1, 2. Segons 1 Pere 4:7, 8, què ens pot ajudar a superar les dificultats?

 A MESURA que ens apropem a la part final dels «últims dies», haurem d’afrontar proves cada vegada més grans (2 Tim. 3:1). Per exemple, després d’unes eleccions a un país de l’Àfrica occidental, els carrers es van omplir de violència i inestabilitat social. Durant sis mesos, els germans vivien literalment en un camp de batalla i no es podien moure amb llibertat. Què els va ajudar a fer front a aquestes dificultats? Alguns es van refugiar a cases d’altres germans que vivien en zones més segures. Un germà va dir: «Quan va passar això, vaig agrair molt tenir bons amics ben a prop. Ens vam animar els uns als altres».

² Quan comenci «la gran tribulació», agrairem estar envoltats de bons amics que ens estimin (Ap. 7:14). Per això, és urgent que enfortim ara la nostra amistat amb els germans (llegeix 1 Pere 4:7, 8). En aquest sentit, ens pot ser molt útil analitzar l’exemple de Jeremies. Quan s’acostava la destrucció de Jerusalem, els seus amics el van ajudar a sobreviure. b Què en podem aprendre?

 3. a) Què podria haver fet que Jeremies s’aïllés? b) Què va explicar Jeremies a Baruc, i com va contribuir això a la seva amistat?

³ Durant 40 anys o més, Jeremies va viure enmig de persones que no servien Jehovà. Algunes d’elles eren veïns de la seva ciutat natal, Anatot, o potser fins i tot  familiars (Jer. 11:21; 12:6). Malgrat això, no es va aïllar. De fet, va obrir el seu cor a Baruc, el seu secretari lleial. Com que els seus sentiments van quedar registrats, nosaltres també podem saber com es va sentir (Jer. 8:21; 9:1; 20:14-18; 45:1). Imagina’t quina amistat tan estreta es va formar entre ells dos. Mentre Baruc escrivia tot el que li succeïa a Jeremies, creixien l’amor i el respecte que sentien l’un per l’altre (Jer. 20:1, 2; 26:7-11).

 4. a) Què va demanar Jehovà a Jeremies? b) Quin efecte va tenir això en l’amistat de Jeremies i Baruc?

⁴ Durant anys, Jeremies va advertir amb valentia als israelites de la destrucció de Jerusalem (Jer. 25:3). Jehovà va intentar ajudar un cop més el seu poble a penedir-se. Com? Li va demanar al profeta que escrivís tots els Seus missatges en un rotlle (Jer. 36:1-4). Probablement durant mesos, Jeremies i Baruc van treballar junts per complir aquesta assignació de Jehovà. Segurament, van gaudir de converses que van enfortir la seva fe.

 5. Com va demostrar Baruc que era un bon amic de Jeremies?

⁵ Quan van acabar d’escriure el rotlle i va arribar el moment de fer públic el seu contingut, Jeremies va haver de confiar en Baruc i li va demanar que transmetés el missatge al poble (Jer. 36:5, 6). Baruc es va armar de valor i va complir aquesta perillosa assignació. Aquest servent va anar al pati del temple i va llegir en veu alta el rotlle. T’imagines com d’orgullós es va sentir Jeremies del seu amic? (Jer. 36:8-10.) Llavors, els funcionaris reials de Judà es van assabentar del que havia fet Baruc i li van demanar que llegís el rotlle davant d’ells (Jer. 36:14, 15). Aquests funcionaris van  decidir explicar al rei Jehoiaquim el que havia dit Jeremies i amablement van aconsellar a Baruc: «Vés, amaga’t, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou» (Jer. 36:16-19). Quin bon consell!

 6. Com van reaccionar Jeremies i Baruc a l’oposició?

⁶ Quan el rei va escoltar el missatge de Jehovà, es va enfadar molt, va cremar el rotlle, i va manar que arrestessin Jeremies i Baruc. Ara bé, el profeta no es va deixar intimidar. Va agafar un altre rotlle, li va donar a Baruc i li va dictar el missatge de Déu. Llavors, Baruc va tornar a escriure «totes les paraules del llibre que Joiaquim, rei de Judà, havia cremat al foc» (Jer. 36:26-28, 32).

