Tenim proves que demostren que Jesús va arribar a ser Gran Sacerdot quan es va batejar, l’any 29 de la nostra era. De quines proves parlem? Quan Jesús es va batejar, va demostrar que estava disposat a oferir la seva vida com a sacrifici a l’altar del gran temple espiritual. Aquest altar simbòlic representa la voluntat de Déu (Gàl. 1:4; Heb. 10:5-10). Com que un altar és una part molt important d’un temple, probablement el gran temple espiritual també va començar a existir quan Jesús es va batejar. Aquest temple representa l’arranjament que Jehovà ha fet perquè el puguem adorar de la manera correcta. El sacrifici de rescat de Jesús és la base d’aquest arranjament (Mt. 3:16, 17; Heb. 5:4-6).

El gran temple espiritual necessitava un gran sacerdot. Per aquest motiu, «Déu va ungir [Jesús] amb esperit sant i [li] va donar poder» (Fe. 10:37, 38; Mc. 1:9-11). Ara bé, com podem saber que Jesús va ser nomenat Gran Sacerdot l’any 29, abans de la seva mort i resurrecció? Una manera és analitzant l’exemple d’Aaron i els seus descendents que van servir com a grans sacerdots sota la Llei mosaica.

Tal com deia la Llei, l’única persona que podia entrar en el Santíssim del tabernacle, i posteriorment del temple, era el gran sacerdot. Aquesta estança estava separada del Lloc Sant per una cortina que només podia creuar el gran sacerdot el dia de l’Expiació (Heb. 9:1-3, 6, 7). Aaron i els seus descendents van ser nomenats grans sacerdots abans d’entrar al Santíssim «a través de la cortina» literal del tabernacle. De manera semblant, Jesús havia de ser nomenat Gran Sacerdot del gran temple espiritual de Jehovà abans de morir i passar «a través de la cortina, és a dir, el seu cos», per viure al cel (Heb. 10:20). És per això que l’apòstol Pau va dir que Jesús «va venir com a gran sacerdot», i llavors «va entrar al tabernacle més important i més perfecte, que no ha estat fet per mans humanes» i «al cel mateix» (Heb. 9:11, 24).

El nou pacte va ser validat i inaugurat al mateix temps. Com ho sabem? Quan Jesús va pujar al cel i va presentar el valor de la seva vida humana a favor nostre, va iniciar un procés que validaria, o legalitzaria, el nou pacte. Aquest mateix procés va inaugurar, o fer efectiu, el nou pacte. Com ho va fer?

Primer, Jesús es va presentar davant Jehovà. Segon, li va oferir el valor del seu sacrifici. I, finalment, Jehovà va acceptar el valor de la sang vessada del seu Fill. Fins que no es van dur a terme aquestes accions, no es va fer efectiu el nou pacte.

La Bíblia no diu en quin moment exacte va acceptar Jehovà el valor del rescat de Jesús. Per tant, no podem assenyalar el moment concret en el qual el nou pacte va ser validat i també inaugurat. Amb tot, sí que sabem que Jesús va pujar al cel deu dies abans de la Pentecosta de l’any 33 (Fe. 1:3). Així és que en algun moment durant aquells deu dies, va presentar el valor del seu sacrifici davant Jehovà, i Ell el va acceptar (Heb. 9:12). El fet que el nou pacte ja estava en funcionament va ser clarament visible a la Pentecosta (Fe. 2:1-4, 32, 33). Sens dubte, el nou pacte ja estava vigent en aquell moment.

En resum, el nou pacte va ser validat i inaugurat després que Jehovà acceptés el valor del sacrifici del seu Fill i inclogués els ungits en aquest pacte. Així, el nou pacte es va fer efectiu i Jesús, el Gran Sacerdot, va arribar a ser el seu mediador (Heb. 7:25; 8:1-3, 6; 9:13-15).