Jehovà va donar forces a aquells predicadors entusiastes. Durant aquell any, el nombre de colporteurs, o pioners, va augmentar de 225 a 350. I, per primer cop, més de 8.000 treballadors de les classes, o publicadors, van informar la seva activitat a la seu mundial. Sens dubte, Jehovà els va beneir amb resultats aclaparadors.

El 21 de març de 1920, Joseph Rutherford, que portava la capdavantera entre els Estudiants de la Bíblia, va presentar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai». Els germans van remoure cel i terra per convidar el màxim nombre de persones a aquell esdeveniment. Van llogar una de les sales de teatre més grans de Nova York i van distribuir unes 320.000 invitacions.

La resposta de la gent va superar les seves expectatives. L’aforament de la sala era de 5.000 assistents i estava plena de gom a gom! Per això, 7.000 persones no van poder entrar-hi. La Torre del Vigía ho va descriure com «una de les reunions més exitoses que els Estudiants internacionals de la Bíblia han celebrat mai».

Els Estudiants de la Bíblia es van fer populars per proclamar que «milions que ara viuen no moriran mai». Tot i que en aquell moment no eren conscients de l’abast que el missatge del Regne tindria, van demostrar un zel extraordinari. L’Ida Olmstead, que havia començat a assistir a les reunions l’any 1902, va recordar: «Sabíem que la humanitat rebria moltíssimes benediccions i, per això, compartíem les bones notícies amb tothom».

Per tal d’assegurar el subministrament d’aliment espiritual, els germans de Betel van començar a imprimir algunes publicacions ells mateixos. Van comprar les màquines necessàries i les van instaŀlar a un local que van llogar al número 35 de l’avinguda Myrtle, prop de la casa Betel de Brooklyn.

El gener del 1920, els germans Leo Pelle i Walter Kessler van començar a servir a Betel. En Walter va dir: «Quan vam arribar, l’encarregat de la impremta ens va mirar i ens va dir: “Teniu una hora i mitja fins l’hora de dinar”. I ens va manar que pugéssim caixes de llibres del soterrani».

 En Leo va explicar el que va passar el dia següent: «La nostra feina consistia en netejar les parets de la planta baixa de l’edifici. Era la feina més bruta que havia fet en la meva vida. Però, com que ho fèiem pel Senyor, valia la pena».

En poques setmanes, La Torre de Guaita ja s’estava imprimint gràcies a un grup de voluntaris entusiastes. La premsa plana que hi havia a la primera planta va imprimir 60.000 exemplars del número de l’1 de febrer de 1920 d’aquesta revista. Mentrestant, al soterrani, els germans estaven muntant una altra premsa que van anomenar el Cuirassat. El primer número que s’hi va imprimir va ser The Golden Age (‘L’Edat d’Or’) del 14 d’abril de 1920. Quedava clar que Jehovà estava beneint els esforços d’aquells voluntaris tan treballadors.

Els servents de Jehovà estaven molt actius i gaudien d’un bon ambient. Amb tot, alguns Estudiants de la Bíblia havien deixat l’organització durant l’època difícil que van viure entre 1917 i 1919. Què podien fer per ajudar-los?

La Torre del Vigía de l’1 d’abril de 1920 va publicar l’article titulat «Esforcem-nos per conviure en pau». Aquest article va dir amb molta tendresa: «Estem completament segurs [...] que tot aquell que té l’esperit del Senyor [...] està disposat a oblidar els errors comesos [...] per tal de conviure en unitat i harmonia, com un sol cos».

Molts hi van reaccionar de manera favorable. Per exemple, un matrimoni va escriure: «Ha sigut un error estar un any i mig de braços plegats mentre altres es dedicaven a l’obra [de predicar]. [...] Estem decidits a no desviar-nos del camí mai més». Sens dubte, tots aquells que es van reactivar tenien una feina colossal per fer.

El 21 de juny de 1920, els Estudiants de la Bíblia van començar una intensa campanya de distribució de la «ZG», una edició  especial en format de revista del llibre The Finished Mystery (‘El misteri finalitzat’). a Molts exemplars d’aquest llibre s’havien emmagatzemat el 1918, quan es va prohibir.

