1, 2. Quin honor especial tenim els testimonis de Jehovà, i com et fa sentir?

PER a molts, és un gran honor rebre un premi en reconeixement a una proesa aconseguida. Per exemple, algunes persones han rebut el premi Nobel per haver treballat de manera entusiasta a fi d’establir la pau entre nacions enemistades. Però, encara és un honor molt més gran ser enviats per Déu a fi d’ajudar les persones a estar en pau amb el seu Creador.

² Com a testimonis de Jehovà, tenim aquest honor tan especial. Obeïm Jehovà i Crist quan ajudem els altres a ‘reconciliar-se amb Déu’ (2 Cor. 5:20). Jehovà ens usa per fer que les persones s’apropin a ell. És per això que, en més de dos-cents trenta-cinc països i territoris, milions de persones han arribat a tenir una bona relació amb Déu i així tenen la perspectiva de viure per sempre (Tt. 2:11). Amb entusiasme fem aquesta invitació: «El qui vulgui, que prengui de franc l’aigua de la vida» (Ap. [Rv.] 22:17). Com que atresorem aquesta comissió i la duem a terme de manera diligent, se’ns pot anomenar un poble «zelós de bones obres» (Tt. 2:14). Tot seguit analitzarem com el zel que sentim per les bones obres pot ajudar les persones a apropar-se a Jehovà. Una manera d’aconseguir-ho és a través de la predicació.

3. Què ens assegura l’expressió «el zel de Jahvè»?

³ Fent al·lusió al que la governació del Fill de Déu aconseguirà, Isaïes 9:6 (9:7 en NM) diu: «El zel de Jahvè-Sabaot farà tot això». Aquestes paraules emfatitzen el desig tan intens que té el nostre Pare celestial de salvar les persones. El fet que Jehovà mostri tant d’entusiasme ens fa veure clarament que nosaltres també hem de predicar amb entusiasme, zel i de tot cor. Quan ho fem així, imitem el zel de Jehovà. Per tant, com a col·laborador de Déu, estàs resolt  a participar tant com puguis en la predicació? (1 Cor. 3:9.)

4. Com va ser Jesús un bon exemple de no perdre mai el zel en la predicació?

⁴ Pensa també en l’exemple perfecte de Jesús, qui no va perdre mai el zel en la predicació. A pesar d’enfrontar-se amb una oposició molt forta, Jesús va ser zelós fins al final de la seva vida a la Terra (Jn. 18:36, 37). A mesura que s’apropava el dia de la seva mort, va intensificar més els seus esforços per ajudar la gent a conèixer Jehovà.

5. Com va actuar Jesús en harmonia amb la paràbola de la figuera?

⁵ A la tardor del 32 de la n. e., Jesús va explicar una paràbola sobre un home que tenia una figuera a la seva vinya, la qual no havia donat fruit durant tres anys. Quan li van dir al vinyataire que la tallés, va demanar més temps per fertilitzar-la (llegeix Lluc 13:6-9). En aquell moment, el fruit de la predicació de Jesús només era un grup petit de persones. Però, tal com indicava aquella paràbola, Jesús va usar el poc temps que li quedava, uns sis mesos, per intensificar la predicació a Judea i Perea. Pocs dies abans de morir, va plorar per la gent de la seva nació perquè ‘havien escoltat amb orelles mal disposades’ (Mt. 13:15; Lc. 19:41).

6. Per què hauríem d’intentar fer més en la predicació?

⁶ Com que estem tan endinsats en els darrers dies, oi que és vital que intensifiquem els esforços en la predicació? (Llegeix Daniel 2:41-45.) Quin gran privilegi ser testimonis de Jehovà! En tota la Terra, som els únics que expliquem a les persones com se solucionaran els problemes de la humanitat. Fa poc, una columnista d’un diari va dir que la pregunta «Per què passen coses dolentes a gent bona?» no té resposta. Per tant, Jehovà ens ha donat el privilegi, però també la responsabilitat, de compartir la resposta bíblica a preguntes com aquesta amb tots els qui vulguin escoltar, i ho hauríem de fer «fervorosos en l’esperit» (Rm. 12:11). Amb la benedicció de Jehovà, el zel que demostrem en la predicació pot ajudar les persones a conèixer-lo i estimar-lo.

7, 8. Com honora Jehovà l’esperit de sacrifici?

