‘Com m’ho faré per predicar?’

Arreu del món hi ha exemples magnífics de germans i germanes que participen fidelment en la predicació malgrat enfrontar-se a greus problemes de salut. La Dalia, que viu a Vílnius, la capital de Lituània, n’és un bon exemple.

La Dalia té uns trenta anys. Des que va néixer pateix els efectes d’una apoplexia cerebral, que l’ha deixat paralitzada i amb greus dificultats de la parla. Per aquesta raó només l’entenen bé els familiars més propers. La Galina, la seva mare, viu amb ella i la cuida. Encara que la vida de la Dalia ha estat plena de problemes i angoixa, té una actitud positiva. Com s’ho fa?

La Galina explica: «L’any 1999 la meva cosina Apolonija ens va visitar. L’Apolonija és testimoni de Jehovà, i ens vam adonar que coneixia molt bé la Bíblia. La Dalia li feia moltes preguntes i poc després va començar a estudiar la Bíblia. De vegades m’unia a elles per interpretar el que deia la Dalia. Em vaig adonar que tot el que la Dalia aprenia l’estava beneficiant molt, i en poc temps jo també em vaig decidir a estudiar».

Quan la Dalia va començar a entendre les veritats de la Bíblia, li va sorgir una pregunta que la capficava cada cop més. Finalment, es va decidir a parlar i va preguntar a l’Apolonija: «Com pot predicar algú com jo?» (Mt. 28:19, 20). L’Apolonija la va tranquil·litzar dient-li: «No et preocupis, Jehovà t’ajudarà». I, sens dubte, ho està fent.

I com s’ho fa per predicar? Té diferents mètodes. Les germanes l’ajuden a escriure cartes que contenen un missatge bíblic. Primer, la Dalia els explica el que hi vol posar, i després elles redacten les cartes amb les seves idees. També predica enviant missatges de text amb el seu telèfon mòbil, i quan fa bon temps, els germans de la congregació l’acompanyen perquè pugui predicar als parcs de la ciutat o al carrer.

La Dalia i la seva mare segueixen progressant en la veritat. Totes dues es van dedicar a Jehovà i es van batejar el novembre de 2004. El setembre de 2008 es va formar un grup de llengua polonesa a Vílnius i, com que hi havia necessitat de publicadors, s’hi van unir. La Dalia explica: «Hi ha mesos que em preocupo quan encara no he sortit a predicar. Però després que faig oració, de seguida algú queda amb mi per anar-hi». Com se sent la nostra estimada germana amb la seva situació? Diu: «La malaltia ha paralitzat el meu cos, però no ha paralitzat la meva ment. Estic molt feliç perquè puc parlar de Jehovà a altres persones!».