1, 2. a) Què va demanar Jesús quan va orar amb els apòstols? b) Per què és possible que a Jesús li preocupés la unitat?

 A L’ÚLTIM sopar amb els seus apòstols, Jesús estava preocupat per la unitat. Quan va orar davant d’ells, va dir que volia que estiguessin units tal com ell i el seu Pare ho estaven (llegeix Joan 17:20, 21). La unitat entre els cristians donaria un gran testimoni i deixaria clar que Jehovà havia enviat el seu Fill a la terra per fer la Seva voluntat. A més, l’amor seria una marca identificadora dels deixebles de Crist que els ajudaria a estar units (Jn. 13:34, 35).

² Jesús va destacar que els apòstols havien d’estar units perquè havia observat que entre ells de vegades no hi havia bon ambient ni feien pinya. Com ja havia passat abans, aquella nit «van tenir una discussió molt forta sobre quin d’ells era el més important» (Lc. 22:24-27; Mc. 9:33, 34). En una altra ocasió, Jaume i Joan li van demanar a Jesús tenir llocs importants al Regne (Mc. 10:35-40).

3. a) Quins factors podien causar divisió entre els deixebles de Jesús? b) Quines preguntes analitzarem?

 ³ Ara bé, l’afany de protagonisme no seria l’única causa de divisió entre els deixebles de Jesús. La gent estava dividida per l’odi i els prejudicis que existien en aquella societat. Així doncs, els cristians s’haurien d’esforçar per superar aquells sentiments. A continuació, analitzarem les següents preguntes: Com va fer front Jesús als prejudicis? Com va ajudar els seus seguidors a ser imparcials i a estar units? I com ens ajuden el seu exemple i les seves ensenyances a mantenir-nos units?

4. Quin tipus de prejudicis tenia la gent contra Jesús?

⁴ Jesús va patir prejudicis. Quan Felip li va dir a Natanael que havia trobat el Messies, aquest li va respondre: «¿Pot sortir res de bo de Natzaret?» (Jn. 1:46). Sembla que Natanael coneixia la profecia de Miquees 5:2 i pensava que Natzaret no mereixia ser el poble natal del Messies. Els jueus prominents també van menysprear Jesús perquè era galileu (Jn. 7:52). Molts jueus veien els galileus com a gent inferior, i altres li van dir a Jesús que era un samarità amb la intenció d’insultar-lo (Jn. 8:48). De fet, els samaritans eren un poble diferent dels jueus en sentit ètnic i religiós. Per això, tant els jueus com els galileus no els tractaven amb respecte i evitaven la seva companyia (Jn. 4:9).

5. Quins prejudicis van patir els seguidors de Jesús?

⁵ Els líders jueus tampoc respectaven els seguidors de Jesús. Per exemple, els fariseus els hi deien que eren «uns maleïts» (Jn. 7:47-49). Aquests homes pensaven que els qui no havien estudiat a les escoles rabíniques ni seguien les seves tradicions eren dignes de llàstima i miserables (Fe. 4:13, nota). Aquests prejudicis que van patir Jesús i els seus deixebles eren fruit dels sentiments de superioritat que la gent tenia per la seva religió, posició social o raça. A més, els mateixos deixebles tenien prejudicis. Així doncs, si volien estar units, haurien de canviar la seva mentalitat.

6. Quins exemples demostren que els prejudicis ens poden arribar a afectar?

⁶ Avui dia, molts de nosaltres vivim envoltats de prejudicis. Potser som víctimes d’aquests prejudicis o som nosaltres els qui en tenim. Una pionera d’Austràlia diu: «Com més em centrava en les injustícies que patia i segueix patint el poble aborigen, més odiava la gent blanca. I aquest odi creixia encara més pel maltractament que vaig sofrir». Un germà canadenc explica: «Creia que les persones que parlaven francès eren superiors als altres. Per això, vaig començar a tenir mania als que parlaven anglès».

7. Què va fer Jesús davant dels prejudicis?

⁷ Els prejudicis poden estar ben arrelats, com passava en els dies de Jesús. Què va fer ell davant d’aquesta situació? Primer, va ser totalment imparcial i va rebutjar els prejudicis. Va predicar tant a rics com a pobres, tant a fariseus com a samaritans i, fins i tot, a cobradors d’impostos i pecadors. Segon, amb el seu exemple i les seves ensenyances, va demostrar als deixebles que havien de superar els sentiments de desconfiança o intolerància cap als altres.

