1. Quin consell va donar l’apòstol Pau als colossencs? (Mira la imatge del principi.)

L’APÒSTOL Pau va escriure la seva carta als colossencs mentre estava empresonat a Roma, cap a l’any 60 o 61 de la nostra era. Els hi va explicar la importància de tenir «comprensió espiritual» (Col. 1:9). Llavors, els hi va dir: «Us dic això perquè ningú us enganyi amb raonaments persuasius». I va afegir: «Vigileu que ningú us esclavitzi valent-se de la filosofia i de raonaments falsos i buits. Tot això es basa en tradicions humanes i en els principis bàsics del món, no pas en Crist» (Col. 2:4, 8). Pau també els hi va mostrar per què els punts de vista populars eren tan perillosos i la manera de pensar del món, tan atraient. Per exemple, podia ser que alguns se sentissin superiors als altres. Aquesta carta tenia l’objectiu d’ajudar els germans a rebutjar la manera de pensar d’aquest món i les seves pràctiques (Col. 2:16, 17, 23).

2. Per què analitzarem exemples de la manera de pensar del món?

² La manera de pensar d’aquest món ignora o menysprea els principis de Jehovà, i això pot debilitar de mica en mica la nostra fe. Tots estem exposats a aquesta mala influència a través  de la televisió, internet, la feina o l’escola. En aquest article analitzarem què podem fer per impedir que les idees d’aquest món corrompin la nostra ment. Veurem cinc exemples de la manera de pensar del món i com la podem rebutjar.

3. Quina idea atrau a molta gent, i per què?

³ «Puc ser bona persona encara que no cregui en Déu.» A molts països és comú que alguns diguin que no creuen en Déu i que no són religiosos. És possible que no hagin dedicat temps a analitzar les raons de l’existència de Déu i que els agradi més la idea de sentir-se lliures per fer el que els hi vingui de gust (llegeix Salm 10:4). Altres persones pensen que són més inteŀligents quan afirmen: «Puc tenir valors elevats sense creure en Déu».

4. Com podem raonar amb una persona que nega l’existència d’un Creador?

⁴ Penses que és lògic creure que no existeix un Creador? Quan busquen respostes a la ciència, algunes persones es poden perdre davant d’una allau tan gran d’informació. Però en realitat la resposta és molt senzilla. Si un edifici necessita algú que el construeixi, amb molta més raó la vida. Les cèŀlules més senzilles són molt més complexes que qualsevol casa perquè es poden reproduir. Aquestes cèŀlules tenen la capacitat d’emmagatzemar i copiar la informació que necessiten per multiplicar-se. Ara bé, qui les va dissenyar? La Bíblia ens respon: «Tota casa té el seu constructor, però qui ho ha construït tot és Déu» (Heb. 3:4).

5. Què podem dir sobre la idea que una persona pugui saber el que està bé sense creure en Déu?

⁵ Què podem dir sobre la idea que una persona pugui saber el que està bé sense creure en Déu? La Bíblia reconeix que persones que no creuen en Ell poden tenir bons principis (Rm. 2:14, 15). Per exemple, pot ser que respectin i estimin els seus pares. Però, com pot tenir unes normes morals ben fundades una persona que no reconeix que el nostre Creador ha fixat el que està bé i el que està malament? (Is. 33:22.) Molta gent raonable admet que necessitem l’ajuda de Déu per solucionar els problemes tan grans que hi ha en aquest món (llegeix Jeremies 10:23). Per això, no hauríem de pensar que algú pot decidir què està bé sense creure en Déu ni seguir les Seves normes (Sl. 146:3).

6. Què pensen moltes persones de la religió?

⁶ «Puc ser feliç sense tenir una religió.» Moltes persones pensen que la religió és avorrida i que no serveix per res. A d’altres no els hi agrada que moltes religions ensenyin que hi ha un infern de foc, que passin el platet o que donin suport als polítics. Per tant, no és d’estranyar que cada vegada hi hagi més persones que se sentin millor sense pertànyer a cap religió. És possible que diguin: «Crec en Déu, però no m’agraden les religions organitzades».

