Ho sabies?

REPRODUEIX

Ho sabies?

És realista pensar que en temps antics algú sembrés mala herba al camp d’una altra persona?

Aquesta còpia de l’any 1468 del Digest de l’emperador Justinià és un dels molts documents que donen detalls sobre assumptes legals de temps antics

JESÚS va dir: «El regne dels cels és semblant a un home que sembrà bona llavor en el seu camp. Però mentre els homes dormien, va venir el seu enemic i va sembrar zitzània enmig del blat, i se n’anà. I quan va créixer el bri i va fer fruit, llavors va aparèixer també la zitzània» (Mt. 13:24-26). Tot i que alguns escriptors han posat en dubte que aquesta il·lustració es pugui basar en un fet real, s’han descobert documents legals de l’època romana que indiquen que és probable que això passés.

Un diccionari bíblic diu: «Sembrar mala herba en un camp amb la intenció de venjar-se [...] es considerava un crim sota la legislació romana. El fet que es necessités una llei per regular aquest tema mostra que era un cas freqüent». L’especialista en lleis Alastair Kerr explica que l’any 533 de la nostra era l’emperador romà Justinià va publicar un conjunt de llibres anomenat Digest, que era un resum de les lleis romanes i contenia cites d’experts en lleis dels anys 100 a 250 de la n. e. En aquesta obra el jurista Ulpià va mencionar un cas que anteriorment havia estudiat Cels, un pensador romà del segle II. Allà explica que algú va sembrar males herbes en el camp d’una altra persona i, com a resultat, es va perdre tota la collita. El Digest analitzava els drets legals que tenia el pagès i com podia obtenir una compensació pels danys causats.

Aquest delicte que va passar a l’antic Imperi romà mostra que la situació descrita per Jesús podria haver estat un fet real.

Quanta llibertat donava Roma a les autoritats jueves durant el segle primer?

DURANT aquella època, Roma governava Judea mitjançant un governador i les seves tropes. El seu objectiu principal era cobrar els impostos i mantenir la pau i l’ordre. Els romans tenien molt interès a eliminar les activitats il·legals i portar davant la justícia qualsevol persona que causés disturbis. D’altra banda, no tenien cap inconvenient a deixar que les autoritats locals s’encarreguessin d’administrar els afers del dia a dia de la província.

El Sanedrí jueu en plena sessió

Els assumptes de la llei jueva es tractaven a través del Sanedrí, que actuava com a tribunal suprem jueu i com a govern local. A més, per tot Judea hi havia tribunals inferiors que possiblement s’encarregaven de la majoria de casos civils i criminals sense que intervinguessin els governants romans. Ara bé, una limitació que tenien les autoritats jueves estava relacionada amb l’execució dels criminals, que normalment era competència de Roma. Una excepció ben coneguda és l’ocasió en què els membres del Sanedrí van fer que apedreguessin Esteve fins la mort (Fe. 6:8-15; 7:54-60).

Tot i que el poder judicial del Sanedrí jueu era molt ampli, l’erudit Emil Schürer explica: «La restricció més important que tenien era que les autoritats romanes podien prendre la iniciativa en qualsevol moment i actuar de manera independent. De fet, això és el que feien quan sospitaven que s’havia comés una infracció o delicte». Un exemple d’aquest fet va passar sota la supervisió del comandant militar Claudi Lísies quan ell mateix va posar en custòdia l’apòstol Pau, que era ciutadà romà (Fe. 23:26-30).