1. Quina qualitat de la personalitat de Jesús ens reconforta molt? Explica-ho.

 UNA de les qualitats que més ens reconforta de la personalitat de Jesús és la seva capacitat per entendre els reptes que afrontem com a humans imperfectes. Mentre va estar a la terra, va posar en pràctica el següent consell: «Alegreu-vos amb els que estan alegres; ploreu amb els que ploren» (Rm. 12:15). Per exemple, quan setanta dels seus deixebles «van tornar molt contents» després d’un dia de predicació productiu, «Jesús es va alegrar molt» (Lc. 10:17-21). Però en veure com se sentien els amics i familiars de Llàtzer quan va morir, a Jesús «se li va encongir el cor i es va posar molt trist» (Jn. 11:33).

2. Què va ajudar Jesús a mostrar empatia?

² Què va ajudar aquest home perfecte a ser tan bondadós i compassiu al tractar amb humans imperfectes? Sobretot el fet que Jesús estimava les persones. Com vam veure a l’article anterior, sentia un afecte especial pels humans (Prov. 8:31). Aquest sentiment el va impulsar a conèixer bé la manera de pensar de la gent. De fet, l’apòstol Joan va dir: «Ell sabia què hi tenien al cor» (Jn. 2:25). Jesús sentia molta compassió. La gent se n’adonava i, per això, escoltava el missatge del Regne. En el nostre cas, com més demostrem aquests sentiments pels altres, millors resultats tindrem a la predicació (2 Tim. 4:5).

3, 4. a) Com veurem la predicació si tenim empatia? b) Què analitzarem a continuació?

³ Igual que l’apòstol Pau, sabem que tenim l’obligació de predicar (1 Cor. 9:16). Ara bé, no prediquem només  perquè ho haguem de fer, sinó perquè ens preocupem per la gent i volem ajudar-la. L’empatia és la nostra motivació. De fet, la Bíblia afirma: «Fa més feliç donar que rebre» (Fe. 20:35). Si tenim això en compte, gaudirem encara més de la predicació.

⁴ A continuació, analitzarem com podem mostrar empatia quan prediquem. Veurem què aprenem de l’exemple de Jesús i repassarem quatre maneres com podem imitar-lo (1 Pe. 2:21).

5, 6. a) A qui va mostrar empatia Jesús? b) Per què es va compadir de la gent, tal com s’havia predit a Isaïes 61:1, 2?

⁵ Analitzem l’exemple d’empatia de Jesús. En una ocasió, ell i els seus deixebles havien estat predicant sense parar ni un moment. De fet, «no tenien temps ni de menjar». Així doncs, Jesús va anar amb els seus deixebles «a un lloc aïllat per estar sols» i descansar una mica. «Però la gent els va veure marxar i molts ho van saber, i van anar-hi corrents de totes les ciutats i van arribar-hi abans que ells.» Com va reaccionar Jesús quan es va trobar amb aquella gran multitud de persones? «Es va compadir b d’elles, perquè eren com ovelles sense pastor. I els va començar a ensenyar moltes coses» (Mc. 6:30-34).

⁶ La raó per la qual Jesús va sentir compassió està relacionada amb mostrar empatia. El relat diu que les persones «eren com ovelles sense pastor». És possible que Jesús veiés que algunes eren pobres i que havien de treballar de valent per mantenir les seves famílies, o que d’altres estaven tristes per la mort d’un familiar o un amic. En aquest cas, Jesús hauria entès bé  aquelles situacions. Tal com vam estudiar a l’article anterior, pot ser que ell hagués afrontat els mateixos problemes. L’empatia de Jesús el va motivar a compartir amb la gent un missatge d’esperança (llegeix Isaïes 61:1, 2).

7. Com podem copiar l’exemple de Jesús?

⁷ Què aprenem de l’exemple de Jesús? Les persones que ens envolten també són «com ovelles sense pastor» i han de fer front a moltes dificultats. Però nosaltres tenim el que necessiten: les bones notícies del Regne (Ap. 14:6). Com que tenim «compassió del pobre i del desvalgut», ens esforcem per imitar el nostre Mestre i predicar aquestes bones notícies (Sl. 72:13). La compassió que sentim per les persones ens motiva a ajudar-les.

