1, 2. Quines qüestions ens interessen especialment als testimonis de Jehovà?

 LA SOBIRANIA de Déu i la santificació del Seu nom són assumptes molt importants que ens afecten a tots. Els testimonis de Jehovà ens interessem molt en aquestes qüestions.

² Tots nosaltres tenim clar que el nom de Jehovà ha estat difamat i, per tant, s’ha de santificar. També s’ha de demostrar que la sobirania de Déu, és a dir, la seva manera de governar, és la millor. Aquestes dues qüestions mereixen tota la nostra atenció i respecte. Però, són la sobirania de Déu i la santificació del Seu nom coses diferents? En realitat, no.

3. Què inclou el nom de Jehovà?

³ De fet, el nom de Jehovà inclou tot el que té a veure amb ell, fins i tot la seva manera de governar. Per això, quan diem que netejar el Seu nom de tota calúmnia és el més important, també afirmem que s’ha de demostrar que la Seva governació és la millor. El nom de Jehovà està íntimament relacionat amb la seva manera de regnar com a Sobirà de l’univers (consulta el requadre « Què hi està implicat?»).

4. a) Què diu Salm 135:13 sobre el nom de Jehovà? b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

⁴ El nom de Jehovà és molt especial (llegeix Salm 135:13). Ara bé, per què és tan important el nom de Déu? Com va ser calumniat? Com el santifica Jehovà? I com hi podem contribuir nosaltres? Vegem-ho.

5. Què és possible que ens preguntem quan parlem de la santificació del nom de Jehovà?

⁵ Jesús va dir: «Que el teu nom sigui santificat» (Mt. 6:9). Així va deixar clar que santificar el nom de Déu és  una de les coses més importants per les quals hem d’orar. Santificar una cosa significa fer que sigui sagrada, neta o pura. Tenint això en compte, és possible que alguns es preguntin: «Per què cal santificar el nom de Déu si ja és un nom sant?». Per respondre, hem de saber a què ens referim quan parlem del nom d’una persona.

6. Què fa que un nom sigui important?

⁶ Un nom és molt més que un conjunt de lletres que podem pronunciar o escriure en un paper. Fixa’t en el que diu la Bíblia: «És preferible un bon nom que molta riquesa» (Prov. 22:1; Ecl. 7:1). Però, per què té tant de valor un nom? Perquè inclou la reputació d’una persona, és a dir, el que els altres pensen d’ella. Així doncs, el més important no és com s’escriu o es pronuncia un nom, sinó el que ens ve a la ment quan llegim o sentim aquell nom.

7. Com ataquen les persones el nom de Déu?

⁷ Quan la gent diu mentides sobre Jehovà, ataquen la seva reputació i, quan fan això, taquen el seu nom. La primera vegada que es va embrutar el nom de Déu i la seva reputació va ser al principi de la història humana. Vegem què podem aprendre del que va passar.

8. a) Què coneixien Adam i Eva? b) Quines preguntes ens podríem plantejar?

⁸ Adam i Eva coneixien el nom de Jehovà i altres veritats fonamentals sobre ell. Sabien que era el Creador, i que els havia donat la vida, un bonic paradís on viure i una parella perfecta (Gèn. 1:26-28; 2:18). Tot i això, creus que aprofitarien les seves ments perfectes per reflexionar en tot el que el nostre Pare havia fet per ells? S’esforçarien per enfortir el seu amor i gratitud per Jehovà? Les respostes es van fer evidents quan Satanàs els va posar a prova.

9. a) Segons Gènesi 2:16, 17 i 3:1-5, què va dir Jehovà a la primera parella? b) Com va tergiversar Satanàs la realitat?

⁹ Llegeix Gènesi 2:16, 17 i 3:1-5. Satanàs va parlar amb Eva mitjançant una serp i li va preguntar: «¿Així que Déu ha  dit: No mengeu de cap arbre del jardí?». Aquesta pregunta amagava una mentida molt subtil que podia tenir conseqüències letals. En realitat, Déu havia dit que podien menjar de tots els arbres del jardí, excepte d’un que Ell havia escollit. Tenint en compte que Jehovà és un Déu molt generós, t’imagines la gran varietat d’arbres i fruits que tindrien al seu abast? (Gèn. 2:9.) Així és que la pregunta de Satanàs va tergiversar la realitat i va fer que semblés que Jehovà no era gens generós. Potser Eva es va preguntar: «Ens està privant Déu d’alguna cosa bona?».

