Si vols conèixer bé algú, segur que t’ajuda saber el que ha fet a la seva vida i els obstacles que ha superat. De manera semblant, si vols conèixer millor Déu, has de saber què ha fet. A mesura que ho facis, pot ser que et sorprenguis al descobrir que tot el que va fer en el passat et beneficia ara, però també en el futur.

Jehovà és el Magnífic Creador, i «les seves qualitats invisibles [...] es veuen clarament des de la creació del món perquè es perceben per les coses creades» (Romans 1:20). «Ell és qui va fer la terra amb el seu poder, qui va establir el món amb la seva saviesa i qui va estendre el cel amb la seva intel·ligència» (Jeremies 10:12). Les meravelles de la creació també mostren que Déu s’interessa per nosaltres.

Analitzem com Jehovà millora la nostra vida al haver-nos creat a la seva imatge (Gènesi 1:27). Gràcies a això, podem imitar les seves magnífiques qualitats a petita escala. Déu ens ha dotat amb necessitat espiritual, és a dir, la capacitat d’entendre el seu punt de vista i els seus valors. Quan ens esforcem per viure d’acord amb ells, som realment feliços i la nostra vida té un propòsit. I encara més, ens dona l’oportunitat de tenir una relació personal amb ell.

Quan observem la creació de Déu, ens adonem que ens estima molt. L’apòstol Pau va dir sobre el Creador: «No va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. Us va donar pluges del cel i estacions amb collites abundants, us va donar menjar perquè quedéssiu satisfets i us va omplir el cor d’alegria» (Fets 14:17). Déu no només cobreix les nostres necessitats bàsiques, sinó que ens dona en abundància i de manera molt variada tot el que necessitem per gaudir de la vida. Tot plegat és una petita mostra del que tenia pensat per a nosaltres.

 Jehovà va crear la terra perquè la humanitat hi pogués viure per sempre. La Bíblia diu que «la terra l’ha donat als fills dels homes», i que ell «no la va crear sense cap objectiu, sinó que la va fer perquè fos habitada» (Salm 115:16; Isaïes 45:18). Qui l’habitaria i per quant de temps? La Bíblia també ho respon: «Els justos heretaran la terra i hi viuran per sempre» (Salm 37:29).

Per tant, Jehovà va crear el primer home i la primera dona, Adam i Eva, i els va posar en un paradís a la terra perquè el cultivessin i el cuidessin (Gènesi 2:8, 15). Déu els va donar dues tasques molt emocionants: «Tingueu molts fills i multipliqueu-vos, ompliu la terra i poseu-la sota el vostre control» (Gènesi 1:28). Adam i Eva tenien davant d’ells la perspectiva de viure per sempre a la terra. Malauradament, van escollir desobeir Déu i, per això, van perdre l’oportunitat de ser «els justos» que heretarien la terra. Amb tot, com analitzarem més endavant, les seves accions no van canviar el propòsit de Jehovà per a la humanitat i la terra. Però primer vegem què més ha fet Déu.

La Bíblia també es coneix com la Paraula de Déu. Per què Jehovà ens va donar aquest llibre? Principalment perquè el puguem conèixer a ell (Proverbis 2:1-5). És cert que la Bíblia no dona resposta a cada pregunta que puguem tenir sobre Déu. De fet, cap llibre ho podria fer (Eclesiastès 3:11). Ara bé, tot el contingut de la Bíblia ens ajuda a conèixer Déu. Veiem com és per la manera com tracta els altres i aprenem quina classe de persones vol que siguem (Salm 15:1-5). Aprenem quin és el seu punt de vista sobre la moralitat, les coses materials i com l’hem d’adorar. A més, la Bíblia ens ajuda a tenir una imatge més detallada de com és Jehovà mitjançant les paraules i accions del seu Fill, Jesucrist (Joan 14:9).