 7. Què va passar mentre Jeremies i Baruc tornaven a escriure el rotlle?

⁷ Sovint, les persones que afronten una prova juntes cultiven una amistat molt estreta. A mesura que Jeremies i Baruc tornaven a escriure el rotlle que aquell rei malvat havia destruït, segurament es van anar coneixent millor i van valorar més les qualitats l’un de l’altre. Què podem aprendre de l’exemple d’aquests servents fidels?

 8. a) Què podria impedir que féssim bons amics? b) Per què no ens hem de rendir?

⁸ Pot ser que ens costi expressar els nostres sentiments als altres perquè algú ens hagi ferit en el passat, o perquè sentim que ens falten temps i forces per cultivar bones amistats (Prov. 18:19, 24). Tot i això, no hem de tirar la tovallola. Si volem que els germans ens facin costat quan vinguin les proves, hem de confiar en ells ara i obrir el nostre cor. Aquest pas és bàsic si volem fer bons amics (1 Pe. 1:22).

 9. a) Com va demostrar Jesús que confiava en els seus amics? b) Com pot enfortir una amistat la bona comunicació? Posa’n un exemple.

⁹ Jesús va demostrar que confiava en els seus amics parlant obertament amb ells (Jn. 15:15). Podem copiar el seu exemple si compartim les nostres alegries, tristeses i preocupacions amb alguns germans. També hem d’escoltar amb atenció quan parlin amb nosaltres. Així potser descobrirem que tenim pensaments, sentiments i metes en comú. Fixa’t en l’exemple de la Cindy, una germana de 29 anys, que es va fer amiga de la Marie-Louise, una pionera de 67 anys. Les dues prediquen juntes cada dijous al matí i tenen la confiança de parlar de tot.  La Cindy comenta: «M’agrada molt tenir converses profundes amb els meus amics perquè així ens coneixem més i ens entenem millor». Quan expresses els teus sentiments i pensaments als amics, i els escoltes sincerament, la vostra amistat es fa cada vegada més forta. Igual que la Cindy, si prens la iniciativa de parlar amb els altres de manera amable i sincera, és molt probable que la vostra amistat sigui més estreta (Prov. 27:9).

10. D’acord amb Proverbis 27:17, quin efecte pot tenir predicar amb els germans?

¹⁰ Tal com els va passar a Jeremies i Baruc, quan prediquem amb els nostres germans i observem de primera mà les  seves qualitats, aprenem d’ells i s’enforteix la nostra amistat (llegeix Proverbis 27:17). Per exemple, segur que alguna vegada predicant amb un germà vas veure com defensava la seva fe o parlava de tot cor sobre Jehovà i el Seu propòsit. Com et vas sentir? Probablement això va fer que l’estimessis i el valoressis encara més.

11, 12. Com ens pot ajudar la predicació a enfortir les nostres amistats? Posa’n un exemple.

¹¹ Predicar amb els germans ens apropa molt. Vegem-ne dues experiències. L’Adeline, una germana de 23 anys, li va demanar a la Candice, una de les seves amigues, si voldria anar a predicar a un territori poc treballat. L’Adeline va dir: «Volíem recuperar el goig i gaudir més de la predicació. Totes dues necessitàvem carregar piles». Els va beneficiar predicar juntes? Ella mateixa afegeix: «En acabar el dia, parlàvem de com ens havíem sentit, com ens havien animat les converses que havíem tingut i com havíem notat que Jehovà ens guiava. Ens encantaven aquelles xerrades. Ens ajudaven a conèixer-nos millor».

¹² La Laïla i la Marianne, dues germanes solteres de França, van anar  a predicar durant cinc setmanes a Bangui, la bulliciosa capital de la República Centreafricana. La Laïla recorda: «Tot i que la Marianne i jo vam afrontar alguns reptes, la nostra amistat es va enfortir gràcies a l’amor i la bona comunicació. Veure la capacitat d’adaptació de la Marianne, el seu amor per la gent del territori, i l’entusiasme que té a la predicació va fer que l’admirés més». Ara bé, no és necessari que vagis a l’estranger per gaudir d’aquestes coses. Cada vegada que prediques amb un germà o una germana de la teva congregació, tens l’oportunitat de conèixer-lo millor i d’enfortir la vostra amistat.

