehovà. Segons les paraules d’una germana, Himmler va dir el següent a unes germanes que estaven en un camp de concentració: «Potser el vostre Jehovà mana al cel, però aquí a baix manem nosaltres. Us ensenyarem qui és més fort, vosaltres o nosaltres!». Què creus que va ajudar el poble de Déu a ser fidel en aquella època tan difícil?

¹⁶ Aquells Estudiants de la Bíblia sabien que el Regne de Déu havia començat a regnar el 1914 i no els va agafar per sorpresa la forta oposició que van patir. Amb tot, estaven convençuts que cap govern humà podria impedir que es complís el propòsit de Jehovà. Hitler no podria eliminar l’adoració verdadera ni desfer-se del Regne de Déu. Els nostres germans estaven totalment convençuts que, tard o d’hora, el govern de Hitler desapareixeria.

¹⁷ De fet, la seva convicció no era infundada. No va passar molt de temps quan el règim nazi va caure. Himmler, que abans havia dit «aquí baix manem nosaltres», ara fugia per salvar la seva vida. En aquell moment, es va trobar amb el germà Lübke,  a qui va reconèixer perquè havia estat presoner seu. Amb to de derrota, Himmler li va preguntar: «Estudiant de la Bíblia, i ara què?». El germà Lübke li va explicar que els testimonis de Jehovà sempre havien sabut que el règim nazi seria derrotat i que ells serien alliberats. Himmler, a qui tant li agradava parlar malament dels testimonis, finalment s’havia quedat sense paraules. Poc després, es va suïcidar. Què n’aprenem? Estudiar la Bíblia i les seves profecies pot fer que la nostra fe sigui indestructible i ens pot ajudar a ser fidels en moments molt difícils (2 Pe. 1:19-21).

18. Segons Joan 6:67, 68, per què necessitem «coneixement exacte i bona comprensió» de les Escriptures?

¹⁸ Tots els cristians hem de mostrar amor, ja que és la qualitat que ens caracteritza. Ara bé, també necessitem tenir «coneixement exacte i bona comprensió» de les Escriptures (Fili. 1:9). Altrament, podríem ser «portats a la deriva pel vent de les ensenyances d’homes que ens volen enganyar amb mentides i astúcia», inclosos els apòstates (Ef. 4:14). Quan molts deixebles van deixar Jesús, l’apòstol Pere va demostrar que estava convençut que el Fill de Déu tenia «paraules de vida eterna» (llegeix Joan 6:67, 68). Encara que no comprenia tots els detalls d’aquelles ensenyances, sí que va entendre la veritat sobre el Crist i això el va ajudar a mantenir-se lleial. Tu també pots enfortir la teva fe en el que la Bíblia ensenya. Si ho fas, aquesta fe resistirà el pas del temps i ajudaràs els altres a enfortir la seva (2 Jn. 1, 2).