En aquest Tractat també es va pactar la creació d’una nova organització: la Societat de Nacions. El seu objectiu era «promoure la cooperació internacional i aconseguir la pau i la seguretat». Moltes religions de la cristiandat li van donar suport. El Consell Federal de les Esglésies de Crist a Amèrica va afirmar que aquella nova organització era «l’expressió política del Regne de Déu a la terra». A més, aquest Consell va coŀlaborar amb la Societat de Nacions enviant delegats a la conferència de pau de París. Un d’aquells delegats va dir que la conferència «va marcar l’inici d’una nova era en la història de la humanitat».

Acabava de començar una nova era, però no va ser gràcies als participants d’aquella conferència de pau. El 1919 es va iniciar una nova era en la nostra obra, ja que Jehovà va motivar els seus servents a predicar més que mai. Abans, però, els Estudiants de la Bíblia haurien de viure un canvi important.

El dissabte 4 de gener de 1919 era la data escollida per celebrar l’elecció anual de directors de la Watch Tower Bible and Tract Society. En aquell moment, el germà Joseph Rutherford, que portava la davantera en el poble de Déu, havia estat empresonat injustament amb altres set germans a Atlanta, Estats Units. En aquella elecció, els germans s’enfrontaven a un dilema: reelegirien els directors principals que estaven tancats a la presó, o els substituirien?

Des de la seva ceŀla, el germà Rutherford estava preocupat pel futur de l’organització. Com que sabia que alguns germans pensaven que era millor elegir un nou president, va escriure una carta als presents en aquella important reunió recomanant el germà Evander Coward. Ell va descriure el germà Coward com a «tranquil», «prudent» i «lleial al Senyor». Però molts germans preferien posposar l’elecció sis mesos, i l’equip d’advocats que defensava  els germans empresonats hi estava d’acord. L’ambient s’anava caldejant a mesura que decidien què fer.

Llavors, un dels germans presents a la reunió va fer una reflexió que, segons en Richard Barber, «va ajudar a veure la llum al final del túnel». El germà va dir: «No soc advocat, però [...] sé el que implica ser lleial. Déu espera que siguem lleials. No em puc imaginar una manera millor de mostrar lleialtat que celebrar l’elecció i tornar a elegir el germà Rutherford com a president» (Sl. 18:25).

El germà Macmillan, que estava a la presó en aquell moment, va recordar que, el següent dia, el germà Rutherford va donar uns cops a la paret de la seva ceŀla i li va dir: «Treu la mà». Llavors, li va donar un breu telegrama que Macmillan de seguida va entendre. El missatge deia: «RUTHERFORD WISE VAN BARBER ANDERSON BULLY I SPILL DIRECTORS TRES PRIMERS PRINCIPALS US ESTIMEM». Això volia dir que tots els directors havien estat reelegits, i que Joseph Rutherford i William Van Amburgh continuaven sent els directors generals. Per tant, el germà Rutherford seguiria sent el president.

Mentre els vuit germans estaven a la presó, els Estudiants de la Bíblia van recollir més de 700.000 signatures per demanar el seu alliberament. El dimecres 26 de març de 1919, abans que presentessin aquesta petició, el germà Rutherford i els seus companys van ser posats en llibertat.

Quan va tornar a casa, el germà Rutherford va dirigir unes paraules a aquells que li van donar la benvinguda. Va dir: «Estic segur que aquesta experiència que hem viscut ens ha preparat per a una època més intensa. [...] La vostra lluita no era per treure els vostres germans de la presó. Això era secundari. [...] Aquesta lluita tenia l’objectiu de donar testimoni de la veritat, i aquells que hi heu participat heu estat beneïts».

La manera com es va desenvolupar aquell judici va demostrar que probablement Jehovà estava dirigint els assumptes. El 14 de maig de 1919, el tribunal d’apeŀlació va decidir el següent: «Els acusats en aquest procés no van tenir el judici imparcial [...] que mereixien i, per aquesta raó, es revoca la sentència». Els germans havien estat condemnats per delictes molts greus i, encara que els haguessin indultat o commutat les penes, aquestes sentències haurien quedat registrades en els seus antecedents penals. Però, finalment, van retirar tots els càrrecs. Per això, el jutge Rutherford va continuar tenint el dret a exercir i va poder defensar legalment el poble de Jehovà davant del Tribunal Suprem dels Estats  Units. De fet, ho va fer en diverses ocasions després de ser alliberat.

El germà Macmillan va explicar: «No estàvem disposats a quedar-nos de braços plegats esperant que el Senyor ens portés al cel. Ens vam adonar que havíem de fer alguna cosa per entendre quina era realment la voluntat del Senyor».

Per als germans de la seu mundial no seria fàcil reprendre l’obra que s’havia estat fent durant anys. Mentre eren a la presó, les planxes que es feien servir per a la impressió de publicacions havien estat destruïdes. Alguns germans es van desanimar i van començar a pensar que la predicació potser s’havia acabat.

¿Encara hi hauria gent interessada en el missatge que predicaven els Estudiants de la Bíblia? Per saber-ne la resposta, el germà Rutherford va decidir fer un discurs on tothom estaria convidat. El germà Macmillan va dir: «Si no venia ningú, sabríem que la nostra obra s’havia acabat».

Tot i que estava molt malalt, el diumenge 4 de maig el germà Rutherford va pronunciar el discurs «L’esperança per a la humanitat angoixada» a Los Angeles, Califòrnia. Hi va haver uns 3.500 assistents, i centenars no hi van poder entrar per falta d’espai. El dia següent, hi van assistir 1.500 més. Els germans ja no tenien cap dubte: la gent estava interessada!

El que els germans van fer des d’aquell moment va marcar la manera de predicar dels testimonis de Jehovà fins a dia d’avui.

El número de l’1 d’agost de 1919 d’aquesta revista en anglès va anunciar que a principis de setembre se celebraria un congrés a Cedar Point, Ohio. En Clarence Beaty, un jove Estudiant de la Bíblia de  Missouri, va dir: «Simplement sentíem que hi havíem d’anar». Més de 6.000 germans hi van assistir, molts més dels que s’esperaven. El que va fer més especial aquella ocasió és que més de 200 persones es van batejar al llac Erie.

El 5 de setembre, el cinquè dia de congrés, el germà Rutherford va fer la conferència «Discurs als coŀlaboradors» i va anunciar que es publicaria una nova revista amb el títol The Golden Age (‘L’Edat d’Or’). a Aquesta revista «parlaria de les notícies actuals més importants i explicaria, segons la Bíblia, per què aquests grans esdeveniments tenien lloc».

Es va animar a predicar amb valentia utilitzant aquesta publicació. Una carta que explicava com organitzar aquesta obra va dir: «Tots els consagrats [batejats] han de recordar que és un gran privilegi servir i aprofitar l’oportunitat de donar aquest gran testimoni al món». Molts germans van acceptar aquesta invitació i el mes de desembre ja s’havien aconseguit més de 50.000 subscripcions a la nova revista.

A finals del 1919, el poble de Jehovà es va reorganitzar i tenia més forces que mai. A més, es van complir algunes profecies importants relacionades amb els últims dies. Es va acabar de posar a prova i refinar el poble de Déu tal com s’havia predit a Malaquies 3:1-4. També se’l va alliberar del captiveri simbòlic de «Babilònia la Gran» i Jesús va nomenar «l’esclau fidel i assenyat» (Ap. 18:2, 4; Mt. 24:45). b Ara els Estudiants de la Bíblia estaven preparats per dur a terme la gran obra que tenien per davant.