7. Com ens ajuda la religió verdadera a ser feliços?

⁷ ¿És cert que es pot ser realment feliç sense pertànyer a una religió? Una persona pot ser feliç sense formar part de la religió falsa, però no ho pot ser completament si no té una amistat amb Jehovà, el «Déu feliç» (1 Tim. 1:11). Tot el que Ell fa és per al nostre bé. Els seus servents som feliços perquè ens centrem a ajudar els altres (Fe. 20:35). Per exemple,  pensa com ens ajuda Déu a tenir una família feliç. La religió verdadera ens ensenya a ser fidels a la nostra parella, a honrar-la i respectar-la, a educar bé els fills i a demostrar que estimem la nostra família. Com a resultat, Jehovà fa que el seu poble estigui unit i el serveixi en congregacions que formen una família mundial feliç (llegeix Isaïes 65:13, 14).

8. Com explica Mateu 5:3 el que realment fa feliç a les persones?

⁸ Pot ser realment feliç una persona sense servir Déu? Què fa que algú sigui feliç? Certes persones disfruten de la seva professió, de l’esport o d’alguna afició. D’altres, se senten bé quan cuiden la seva família o els seus amics. Aquestes coses poden portar satisfacció, però la nostra vida té un objectiu que ens fa eternament feliços. A diferència dels animals, nosaltres podem conèixer el nostre Creador i obeir-lo fidelment. Hem sigut creats per ser feliços quan el servim (llegeix Mateu 5:3). Per exemple, ens sentim animats i contents quan ens reunim amb els nostres germans per adorar el nostre Déu, Jehovà (Sl. 133:1). A més, estem orgullosos de formar part d’una germandat unida, i de tenir un estil de vida saludable i una esperança tan bonica.

9. a) Què pensa molta gent sobre el sexe? b) Per què la Bíblia prohibeix les relacions sexuals fora del matrimoni?

⁹ «El sexe fora del matrimoni no té res de dolent.» Algunes persones diuen: «La vida és per gaudir-la al màxim. Per què s’ha de prohibir el sexe fora del matrimoni?». Amb tot, és un error pensar que un cristià hauria de tolerar la immoralitat sexual. Per què? Perquè la Paraula de Déu prohibeix la immoralitat sexual * (llegeix 1 Tessalonicencs 4:3-8). Jehovà és el nostre Creador i té el dret de donar-nos lleis. A més, ho fa perquè ens estima i vol que tot ens vagi bé. Ens diu que només un home i una dona casats poden tenir relacions sexuals. Les famílies que obeeixen les Seves lleis disfruten d’amor, respecte i seguretat. Déu no tolerarà que aquells que coneixen les Seves lleis les desobeeixin deliberadament (Heb. 13:4).

10. Com ens podem allunyar de la immoralitat sexual?

¹⁰ La Bíblia ens ensenya com allunyar-nos de la immoralitat sexual. Una manera de fer-ho és vigilant el que mirem. Jesús va dir: «Qui continuï mirant una dona fins a desitjar-la, ja ha comès adulteri en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure, arrenca-te’l i llança’l» (Mt. 5:28, 29). Per tant, un cristià evitarà mirar pornografia o escoltar cançons amb lletres immorals. L’apòstol Pau va escriure: «Feu morir els membres del vostre cos per no caure en la immoralitat sexual» (Col. 3:5). També hem de controlar el que pensem i els nostres temes de conversa (Ef. 5:3-5).

11. Per què podria ser temptador seguir una carrera professional?

¹¹ «Tenir una carrera és la clau per ser feliç.» Molta gent ens pot animar a fer de la nostra carrera professional el més important  i així obtenir prestigi, autoritat i una bona posició econòmica. Com que moltes persones fan de la seva carrera l’objectiu principal a la vida, els cristians podríem arribar a pensar de la mateixa manera.

12. És cert que seguir una carrera professional és la clau per ser feliç? Explica-ho.

¹² ¿És veritat que una carrera professional que ofereixi poder i prestigi ens farà realment feliços? No. Recorda que el desig de controlar els altres i de ser admirat van seduir Satanàs, però ell està ple d’ira, no de felicitat (Mt. 4:8, 9; Ap. 12:12). Res és pot comparar amb l’alegria que sentim quan ajudem les persones a aprendre de Jehovà i a poder obtenir la vida eterna. Cap carrera d’aquest món ens pot donar tant de goig. Tot al contrari, l’esperit del món és molt competitiu. Promou les enveges i fa que la gent vulgui trepitjar els altres, però al final tot és un «afany inútil» (Ecl. 4:4, BCI).

13. a) Com hauríem de veure la nostra feina? b) Segons la carta als tessalonicencs, què va fer realment feliç a Pau?