8. De quina manera pots mostrar empatia quan prediques? Explica-ho amb un exemple.

⁸ Com pots mostrar empatia quan prediques? T’has de posar en el lloc de la gent i tractar-la com t’agradaria que et tractessin a tu (Mt. 7:12). c Tot seguit, veurem quatre maneres de fer-ho. Primer, pensa en les necessitats concretes de cada persona. Quan prediquem, la nostra feina es pot comparar a la d’un metge. Un bon metge estudia les necessitats de cada pacient. Li fa preguntes i escolta amb atenció per saber què li passa exactament. En lloc de donar el primer tractament que li passa pel cap, dedica temps a observar els símptomes del pacient per oferir-li el millor tractament. Igualment, no hauríem d’intentar començar una conversa de la mateixa manera amb tothom a qui prediquem. Més aviat, hem de tenir en compte les circumstàncies i els punts de vista de cada persona.

9. Què hauríem d’evitar?

⁹ Quan prediquem a algú, no podem donar per fet quines circumstàncies té, què creu o per què pensa de certa manera (Prov. 18:13). Hem de fer servir preguntes amb tacte per intentar conèixer la persona i esbrinar quines són les seves creences (Prov. 20:5). Si a la teva zona no es considera de mala educació, pots preguntar-li sobre la seva feina, la seva família, els seus antecedents o les seves opinions. Això t’ajudarà a saber per què li cal escoltar les bones notícies. Llavors, podràs mostrar empatia i adaptar les teves paraules a les seves necessitats, tal com va fer Jesús (compara-ho amb 1 Corintis 9:19-23).

10, 11. De quina altra manera podem mostrar empatia? Relata una experiència.

 ¹⁰ Segon, intenta imaginar com és la vida d’algú a qui vols predicar. De vegades ens podem identificar amb la seva situació, ja que tots som imperfectes i passem per problemes semblants (1 Cor. 10:13). La vida en aquest món pot ser molt difícil i únicament podem aguantar amb l’ajuda de Jehovà (llegeix 2 Corintis 4:7, 8). Ara pensa en aquells que s’esforcen per sobreviure sense conèixer Jehovà. Igual que Jesús, segur que sents compassió i vols compartir amb ells les «bones noves de felicitat» (Is. 52:7, BEC).

¹¹ Fixa’t en l’exemple del Serguei. Abans de conèixer la veritat, era molt tímid i li costava expressar-se. Amb el temps, va començar a estudiar la Bíblia. El Serguei explica: «Com més aprenia de la Bíblia, més clar tenia que els cristians han de parlar de la seva fe amb els altres. Personalment creia que mai seria capaç de fer una cosa així». Amb tot, el Serguei va començar a pensar en aquells que encara no coneixien la veritat i com seria la seva vida sense Jehovà. Ell diu: «El que aprenia m’ajudava a ser realment feliç i a sentir pau interior. Em vaig adonar que els altres també necessitaven aprendre aquestes veritats». A mesura que aquest germà sentia més empatia, tenia més valor per anar a predicar. Ell afegeix: «Sorprenentment, parlar amb altres persones de la Bíblia em va donar més confiança en mi mateix i va gravar al meu cor les ensenyances que havia après». d

12, 13. Per què hem de ser pacients amb aquells a qui ensenyem? Posa’n un exemple.

¹² Tercer, sigues pacient amb aquells a qui ensenyes. No oblidis que és probable que mai hagin sentit a parlar de  les veritats de la Bíblia que tu coneixes molt bé. Molts també estan lligats emocionalment a les seves creences i potser senten que aquestes els mantenen units a la seva família, a la seva cultura o a la seva comunitat. Com els podries ajudar?

¹³ Pensa en el següent exemple. Quan s’ha de substituir un pont vell i en males condicions, sovint es construeix un de nou mentre l’antic encara està en funcionament. Ara bé, quan el nou està acabat, ja es pot enderrocar el vell. D’igual manera, si volem que una persona abandoni les seves creences, primer l’hem d’ajudar a estimar les noves veritats que està aprenent, és a dir, aquelles que no coneixia inicialment. Només aleshores estarà preparada per deixar enrere les seves creences. És clar, la gent necessita temps per fer aquest tipus de canvis (Rm. 12:2).

