1, 2. A través de quin mitjà ens alimenta Jesús avui dia, i per què és vital que l’identifiquem?

«GERMANS, no puc ni comptar les vegades que heu posat a les meves mans articles que contenien just el que necessitava quan més ho necessitava.» Aquestes són les paraules d’agraïment d’una germana que va escriure una carta als germans que treballen a la seu mundial. T’has sentit així alguna vegada? Molts de nosaltres sí. Ens hauria de sorprendre? És clar que no.

² L’aliment espiritual que rebem al moment adequat demostra que Jesús, el Cap de la congregació, compleix la seva promesa d’alimentar-nos. A través de qui ho fa? Al donar el senyal de la seva presència, Jesús va dir que utilitzaria el servent fidel i assenyat per donar «aliment al temps degut» al «seu servei», és a dir, els seus criats * (llegeix Mateu 24:45-47). Aquest servent fidel és el mitjà pel qual Jesús alimenta els seus seguidors verdaders en aquest temps de la fi. És vital que l’identifiquem, ja que la nostra salut espiritual i la nostra amistat amb Déu depenen d’aquest mitjà (Mt. 4:4; Jn. 17:3).

3. Què han explicat les nostres publicacions pel que fa a la paràbola del servent fidel?

³ Com hem d’entendre, doncs, la paràbola de Jesús sobre el servent fidel? Temps enrere, les nostres publicacions van explicar el següent: a la Pentecosta del 33 de la n. e., Jesús va posar el servent al càrrec dels seus criats. També s’hi va explicar que el servent representa el conjunt de cristians ungits que hi ha hagut a la Terra en qualsevol moment des d’aquell any, que els criats també són els ungits, però com a individus, i que Jesús va nomenar el seu servent el 1919 perquè s’encarregués de «tots els seus béns», és a dir, tots els seus interessos terrestres relacionats amb el Regne. No obstant això, després d’estudiar de manera més acurada i de meditar i orar, s’ha  vist necessari aclarir la comprensió que teníem de les paraules de Jesús sobre el servent fidel i assenyat (Prov. 4:18). Examinem la paràbola i veurem què té a veure amb tots nosaltres, tant si tenim l’esperança celestial com la terrenal.

4-6. Per què podem concloure que la paràbola del servent fidel es va començar a complir només després del 1914?

⁴ El context de la paràbola del servent fidel i assenyat indica que aquesta es va començar a complir al temps de la fi, no a la Pentecosta del 33 de la n. e. Analitzem com la Bíblia ens fa arribar a aquesta conclusió.

⁵ La paràbola del servent fidel forma part de la profecia de Jesús sobre «el senyal de la [seva] vinguda [presència, NM] i de la fi del món» (Mt. 24:3). La primera part de la profecia, registrada a Mateu 24:4-22, té dos compliments: el primer, des de l’any 33 fins el 70 de la n. e., i el segon, un més ampli en els nostres dies. Vol dir això que les paraules de Jesús sobre el servent fidel també tindrien dos compliments? No.

⁶ A partir de Mateu 24:29, Jesús va parlar principalment dels esdeveniments que passarien als nostres dies (llegeix Mateu 24:30, 42, 44). Parlant del que passarà durant la gran tribulació, va dir que les persones «veuran el Fill de l’home venint sobre els núvols». Després, pensant en les persones que viurien als darrers dies, els va exhortar a mantenir-se alerta, dient: «No sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor» i «a l’hora que menys us penseu el Fill de l’home vindrà». * En aquest context, quan Jesús va parlar dels esdeveniments que passarien als darrers dies, va relatar la paràbola del servent fidel. Per tant, és lògic concloure que el que va dir sobre aquest servent fidel es va començar a complir només després que comencessin els darrers dies l’any 1914. Per què podem dir que aquest raonament té sentit?

7. Quina pregunta vital va sorgir en començar l’època de la sega, i per què?

⁷ Pensa per un instant en la pregunta: «Qui és, doncs, el servent fidel i assenyat?». Al segle primer, no hi havia cap motiu per fer aquesta pregunta. Tal com vam veure en l’article anterior, el fet que els apòstols poguessin fer miracles i, fins i tot, transmetre dons miraculosos, era evidència que gaudien del suport diví (Ac. [Fe.] 5:12). De manera que, quina necessitat hi havia de preguntar qui va ser nomenat per Crist? Però la situació era molt diferent l’any 1914. L’època de la sega va començar aquell any i finalment havia arribat el moment de separar el jull del blat (Mt. 13:36-43). En començar l’època de la sega, va sorgir una pregunta vital: com que hi havia tants cristians d’imitació que afirmaven ser els seguidors verdaders de Crist, com es podia identificar els cristians ungits semblants al blat? La resposta es troba en la paràbola del servent fidel. Els seguidors ungits de Crist serien els qui estiguessin ben alimentats en sentit espiritual.

