«HOLA! Com estàs?»

Segur que moltes vegades has saludat algú d’aquesta manera i després li has donat la mà o li has fet dos petons. Els costums i les paraules poden variar d’un lloc a un altre, però una salutació sempre serà una salutació. De fet, no saludar o no tornar una salutació es pot considerar una falta d’educació o, fins i tot, d’amor.

Amb tot, a alguns els hi costa saludar perquè són tímids o tenen baixa autoestima. A altres se’ls hi fa difícil saludar persones de diferents races, cultures o nivell social. Però no oblidem que una breu salutació pot tenir un efecte molt positiu.

Et podries preguntar: «Què pot aconseguir una salutació? Què m’ensenya la Bíblia sobre saludar els altres?».

Corneli va ser el primer gentil que va acceptar la veritat. Quan l’apòstol Pere ho va veure, va dir: «Ara de veritat entenc que Déu no fa diferències» (Fe. 10:34). Més tard, va escriure que Jehovà vol «que tothom arribi a penedir-se» (2 Pe. 3:9). Al llegir aquestes paraules, potser pensem en persones que estudien la Bíblia, però Pere també va animar als cristians: «Honreu tothom, estimeu tots els germans» (1 Pe. 2:17). Així doncs, ¿no hauríem de saludar a tothom, sigui quina sigui la seva raça, cultura o antecedents? Seria una manera de demostrar que els honrem i els estimem.

L’apòstol Pau ens va aconsellar: «Rebeu-vos els uns als altres, tal com el Crist us va acceptar a vosaltres» (Rm. 15:7, nota). També va mencionar concretament els germans que havien estat «un gran consol» per a ell. Si en el temps de Pau va ser important rebre ànim, no creus que ara ho és encara més, sobretot tenint en compte que Satanàs està atacant de manera intensa el poble de Déu? (Col. 4:11; Ap. 12:12, 17.)

La Bíblia ens ensenya que les salutacions poden aconseguir més que simplement donar la benvinguda a algú.

Jehovà va enviar un àngel per dir-li a Maria que donaria a llum el Fill de Déu. Aquest àngel li va dir: «Et saludo a tu que tens el favor de Déu. Jehovà és amb tu». Però Maria es va quedar «molt desconcertada», ja que no entenia per què un àngel li estava parlant. Per això, l’àngel li va dir: «No tinguis por, Maria, perquè tens el favor de Déu». Després li va explicar que Jehovà volia que donés a llum el Messies. Llavors, Maria es va calmar i li va respondre: «Mira! Sóc l’esclava de Jehovà! Que em passi tal com has dit» (Lc. 1:26-38).

Al començar amb una salutació a Maria, l’àngel va demostrar que per a ell era un privilegi ser el missatger de Jehovà i que el fet de parlar amb una humana imperfecta no el rebaixava de la seva posició. Què aprenem d’aquest exemple? Que sempre hauríem d’estar disposats a saludar els altres. Amb tan sols unes poques paraules podem animar els germans i assegurar-los que formen part del poble de Jehovà.

Pau coneixia molts cristians de les congregacions de l’Àsia Menor i d’Europa. A les seves cartes va saludar els germans per nom. Un exemple d’això el podem veure al capítol 16 de Romans. Va mencionar «la nostra germana Febe» i va dir  a la congregació: «Acolliu-la en el nom del Senyor, d’una manera digna dels sants, i ajudeu-la en tot el que necessiti». També va saludar Prisca i Àquila. Quan va parlar d’ells, va dir: «A qui no només jo dono les gràcies, sinó també totes les congregacions de les altres nacions». A més, va enviar salutacions a germans de qui no hem sentit a parlar gaire, com ara «el meu estimat Epènet», i «Trifena i Trifosa, dones que treballen molt en l’obra del Senyor». És evident que a Pau no li costava gens ni mica saludar els seus germans i germanes (Rm. 16:1-16).

Com creus que es van sentir els cristians de Roma quan van rebre les salutacions de Pau? Al veure que l’apòstol els recordava amb afecte, segur que va créixer el seu amor per ell i pels germans. També va ajudar altres cristians a enfortir la seva fe. Sens dubte, quan saludem els germans de manera sincera i els felicitem, enfortim la nostra amistat amb ells i fem que la congregació estigui més unida.

Quan Pau va arribar al port de Putèols, va marxar cap a Roma, i els germans d’aquella ciutat el van anar a rebre. Quan l’apòstol els va veure de lluny, «va donar gràcies a Déu i es va animar molt» (Fe. 28:13-15). Pot ser que de vegades només puguem saludar amb la mà o amb un somriure. Però fins i tot així podem animar aquells que potser estan deprimits o tristos.

Com que alguns cristians estaven deixant de ser fidels a Jehovà per ser amics del món, el deixeble Jaume els va haver d’aconsellar (Jm. 4:4). Però fixa’t com va començar la seva carta:

«Jaume, esclau de Déu i del Senyor Jesucrist, a les dotze tribus dispersades arreu del món: Salutacions!» (Jm. 1:1). Amb aquestes paraules, Jaume els hi va recordar que als ulls de Déu tots eren iguals, i segur que això els hi va fer més fàcil acceptar el consell. Aquest relat ens ensenya que una salutació humil pot preparar el terreny a l’hora de tractar assumptes delicats.

Una salutació sincera i carinyosa pot tenir molt de poder, encara que sigui breu o sembli que passa desapercebuda (Mt. 22:39). Una germana que viu a Irlanda va arribar a la Sala quan estava a punt de començar la reunió. Quan va entrar atabalada, un germà es va girar, li va somriure i li va dir: «Hola! Me n’alegro molt de veure’t». La germana es va limitar a seure.

Unes setmanes més tard, ella es va apropar al germà que l’havia saludat i li va dir que feia temps que tenia una situació familiar molt complicada. Li va explicar: «Aquella tarda estava tan enfadada que vaig estar a punt de no anar a la reunió. No recordo gairebé res del que es va dir, però sí recordo que em vas saludar. Em vas fer sentir ben acollida. Moltes gràcies».

Aquell germà no va ser conscient del bon efecte que havia tingut la seva breu salutació. Ell diu: «Quan em va explicar el que van significar per a ella les meves paraules, em vaig alegrar d’haver-la saludat. Em va fer sentir bé».

El rei Salomó va escriure: «Llança el teu pa sobre les aigües: perquè després de molts dies el trobaràs» (Ecl. 11:1). Si sempre estàs disposat a saludar, sobretot als germans, els animaràs tant a ells com a tu mateix. Així doncs, mai subestimis el poder d’una salutació!