Una altra raó per la qual Jehovà ens ha donat la Bíblia és perquè tinguem una vida feliç i amb propòsit. Mitjançant la seva Paraula, Jehovà ens explica com gaudir d’una família feliç, com estar satisfets amb el que tenim i com fer front a l’angoixa. Tal com s’explicarà més endavant en aquesta revista, la Bíblia dona resposta a les grans preguntes de la vida, com per exemple: per què hi ha tant de patiment? O, quin futur ens espera? També explica què ha fet Déu per assegurar-se que es compleixi el seu propòsit.

Hi ha més proves que confirmen que la Bíblia és un llibre excepcional, un miracle de Déu. Uns 40 homes la van escriure durant un període de més de 1.600 anys i, tot i així, manté el mateix fil conductor perquè Déu n’és l’autèntic Autor (2 Timoteu 3:16). A diferència d’altres obres del passat, ha conservat l’exactitud al llarg dels anys, tal com demostren els milers de manuscrits bíblics que s’han trobat. A més, la Bíblia ha sobreviscut malgrat els esforços que s’han fet per impedir la seva traducció, distribució i lectura. I, de fet, actualment no hi ha cap llibre més traduït i distribuït que la Bíblia. Que aquest llibre continuï existint demostra que «la paraula del nostre Déu dura per sempre» (Isaïes 40:8).

Déu va prendre mesures concretes per garantir que el seu propòsit es complís. Tal com hem mencionat abans, ell volia que els humans visquessin per sempre a la terra. Però quan Adam va desobeir Déu i va pecar, tant ell com la seva futura descendència van perdre l’oportunitat de viure per sempre. «Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món i la mort va entrar a través del pecat, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat» (Romans 5:12). Per tant, la desobediència d’Adam va fer que, aparentment, el propòsit de Déu no es complís. Com va reaccionar Jehovà?

Les seves accions estaven en harmonia amb les seves qualitats. Va actuar amb justícia al fer responsables a Adam i Eva de les seves males accions, però amorosament va prendre mesures per ajudar la seva futura descendència. De manera molt sàvia, Jehovà va decidir com resoldre aquesta  situació i ho va comunicar de seguida (Gènesi 3:15). A través del seu Fill Jesús, va proporcionar la solució per acabar amb el pecat i la mort. Què implicava això?

Per alliberar els humans dels efectes de la rebel·lió d’Adam, Jehovà va enviar Jesús a la terra perquè ensenyés als altres el camí a la vida i donés «la seva vida com a rescat a canvi de moltes persones» (Mateu 20:28; Joan 14:6). a Jesús podia oferir la seva vida com a rescat perquè era un home perfecte igual que Adam. Però a diferència d’ell, Jesús va ser obedient fins a la mort. Com que no mereixia morir, Jehovà el va ressuscitar perquè tornés a viure al cel. Jesús va fer el que Adam va ser incapaç de fer: donar als humans obedients la perspectiva de viure per sempre. «Perquè així com per la desobediència d’un sol home molts van arribar a ser pecadors, per l’obediència d’una sola persona molts arribaran a ser justos» (Romans 5:19). Gràcies al sacrifici de Jesús, Déu complirà la seva promesa i així la humanitat viurà eternament a la terra.

Aprenem molt de la manera com Jehovà va tractar la situació causada per la desobediència d’Adam. Veiem que res pot impedir que Jehovà dugui a terme el que va començar. Ell sempre compleix el que promet (Isaïes 55:11). També agraïm el gran amor que Jehovà sent per nosaltres. La Bíblia diu: «Així és com es va mostrar l’amor de Déu en el nostre cas: Déu va enviar el seu Fill unigènit al món perquè puguem obtenir la vida per mitjà d’ell. L’amor consisteix en això: no que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a sacrifici de reconciliació pels nostres pecats» (1 Joan 4:9, 10).

Déu «no va eximir de la mort ni al seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres». Així és que podem estar segurs que Déu «ens donarà bondadosament» tot el que ens ha promès (Romans 8:32). Ara bé, què ens ha promès que farà? Vegem-ho.