10. a) Com va atacar Satanàs el nom de Déu? b) Quines conseqüències va tenir aquell acte?

¹⁰ Eva va contestar a Satanàs repetint paraula per paraula el que Déu els havia dit i va afegir que ni tan sols podien tocar l’arbre que Jehovà havia escollit. Ella era conscient que la desobediència a aquell manament podia significar la mort. Fins aleshores, Eva havia vist Jehovà com al seu governant. Però Satanàs li va assegurar: «No morireu pas!» (Gèn. 3:2-4). Aquell àngel rebel es va deixar de subtileses i va atacar directament el nom de Déu en dir que Jehovà era un mentider. En aquell moment, Satanàs es va convertir en un diable, o calumniador. Eva «va ser enganyada» perquè es va creure tot el que l’enemic de Déu li va dir (1 Tim. 2:14). Com que va confiar més en ell que en Jehovà, va prendre la pitjor decisió possible: desobeir Déu. Va agafar el fruit que el Creador li havia prohibit i en va menjar. Poc després, en va donar a Adam (Gèn. 3:6).

11. Què haurien d’haver fet Adam i Eva, però què van fer en realitat?

¹¹ Pensa en el que Eva li hauria d’haver dit a Satanàs: «No tinc ni idea de qui ets, però conec molt bé el meu Pare, Jehovà. L’estimo molt i confio en ell completament. Ens ha donat al meu marit i a mi tot el que tenim. Com t’atreveixes a parlar així d’ell? Ves-te’n d’aquí!». Imagina’t com d’orgullós s’hauria sentit Jehovà si la seva filla hagués demostrat lleialtat d’aquesta manera (Prov. 27:11). Malauradament, ni Eva ni Adam van demostrar la seva lleialtat i amor per Jehovà. Com a conseqüència, cap dels dos va defensar el nom del seu Pare.

12. a) Com va crear dubtes a la ment d’Eva Satanàs? b) Què no va fer la primera parella humana?

¹² Tal com hem vist, Satanàs va crear dubtes a la ment d’Eva al fer que es qüestionés la mena de persona que era Jehovà. Ni ella ni el seu marit van sortir en defensa del nom de Déu i la Seva reputació. En lloc d’això, van fer cas de Satanàs i es van rebeŀlar contra el seu Pare. Avui dia, el Diable també utilitza la calúmnia per atacar el nom de Jehovà. Igual que Adam  i Eva, les persones que es creuen les mentides de Satanàs tenen més probabilitats d’acabar rebutjant la governació justa de Déu.

13. Com destaca Ezequiel 36:23 el missatge principal de la Bíblia?

¹³ Es va quedar Jehovà amb els braços plegats mirant com atacaven el seu nom? És clar que no! Les Escriptures se centren en el que Jehovà ha fet per netejar la seva reputació de l’oprobi causat al jardí d’Edèn (Gèn. 3:15). A la Paraula de Déu trobem molts relats que ens mostren com Jehovà santifica el seu nom. Podem dir que el missatge principal de la Bíblia és el següent: Jehovà santificarà el seu nom mitjançant el Regne en mans del seu Fill, i restaurarà la pau i la justícia a la terra (llegeix Ezequiel 36:23).

14. Com ha contribuït a la santificació del seu nom la manera com Jehovà ha reaccionat davant de la rebeŀlió de Satanàs i els seus seguidors?

¹⁴ Malgrat que Satanàs ha fet tot el possible per impedir que Jehovà compleixi el seu propòsit, ha fracassat una vegada rere una altra. La Bíblia explica tot el que Jehovà ha fet i demostra que no hi ha cap Déu com ell. És cert que la rebeŀlió de Satanàs i dels qui s’han posat del seu costat li ha causat molt de patiment (Sl. 78:40). Tot i així, Jehovà ha reaccionat amb saviesa, paciència i justícia davant d’aquesta rebeŀlió. I ha demostrat en moltes ocasions que és el Totpoderós. Però, per damunt de tot, podem veure el seu amor en cada cosa que fa (1 Jn. 4:8). Sens dubte, mai ha deixat d’esforçar-se per santificar el seu nom.