8. Quina veritat important és la base de la nostra unitat? Explica-ho.

⁸ Jesús va ensenyar als seus deixebles  una veritat molt important que és la base de la nostra unitat. Els hi va dir: «Tots vosaltres sou germans» (llegeix Mateu 23:8, 9). És evident que som «germans» perquè tots som descendents d’Adam (Fe. 17:26). A més, Jesús va explicar que som germans perquè reconeixem Jehovà com al nostre Pare celestial (Mt. 12:50). També formem part de la mateixa família espiritual, i estem units per l’amor i la fe. Per això, a les seves cartes, els apòstols sovint parlen dels cristians com a germans i germanes (Rm. 1:13; 1 Pe. 2:17; 1 Jn. 3:13). a

9, 10. a) Per què no tenien motius els jueus per sentir-se orgullosos de la seva raça? b) Com va ensenyar Jesús que no hem de tenir prejudicis? (Mira la primera imatge del principi.)

⁹ Després de deixar clar que ens hem de veure com a germans, Jesús ens va animar a ser humils (llegeix Mateu 23:11, 12). Ell havia observat que l’orgull inapropiat havia dividit els apòstols i que l’orgull racial podia ser un problema. Que pot ser tenien motius els jueus per sentir-se orgullosos de ser descendents d’Abraham? Molts pensaven que sí, però Joan el Baptista els hi va dir: «D’aquestes pedres, Déu pot donar fills a Abraham» (Lc. 3:8).

¹⁰ Jesús va condemnar l’orgull de raça i ho va fer quan un mestre de la Llei li va preguntar: «Qui són aquests “altres” que he d’estimar?». Jesús li va respondre fent servir un exemple sobre un samarità. Després que uns lladres van apallissar un viatger jueu, alguns compatriotes el van veure però el van ignorar. En canvi, un samarità es va compadir d’ell i el va cuidar. Quan Jesús va concloure, li va dir a aquell mestre que havia de ser com el samarità (Lc. 10:25-37). D’aquesta manera, va mostrar que un samarità podia ensenyar als jueus què significa estimar els altres.

11. a) Per què havien de ser imparcials els deixebles de Jesús? b) Com els va ajudar Jesús a ser imparcials?

¹¹ Si volien fer l’obra que Jesús els hi havia encomanat, els seus deixebles haurien de vèncer l’orgull i els prejudicis que tenien. Abans de pujar al cel, els hi va dir que haurien de donar testimoni «a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Jesús també els havia preparat per complir aquella assignació destacant les bones qualitats dels estrangers. Per exemple, va felicitar un oficial de l’exèrcit romà per la fe que tenia (Mt. 8:5-10). A Natzaret, Jesús va parlar sobre com Jehovà havia beneït persones estrangeres, com ara la viuda fenícia de Sarepta o el siri Naaman, que estava malalt de lepra (Lc. 4:25-27). A més, va predicar a una dona samaritana i va estar dos dies a la seva ciutat ensenyant als que estaven interessats en el seu missatge (Jn. 4:21-24, 40).

12, 13. a) Com van reaccionar els apòstols quan Jesús va predicar a la samaritana? (Mira la segona imatge del principi.) b) Per què podem dir que Jaume i Joan no van aprendre la lliçó?

¹² Als apòstols no els hi era fàcil deixar enrere els prejudicis. De fet, els va sorprendre molt veure Jesús predicant a una samaritana (Jn. 4:9, 27). Els  mestres jueus mai haurien parlat amb una dona en públic, i encara menys amb una de Samària amb mala reputació. Més tard, els apòstols li van dir a Jesús que mengés alguna cosa, però els hi va respondre que havia estat tan ocupat amb aquella conversa que no tenia gana. Per a ell, predicar, fins i tot a una samaritana, era fer la voluntat del seu Pare, i això era com el seu aliment (Jn. 4:31-34).

¹³ Sembla que Jaume i Joan no van aprendre la lliçó. En certa ocasió, quan viatjaven amb Jesús, van buscar un lloc on passar la nit en un poblet de Samària. Com que la gent d’allà no els van voler rebre, Jaume i Joan li van dir molt enfadats a Jesús que baixés foc del cel per destruir tot el poble, però Jesús els va reprendre (Lc. 9:51-56). Creus que aquests apòstols haurien reaccionat de la mateixa manera si el poblet hagués sigut de Galilea? Probablement van deixar que els prejudicis alimentessin la seva ràbia. Pot ser que Joan s’avergonyís d’aquella reacció tan impulsiva temps més tard, quan va disfrutar molt predicant a Samària (Fe. 8:14, 25).

14. Com van solucionar els apòstols un problema de discriminació?

¹⁴ Poc després de la Pentecosta de l’any 33, va sorgir un problema de discriminació a la congregació. Quan els germans distribuïen aliments a les viudes, van passar per alt les que parlaven grec (Fe. 6:1). Potser tenien prejudicis per l’idioma, però ràpidament els apòstols van corregir la situació. Van nomenar germans responsables que organitzessin la distribució d’aliments. Aquells cristians tenien noms grecs i segur que això va ajudar les viudes a sentir-se millor.