Tots els treballadors de les classes, no només els colporteurs, van ser convidats a participar en aquesta campanya: «Totes les persones consagrades [o batejades] de cada classe que hi puguin participar, ho han de fer amb alegria. D’ara endavant, aquest ha de ser el vostre lema: “El meu únic objectiu és distribuir la ‘ZG’”». L’Edmund Hooper va dir que molts van començar a predicar casa per casa amb aquesta campanya. I va afegir: «Va ser llavors quan ens vam adonar que l’obra s’estendria fins a uns límits que no ens podíem ni imaginar».

Com que durant la Primera Guerra Mundial la comunicació amb els Estudiants de la Bíblia d’altres països havia estat difícil, el germà Rutherford volia animar-los i reorganitzar la predicació. Així és que el 12 d’agost de 1920, ell i quatre germans més van iniciar un viatge per la Gran Bretanya, l’Europa continental i l’Orient Mitjà.

A la Gran Bretanya es van organitzar tres congressos i dotze reunions. L’assistència total va ser d’unes 50.000 persones. La Torre del Vigía va resumir així aquella visita: «Els germans en van sortir molt animats. Es van sentir feliços de poder treballar junts i el seu amor es va enfortir. Fins i tot aquells que sentien el seu cor trist van sortir plens de goig». A París, el germà Rutherford va tornar a presentar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai». Quan va començar, la sala estava plena a vessar, i 300 persones van soŀlicitar més informació.

Les següents setmanes, alguns dels germans van visitar Atenes, el Caire i Jerusalem. Per cultivar l’interès que va mostrar la gent d’aquelles zones, el germà Rutherford va establir un magatzem de publicacions a la localitat de Ramallah, prop de Jerusalem. En acabar, va tornar a Europa, va crear l’oficina de l’Europa central i va organitzar-hi la impressió de publicacions.

La tardor del 1920, els Estudiants de la Bíblia van publicar el número 27 de The Golden Age, una edició especial que treia a la llum la persecució que havien patit el 1918. El Cuirassat va treballar nit i dia per imprimir-ne més de 4.000.000 d’exemplars.

Els lectors d’aquell número es van assabentar del cas de l’Emma Martin, una colporteur de San Bernardino, Califòrnia. El 17 de març de 1918, ella i els germans Hamm, Sonnenburg i Stevens havien assistit a una reunió dels Estudiants de la Bíblia.

Un dels assistents no estava allà amb la intenció d’aprendre de la Bíblia. Ell mateix va declarar més tard: «Vaig anar a aquella reunió [...] per ordre de l’oficina del fiscal. El meu objectiu era trobar proves». I va aconseguir el que buscava: un exemplar del llibre The Finished Mystery. Uns dies més tard, la germana Martin i els tres germans van ser arrestats sota l’acusació d’haver violat la Llei d’espionatge al distribuir còpies d’aquell llibre prohibit.

L’Emma i els tres germans van ser declarats culpables i sentenciats a tres anys de presó. El 17 de maig de 1920 van esgotar totes les possibilitats d’apeŀlació i van ser empresonats. Però aviat les coses canviarien.

El 20 de juny, el germà Rutherford va explicar l’experiència d’aquests germans a un congrés a San Francisco. Els presents es van horroritzar del tracte que havien rebut aquells cristians, i van enviar un telegrama al president dels Estats Units, que deia: «Considerem la sentència [...] de la senyora Martin [...] sota la Llei d’espionatge injusta [...]. L’acció dels agents federals i l’ús de la seva autoritat per [...] entrampar [...] la senyora Martin [...] i orquestrar un muntatge per enviar-la a la presó [...] és un ultratge».

L’endemà, el president Woodrow Wilson va absoldre la germana Martin i els tres germans. Així va posar fi a aquella injustícia.

A mesura que l’any 1920 s’acabava, els Estudiants de la Bíblia tenien moltes raons per sentir-se feliços. A la seu mundial, la feina seguia creixent. Els cristians verdaders estaven molt ocupats proclamant que el Regne de Déu és l’única solució als problemes de la humanitat (Mt. 24:14). Tot semblava indicar que l’any 1921 els proclamadors del Regne estarien més actius que mai.