⁷ L’apòstol Pau va afrontar molts problemes en la seva predicació, com ara nits en blanc i dies sense menjar (2 Cor. 6:5). Els nostres germans fan sacrificis semblants. Per exemple, els pioners donen prioritat a la predicació i alhora han de treballar per mantenir-se. Pensa també en els missioners que viuen a l’estranger i treballen de valent per ajudar les persones (Fili. 2:17). I què es pot dir dels ancians que de vegades no mengen ni dormen per tal de cuidar les ovelles de Jehovà? A més, els nostres germans grans i els qui tenen mala salut fan l’impossible per anar a les reunions i predicar. Se’ns omple el cor de gratitud quan pensem en tots aquests servents de Déu tan abnegats. Aquests sacrificis influeixen en el punt de vista que té la gent sobre el nostre ministeri.

⁸ En una carta dirigida al diari Boston Target, de Lincolnshire, al Regne Unit, un lector que no és testimoni de Jehovà va escriure: «La gent està perdent la fe en les religions [...]. Què fan durant tot el dia els ministres religiosos? És evident que no surten a buscar la gent, tal com va fer Crist [...]. L’única religió que sembla preocupar-se de la gent són els Testimonis de Jehovà, que surten i busquen les persones, i estan sincerament implicats predicant la veritat». En un món que només es preocupa per l’acontentament  personal, el nostre esperit de sacrifici honora Jehovà Déu (Rm. 12:1).

9. Què ens pot motivar a continuar sent zelosos en la predicació?

⁹ Però, i si notem que estem perdent el zel en la predicació? Què podem fer? Una cosa que ens pot ajudar és reflexionar en el que Jehovà està aconseguint a través de la predicació (llegeix Romans 10:13-15). Perquè les persones se salvin han d’invocar amb fe el nom de Jehovà. Però si no prediquem no ho faran pas. Adonar-nos d’aquesta realitat ens hauria de motivar a ser zelosos de bones obres i a donar el màxim en la predicació de la bona nova del Regne.

10. Per què es pot dir que la nostra conducta cristiana atreu les persones a Jehovà?

¹⁰ El zel pel ministeri és important, però no és suficient. El segon factor que pot atreure les persones a Déu és la conducta cristiana. Pau va emfatitzar-ne la importància quan va escriure: «No donem a ningú en res cap ocasió d’escàndol, perquè no es malparli del nostre ministeri» (2 Cor. 6:3). Si parlem i ens comportem correctament, adornarem l’ensenyança de Déu i això farà que les persones també vulguin adorar Jehovà (Tt. 2:10). De fet, tot sovint ens arriben informes sobre persones sinceres que han acceptat la veritat després d’observar la nostra conducta cristiana.

11. Per què hauríem de pensar i orar sobre com influeix la nostra conducta en les persones?

¹¹ Si bé les nostres accions poden tenir un bon efecte en les persones, també pot passar a l’inrevés. Per això, tant si som a la feina, a casa o a l’escola, actuem de tal manera que les persones no tinguin res a dir en contra del nostre ministeri i la nostra conducta. Si pequéssim deliberadament, patiríem conseqüències  desastroses (Heb. 10:26, 27). Això ens hauria de fer pensar i orar sobre el nostre comportament i la imatge que donem als altres. A mesura que la moralitat d’aquest món empitjora, les persones sinceres veuran cada vegada més «la diferència [...] entre el qui serveix Déu i el qui no el serveix» (Mal. 3:18). La conducta cristiana té un paper molt important en reconciliar les persones amb Déu.

12-14. Quan les persones observen com aguantem proves de fe, com pot influir això en l’opinió que tenen sobre la veritat? Posa’n un exemple.

¹² Pau va dir als corintis que havia patit tribulacions, angoixes, cops i empresonaments (llegeix 2 Corintis 6:4, 5). Quan passem per proves de fe, la perseverança pot fer que els qui ens observen acceptin la veritat. Així ho mostra el que va passar fa uns anys en una zona d’Angola, on alguns van intentar eliminar els testimonis de Jehovà. Van agafar una parella de Testimonis i trenta persones interessades i les van fuetejar en públic fins a sagnar. Ni els nens ni les dones es van lliurar d’aquesta atrocitat. Van obligar la gent del poble a presenciar-ho perquè agafés por i no escoltés els Testimonis. Però, quin va ser el resultat? Després de fuetejar aquestes víctimes innocents, molts es van apropar als Testimonis per demanar-los un curs bíblic! La predicació va continuar, moltes persones van acceptar la veritat i els germans van rebre moltes benediccions.

¹³ L’experiència anterior demostra que mantenir-nos ferms en els principis bíblics pot tenir un gran impacte. Segur que el valor de Pere i la resta d’apòstols va motivar altres persones a reconciliar-se amb Déu (Ac. [Fe.] 5:17-29). En el nostre cas, potser tenim familiars, companys de feina o d’escola que acceptaran la veritat en veure la fermesa que mostrem pel que és correcte.