13. De què ens adonem quan passem temps amb els nostres amics?

¹³ De vegades, quan passem temps amb els nostres amics no només ens adonem de les seves qualitats sinó també dels seus defectes. Com podem evitar fixar-nos en les coses negatives? Un cop més, pensem en l’exemple de Jeremies. Què el va ajudar a centrar-se en les qualitats dels altres i passar per alt els seus errors?

14. a) Què va aprendre Jeremies de Jehovà? b) Com el va ajudar l’exemple de Jehovà?

¹⁴ És molt probable que, a part d’escriure el llibre que porta el seu nom, Jeremies també escrivís el primer i el segon llibre dels Reis. Sens dubte, aquella comissió el va fer ser molt conscient de la misericòrdia que Jehovà mostra als humans imperfectes. Per exemple, ell sabia que el rei Acab es va penedir de les seves males accions i que Jehovà li va dir que no veuria com seria eliminada la seva família (1 Re. 21:27-29). De manera semblant, sabia que Manassès va ofendre Jehovà molt més que Acab. Tot i així, com que es va penedir, Jehovà el va perdonar (2 Re. 21:16, 17; 2 Cròn. 33:10-13). Aquests relats segur que van ajudar Jeremies a imitar Déu i tractar els seus amics amb paciència i compassió (Sl. 103:8, 9).

15. Com va imitar Jeremies la paciència de Jehovà?

¹⁵ Fixem-nos en com Jeremies va tractar el seu amic Baruc quan aquest es va distreure temporalment de la seva comissió. En lloc de pensar que era un cas perdut, el profeta el va ajudar compartint amb ell el missatge de Jehovà de manera amable, però alhora directa (Jer. 45:1-5). Què aprenem d’aquest relat?

16. Segons Proverbis 17:9, què hem de fer per cuidar les nostres amistats?

¹⁶ No podem esperar perfecció dels nostres germans. Per tant, quan fem nous amics, ens hem d’esforçar per cuidar aquestes amistats. Si un amic s’equivoca, és possible que li haguem de donar consell basat en la Bíblia de manera amable, però alhora directa (Sl. 141:5). I si ens fereix, l’hem de perdonar i evitar la temptació de treure el tema en el futur (llegeix Proverbis 17:9). En aquest temps tan difícil és molt important que ens centrem en les qualitats dels nostres germans i no en els seus defectes. Això enfortirà la nostra amistat. No oblidem que tots necessitarem estar envoltats de bons amics durant la gran tribulació.

17. Com va demostrar Jeremies que era un bon amic en moments difícils?

¹⁷ En moments difícils, Jeremies també  va demostrar que era un bon amic. Per exemple, després que Èbed-Mèlec, un funcionari reial, rescatés el profeta de morir en una cisterna plena de fang, va tenir por de les possibles represàlies dels prínceps. Quan Jeremies ho va saber, no es va quedar de braços plegats pensant que el seu amic se’n sortiria sol. Malgrat que estava a la presó, va fer tot el que estava a la seva mà per animar Èbed-Mèlec amb les promeses de Jehovà (Jer. 38:7-13; 39:15-18).

18. Tenint en compte el que diu Proverbis 17:17, què podem fer quan un germà passa per dificultats?

¹⁸ Avui dia els germans afronten diferents reptes. Alguns pateixen per culpa de desastres naturals o causats per l’home. En aquests casos, potser hi ha germans que els poden oferir allotjament o ajuda econòmica. Ara bé, el que tots podem fer és demanar a Jehovà que els ajudi. Si ens assabentem que un germà està desanimat, és possible que no sapiguem què fer o dir, però tenim moltes maneres d’ajudar-lo. Podem passar temps amb ell, escoltar-lo amb empatia i compartir un dels nostres textos preferits que el pugui animar (Is. 50:4). El més important és que estiguis al costat dels teus amics quan et necessitin (llegeix Proverbis 17:17).

19. Per què hem d’enfortir ara les nostres amistats?

¹⁹ Estiguem decidits a cultivar i enfortir la nostra amistat amb els germans. Ara és el moment de fer-ho, ja que els nostres enemics ens intentaran dividir amb mentides i informació falsa. Tractaran de posar-nos en contra els uns dels altres. Però no se’n sortiran. Res podrà trencar les nostres amistats. De fet, els amics que fem ara no només els tindrem fins a la fi d’aquest món, sinó per sempre!