15. Com va aprendre Pere a ser més imparcial? (Mira la tercera imatge del principi.)

¹⁵ L’any 36, la predicació es va fer més internacional. Al principi, l’apòstol Pere es relacionava només amb jueus, però quan Jehovà va mostrar que els cristians havien de ser imparcials, va predicar a Corneli, un soldat romà (llegeix Fets 10:28, 34, 35). Des de llavors, Pere va compartir amb molts cristians gentils temps i taula. Tot i això, anys després, a la ciutat d’Antioquia, l’apòstol va deixar de relacionar-se amb els deixebles que no eren jueus (Gàl. 2:11-14). En aquella ocasió, Pau va corregir Pere, i aquest ho va acceptar. Quan Pere va escriure la seva primera carta als germans jueus i gentils de l’Àsia Menor, els va animar amb tendresa a estimar tots els germans (1 Pe. 1:1; 2:17).

16. Quina reputació tenien els primers cristians?

¹⁶ L’exemple de Jesús va ensenyar als apòstols a estimar «tota classe de persones» (Jn. 12:32; 1 Tim. 4:10). Encara que van trigar un temps, van canviar la seva manera de pensar. De fet, els primers cristians eren coneguts per l’amor que es tenien. Tertuŀlià, un escriptor del segle segon, va citar el que deien altres persones sobre els cristians: «S’estimen els uns als altres, [...] fins i tot estan disposats a morir pels altres». Com que es van posar «la nova personalitat», van aprendre a no fer diferències, ja que per a Jehovà totes les persones són iguals (Col. 3:10, 11).

17. Com podem eliminar els prejudicis que potser tenim arrelats al nostre cor? Posa’n exemples.

¹⁷ És possible que necessitem temps per arrencar alguns prejudicis que puguin estar arrelats al nostre cor. Una germana que viu a França explica la seva  lluita personal: «Jehovà m’ha ensenyat què és l’amor de veritat, què vol dir compartir i què implica estimar tot tipus de persones. Però encara estic lluitant contra els prejudicis que tinc, i no sempre és fàcil. Per aquesta raó, no deixo de demanar-li a Jehovà que m’ajudi». Una germana que viu a Espanya es troba en una situació similar. Ella diu: «Lluito contra els sentiments d’odi que tinc per cert grup ètnic. La majoria de les vegades aconsegueixo superar-los, però m’he de continuar esforçant de valent. Soc feliç de formar part d’una família unida gràcies a Jehovà». Per tant, cadascun de nosaltres ens hauríem de fer una autoanàlisi i preguntar-nos: «He de lluitar contra algun prejudici?».

18, 19. a) Per què hem de rebre a tothom? b) Com ho podem aconseguir?

¹⁸ Mai hauríem d’oblidar que en algun moment tots hem sigut «estrangers», és a dir, hem estat allunyats de Jehovà (Ef. 2:12). Però ell ens ha atret amb «lligams d’amor» (Os. 11:4; Jn. 6:44). I Jesús ens ha rebut amb els braços oberts perquè puguem ser part de la família de Déu (llegeix Romans 15:7). Com que Jesús ens ha rebut amb amor, tot i ser imperfectes, seria impensable que nosaltres rebutgéssim algú.

¹⁹ A mesura que aquest món malvat s’acosta a la fi, les divisions, els prejudicis i l’odi aniran a més (Gàl. 5:19-21; 2 Tim. 3:13). En canvi, com a servents de Jehovà, volem tenir «la saviesa de dalt», que és imparcial i promou la pau (Jm. 3:17, 18). Ens alegra fer noves amistats amb persones d’altres països, acceptant les diferències culturals i, fins i tot, aprenent el seu idioma. Quan ho fem, la nostra pau és «com un riu» i la nostra justícia, «com les onades del mar» (Is. 48:17, 18).

20. Què aconsegueix l’amor?

²⁰ La germana australiana mencionada abans reconeix que el que va aprendre al seu estudi de la Bíblia la va ajudar molt. Ella diu: «La meva manera de pensar i de sentir va canviar. Tots els prejudicis i l’odi que tenia van anar desapareixent». I el germà canadenc diu que s’ha adonat que «la ignorància sovint és la mare del racisme, i les qualitats de la gent no tenen res a veure amb el seu lloc d’origen». Al final, es va casar amb una germana que parla anglès. Aquestes experiències són una prova evident que l’amor pot vèncer i, de fet, venç els prejudicis. Aquest amor és un lligam que mai es trenca (Col. 3:14).