¹³ Tots ens hem de guanyar la vida i no hi ha res de dolent en triar una feina que ens agradi. Però el nostre treball no hauria de ser el més important. Jesús va dir: «Ningú pot servir dos amos; perquè n’odiarà un i s’estimarà l’altre, o serà fidel a un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i els diners a la vegada» (Mt. 6:24). Quan dediquem la nostra vida a servir Jehovà i ensenyar als altres la seva Paraula, obtenim un goig incomparable. L’apòstol Pau ho va experimentar en primera persona. Quan era jove, tenia una carrera prometedora en el judaisme. Però va descobrir la verdadera felicitat quan va començar a predicar i va veure com la Paraula de Déu canviava la vida de les persones (llegeix 1 Tessalonicencs 2:13, 19, 20). No hi ha cap carrera que ens pugui fer tan feliços.

14. Per què és tan atraient creure que podem resoldre els problemes de la humanitat?

¹⁴ «La solució als problemes és a les nostres mans.» Molta gent pensa d’aquesta manera. Si tinguessin raó, voldria  dir que no necessitem la guia de Déu i que podem fer el que vulguem. A més, molts creuen que realment podem solucionar els problemes perquè, segons alguns estudis, cada cop hi ha menys guerres, delictes, malalties i pobresa. Un informe explica: «Les condicions han millorat perquè les persones estan decidides a fer del món un lloc millor». Vol dir això que la humanitat ha donat amb la clau per resoldre els problemes més grans de la història? Analitzem alguns d’aquests problemes de més a prop.

15. Quines dades demostren la gravetat dels problemes que hi ha en el món?

¹⁵ Guerres: Durant les dues guerres mundials van morir més de 60 milions de persones. Després de la Segona Guerra Mundial, la humanitat tampoc ha sigut capaç d’acabar amb les guerres. El 2015, la xifra de refugiats per guerres o persecució va arribar a uns 65 milions. I es calcula que només durant aquell any hi va haver 12,4 milions de desplaçats. Delinqüència: Tot i que és cert que alguns tipus de delictes han disminuït en alguns llocs, d’altres com els ciberdelictes, la violència domèstica i el terrorisme han augmentat fins a un nivell alarmant. A banda d’això, la gent té la sensació que cada cop hi ha més corrupció arreu del món. Queda clar que la humanitat no pot fer desaparèixer la delinqüència. Malalties: Algunes malalties estan sota control. Però un informe publicat el 2013 va explicar que cada any la impactant xifra de nou milions de persones de menys de 60 anys moren per cardiopaties, ictus, càncer, malalties respiratòries i diabetis. Pobresa: D’acord amb el Banc Mundial, el nombre de persones en situació de pobresa extrema a l’Àfrica ha crescut de 280 milions l’any 1990 a 330 milions l’any 2012.

16. a) Per què el Regne de Déu és l’únic que pot solucionar els problemes de la humanitat? b) Quines benediccions es van predir a la Bíblia?

¹⁶ Tant el sistema polític com l’econòmic estan moguts per l’egoisme, i això fa que els homes no siguin capaços d’eliminar les guerres, els delictes, les malalties i la pobresa. Només el Regne de Déu ho pot fer. Vegem què farà aquest Regne per a la humanitat. Guerres: Eliminarà els factors que les causen com ara l’egoisme, la corrupció, el patriotisme, la religió falsa i Satanàs (Sl. 46:8, 9). Delinqüència: El Regne ensenya a milions de persones a estimar-se i a confiar els uns en els altres. Cap altre govern ho pot fer (Is. 11:9). Malalties: Jehovà farà que els seus servents tinguin una salut perfecta (Is. 35:5, 6). Pobresa: L’eliminarà i donarà al seu poble tot el necessari en sentit físic i espiritual, una vida molt millor de la que poden donar les riqueses (Sl. 72:12, 13).

17. Com pots rebutjar la manera de pensar d’aquest món?

¹⁷ Si et sembla que alguna idea d’aquest món està afectant la teva fe, analitza què diu la Bíblia sobre aquest tema i parla’n amb algun germà madur. Pensa per què aquesta idea és atractiva, per què no és correcta i com la pots rebutjar. Certament, tots ens podem protegir de la manera de pensar d’aquest món si seguim el consell que va donar Pau als colossencs: «Comporteu-vos assenyadament amb els que no formen part de la congregació [...] i així sabreu com heu de respondre a cadascú» (Col. 4:5, 6).