15. Com difama Satanàs el nom de Déu avui dia, i amb quins resultats?

¹⁵ Satanàs no ha deixat de difamar el nom de Déu. Ell enganya les persones perquè dubtin del poder, la saviesa, la justícia i l’amor de Jehovà. Per exemple, intenta fer creure a la gent que Jehovà no és el Creador. I a aquells que són creients, els vol convèncer que Déu i els seus principis  són injustos i restrictius. Fins i tot, els ensenya que Jehovà és cruel i que crema les persones en un infern de foc. És clar, qui es deixa portar per aquestes mentides segurament acabarà rebutjant Déu com a governant. Fins que Satanàs sigui derrotat completament, continuarà amb la seva campanya per desacreditar el nom de Déu, i intentarà que et posis de la seva part. Ho aconseguirà?

16. A diferència d’Adam i Eva, quina oportunitat pots aprofitar?

¹⁶ Tot i ser imperfectes, Jehovà ens dona l’oportunitat de coŀlaborar en la santificació del seu nom. De fet, pots demostrar que no ets com Adam i Eva. Encara que estiguis envoltat de persones que difamen el nom de Déu i li falten al respecte, pots defensar la veritat i ensenyar que Jehovà és sant, bo, just i amorós (Is. 29:23). També pots posar-te de part del seu Regne i explicar a la gent que és l’únic govern just i capaç de portar pau i felicitat a tota la creació (Sl. 37:9, 37; 146:5, 6, 10).

17. Com va donar a conèixer Jesús el nom del seu Pare?

¹⁷ Quan defensem el nom de Déu, copiem l’exemple de Jesús (Jn. 17:26). Ell no només va donar a conèixer el nom del seu Pare utilitzant-lo, sinó també defensant la Seva reputació. En aquella època, els fariseus feien que la gent pensés que Déu era dur, exigent, distant i despietat, però Jesús va demostrar que estaven ben equivocats. Tant amb les seves paraules com amb la seva conducta, va ajudar les persones a veure que el seu Pare era raonable, pacient, amorós i compassiu (Jn. 14:9).

18. Com podem desemmascarar les mentides i calúmnies que s’han dit sobre Jehovà?

¹⁸ Igual que Jesús, podem ensenyar a les persones el que sabem sobre Jehovà, com ara que és un Déu bo i amorós. Quan ho fem, desemmascarem les mentides i calúmnies que s’han dit sobre Ell, i santifiquem el seu nom. A més, encara que siguem imperfectes, podem imitar Jehovà (Ef. 5:1, 2). Podem vindicar el nom de Déu ajudant les persones a saber la veritat sobre Jehovà amb les nostres  accions i paraules. b A banda d’això, demostrarem que els humans imperfectes podem ser íntegres a Déu (Job 27:5).

19. Com ens ajuda Isaïes 63:7 a entendre el nostre objectiu a l’ensenyar als altres?

¹⁹ Fixa’t en una altra manera de santificar el nom de Déu. Quan ensenyem a les persones les veritats de la Bíblia, sovint destaquem la sobirania de Jehovà, és a dir, el seu dret de governar l’univers, i fer això és correcte. Però, encara que és important que parlem de les lleis de Déu, el nostre objectiu principal és ajudar la gent a estimar i ser lleials al nostre Pare. Si volem aconseguir-ho, és essencial que realcem les Seves boniques qualitats perquè entenguin la classe de persona que hi ha darrere del nom Jehovà (llegeix Isaïes 63:7). D’aquesta manera, les persones estimaran Jehovà i el voldran obeir.

20. Què analitzarem en el següent article?

²⁰ Així doncs, què podem fer perquè la nostra conducta i ensenyança ajudi les persones a parlar bé del nom de Jehovà i a fer-se amigues d’ell? Al següent article trobarem la resposta a aquesta pregunta.