14, 15. Com podem ajudar algú que no coneix la promesa de viure per sempre a la terra?

¹⁴ Si som pacients quan prediquem, no esperarem que la gent entengui o accepti les veritats bíbliques a la primera de canvi. Si mostrem empatia dedicarem el temps que faci falta per ajudar-los a raonar amb la Bíblia. Pensa què li podries dir a algú sobre la idea de viure per sempre a un paradís a la terra. Molts no coneixen aquesta promesa i pensen que la mort és la fi de tot. D’altres potser creuen que les persones bones al morir van al cel. Com podries ajudar-los?

¹⁵ Un germà ha trobat útil la següent manera de raonar. Primer, llegeix Gènesi 1:28. Després, pregunta a la persona on i com volia Déu que visquessin els humans. La majoria respon: «A la terra, en bones condicions». Aleshores, el germà llegeix Isaïes 55:11 i li pregunta si el propòsit de Déu ha canviat. Normalment la persona respon que no. Per últim, llegeix Salm 37:10, 11 i li pregunta quin futur li espera a la humanitat. Amb aquest raonament bíblic, ha ajudat un bon nombre de persones a entendre que el propòsit de Jehovà és que la gent bona visqui per sempre a la terra feta un paradís.

16, 17. Tenint en compte les paraules de Proverbis 3:27, de quines maneres podem mostrar interès pels altres? Relata una experiència.

¹⁶ Quart, busca maneres de mostrar interès pels altres. Si visites algú en un moment que sembla inoportú, podries disculpar-te i suggerir de tornar un altre dia. O potser predicant trobes una persona que necessita ajuda per fer una tasca petita, o que no pot sortir de casa perquè està malalta o és gran i ha de fer algun encàrrec. En qualsevol d’aquestes situacions, és possible que puguem fer alguna cosa per ajudar la persona (llegeix Proverbis 3:27).

 ¹⁷ Una germana va tenir bons resultats per fer un petit acte d’amabilitat. Va sentir empatia per una família que havia perdut un nadó i va decidir escriure’ls una carta que incloïa alguns pensaments consoladors de la Bíblia. Com va reaccionar la família? La mare, que estava desfeta, va escriure: «Ahir va ser un dia horrible. No et pots ni imaginar l’efecte que va tenir la teva carta en nosaltres. No sé com podria donar-te les gràcies o, fins i tot, fer-te entendre el que va significar per a nosaltres. Ahir vaig llegir més de vint vegades la teva carta. Em va sorprendre molt que les teves paraules fossin tan amables, tendres i animadores. Moltes gràcies de tot cor». Sens dubte, tots podem tenir bons resultats quan ens posem en el lloc d’aquells que pateixen i els ajudem de maneres pràctiques.

18. Segons 1 Corintis 3:6, 7, què hauríem de recordar sobre la nostra responsabilitat de predicar?

¹⁸ Hem de ser equilibrats amb la responsabilitat que tenim de predicar. Podem fer la nostra part per ajudar la gent a conèixer Jehovà. Però, en realitat, l’èxit no depèn de nosaltres (llegeix 1 Corintis 3:6, 7). Jehovà és qui atrau les persones al seu poble (Jn. 6:44). Al final, cadascú haurà de prendre la decisió d’escoltar o no, en funció del que hi hagi al seu cor (Mt. 13:4-8). Recorda que no tothom va escoltar Jesús, tot i que va ser el millor mestre que mai ha existit. Per tant, no t’has de desanimar si la majoria de la gent no accepta el missatge que prediquem.

19. Quins beneficis obtindrem si mostrem empatia a la predicació?

¹⁹ Si mostrem empatia a la predicació, obtindrem molts beneficis. Per exemple, gaudirem més de predicar. També experimentarem la felicitat de donar als altres. I ajudarem aquells que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» a escoltar les bones notícies (Fe. 13:48). «Així doncs, mentre tinguem oportunitat, fem el bé a tothom» i serem feliços d’honrar el nostre Pare, Jehovà (Gàl. 6:10; Mt. 5:16).