¹⁴ Sempre hi ha hagut germans que han patit persecució. Per exemple, a Armènia, uns quaranta germans estan empresonats per causa de la seva neutralitat i és possible que molts més acabin a la presó en els pròxims mesos. A Eritrea, cinquanta-cinc servents de Jehovà estan empresonats, i alguns d’ells tenen més de seixanta anys. A Corea del Sud, uns set-cents Testimonis estan a la presó perquè no es volen unir a l’exèrcit, i aquesta situació existeix des de fa seixanta anys. Orem perquè la fidelitat dels germans que afronten persecució en diferents països doni glòria a Déu i ajudi els qui estimen la justícia a acceptar la veritat (Sl. 76:9-11 [76:8-10 en NM]).

15. Explica un exemple que demostri que ser honrats pot atreure les persones a la veritat.

¹⁵ Ser honrats també pot atreure les persones a la veritat (llegeix 2 Corintis 6:4, 7). A tall d’exemple, mentre una germana estava pagant el bitllet en una màquina expenedora en un bus, una coneguda li va dir que no el pagués perquè el trajecte era molt curt. La germana li va explicar que era correcte comprar el bitllet encara que només fos per anar d’una parada a una altra. Després d’això, la seva amiga va baixar del bus. Llavors, el conductor es va adreçar a la germana i li va preguntar: «Ets testimoni de Jehovà?». Ella va respondre afirmativament i va afegir: «Per què ho preguntes?». La resposta del conductor va ser: «He escoltat que parlàveu de si pagar o no el bitllet, i sé que els testimonis de Jehovà sou de les poques persones que ho fan i que sou honrats en tot». Pocs mesos més tard, un home es va apropar a la germana en una reunió i li va dir: «Em coneixes? Sóc el conductor de bus que va parlar amb tu sobre pagar  el bitllet. En fixar-me en la teva conducta, vaig decidir estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà». És evident que la nostra reputació de persones honrades ens recomana com a predicadors dignes de confiança.

16. Quin pot ser el resultat quan demostrem qualitats com ara la paciència, l’amor i la bondat? Posa un exemple del que fan els líders religiosos falsos.

¹⁶ Quan demostrem bones qualitats com ara la paciència, l’amor i la bondat, també podem ajudar les persones a apropar-se a Jehovà. Alguns que ens observen potser voldran aprendre de Jehovà, els seus propòsits i el seu poble. L’actitud i la conducta dels cristians verdaders no té res a veure amb la d’aquells que simplement aparenten adorar Déu. La seva adoració sovint és tan sols un estratagema hipòcrita. Alguns líders religiosos s’han fet rics a costa d’estafar els seus seguidors i han utilitzat molts d’aquests diners per comprar cases cares, bons cotxes i, fins i tot en una ocasió, una caseta pel gos amb aire condicionat. De fet, a molts d’ells ni se’ls passa pel cap ‘donar gratuïtament’ (Mt. 10:8). Més aviat, tal com van fer els sacerdots rebels de l’antic Israel, «ensenyen per un tant» i la majoria de les seves ensenyances no es basen en la Bíblia (Miq. 3:11). No hi ha dubte que aquesta conducta hipòcrita no pot reconciliar ningú amb Déu.

17, 18. (a) Com honorem Jehovà quan imitem les seves qualitats? (b) Què et motiva a continuar fent bones obres?

¹⁷ Per altra banda, també podem tocar el cor dels nostres veïns quan els fem bones obres i els ensenyem la veritat. Fixa’t què li va passar a un pioner que predicava casa per casa i es va trobar amb una senyora gran que era vídua. Aquesta el va acomiadar de seguida i li va dir que, quan va trucar al timbre, estava enfilada en una escala per canviar la bombeta de la cuina. El germà li va dir: «No ho hauria de fer tota sola. Podria prendre mal». Aleshores, el pioner va canviar la bombeta i va marxar. Quan el fill d’aquesta dona se’n va assabentar, va quedar tan impressionat que va buscar el germà per donar-li les gràcies. Finalment, el fill va acceptar un curs bíblic.

¹⁸ Per què estàs resolt a continuar fent aquestes bones obres? Potser perquè entens que quan som zelosos en la predicació i ens comportem correctament, honorem Jehovà i ajudem les persones a salvar-se (llegeix 1 Corintis 10:31-33). Una altra raó és perquè realment volem demostrar que estimem Jehovà i les persones (Mt. 22:37-39). Ser zelosos de bones obres ens donarà felicitat i satisfacció. Desitgem de tot cor que arribi el dia en què totes les persones demostrin zel per l’adoració verdadera i honorin el nostre Creador, Jehovà.