8. Per què és adequat que el servent fidel estigui format per cristians ungits?

⁸ És lògic pensar que el servent fidel ha d’estar format per cristians ungits que viuen a la Terra. A aquests se’ls anomena «un sacerdoci reial», i han estat comissionats per «anunciar les meravelles d’aquell qui [els] ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable» (1 Pe. 2:9). És adequat que els qui componen aquest «sacerdoci reial» participin directament en l’ensenyança de la veritat als seus companys cristians (Mal. 2:7; Ap. [Rv.] 12:17).

9. Formen el servent fidel tots els ungits que viuen a la Terra? Explica-ho.

 ⁹ Ara bé, formen el servent fidel tots els ungits que viuen a la Terra? No. La realitat és que no tots els ungits tenen la responsabilitat de dispensar aliment espiritual als germans d’arreu del món. Entre els de la classe del blat hi ha germans ungits que potser serveixen com a ajudants de congregació o ancians, els quals ensenyen casa per casa i en la seva congregació, i segueixen lleialment la guia de la seu mundial. Però no donen aliment espiritual a la germandat d’arreu del món. Per altra banda, entre els ungits també hi ha germanes humils que mai intentarien assumir el paper de mestres a la congregació (1 Cor. 11:3; 14:34).

10. Qui és el servent fidel i assenyat?

¹⁰ Qui és, doncs, el servent fidel i assenyat? D’acord amb el model de Jesús d’alimentar moltes persones per mitjà de poques, aquest servent està format per un grup petit de germans ungits que s’ocupa directament de preparar i dispensar aliment espiritual durant la presència de Crist. Durant els darrers dies, els germans ungits que formen el servent fidel han servit junts a la seu mundial. En les últimes dècades, el servent fidel ha estat el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà. No obstant això, fixa’t que encara que el servent està compost per més d’una persona, en la paràbola de Jesús se’l descriu com a un sol servent. Per tant, les decisions del Consell Rector es prenen de manera col·lectiva.

11, 12. (a) Quins dos nomenaments rep el servent fidel i assenyat? (b) Quan va posar Jesús el servent fidel al càrrec dels seus criats, i a qui va seleccionar?

¹¹ Cal destacar que el servent fidel i assenyat de la paràbola de Jesús rep dos nomenaments diferents: el primer, perquè s’encarregui dels criats, i el segon, perquè estigui al càrrec de tots els béns de l’amo. Com que la paràbola es compleix només al temps de la fi, ambdós nomenaments han de tenir lloc a partir de la presència de Jesús amb autoritat reial el 1914.

¹² Quan va posar Jesús el servent fidel al càrrec dels seus criats? Per respondre-ho, retrocedim fins l’any 1914, quan va començar l’època de la sega. Com ja hem après, en aquella època molts grups afirmaven ser cristians. De quin grup seleccionaria  Jesús el servent fidel? Aquesta pregunta es va resoldre després que ell i el seu Pare vinguessin i inspeccionessin el temple —el sistema establert per adorar Jehovà— des de 1914 fins a principis de 1919 * (Mal. 3:1). Els va complaure trobar un grup petit d’Estudiants de la Bíblia lleials que demostraven que estimaven Jehovà i la seva Paraula. És clar, necessitaven una mica de refinament, però van reaccionar amb humilitat durant un període breu de prova i neteja (Mal. 3:2-4). Aquells Estudiants de la Bíblia fidels eren cristians verdaders, és a dir, el blat. El 1919 va ser un moment de revifament espiritual i, d’entre ells, Jesús va triar germans ungits qualificats perquè fossin el servent fidel i assenyat, i els va posar al càrrec dels seus criats.

13. Qui forma el grup dels criats, i per què?

¹³ Així doncs, qui són els criats? Amb poques paraules, són els que reben l’aliment. Al començament dels darrers dies, tots els criats eren ungits. Més tard, els criats també van ser les altres ovelles que componen la gran multitud. Avui dia, la major part de les persones que componen el «ramat» que segueix el lideratge de Crist són de les altres ovelles (Jn. 10:16). Tots dos grups es beneficien del mateix aliment espiritual que el servent fidel dispensa al temps degut. I què es pot dir dels membres del Consell Rector que actualment formen el servent fidel i assenyat? Aquests germans també necessiten alimentar-se espiritualment. Per tant, reconeixen humilment que com a individus són criats, com també ho és la resta de seguidors verdaders de Jesús.

14. (a) Quina responsabilitat ha rebut el servent fidel, i què inclou? (b) Què va advertir Jesús al servent fidel i assenyat? (Consulta el requadre «“Si el mal servent...”».)

¹⁴ Jesús va donar al servent fidel i assenyat una responsabilitat de pes. En temps bíblics, un servent de confiança, o administrador, era l’encarregat de la casa (Lc. 12:42). Per tant, al servent fidel i assenyat se li ha encarregat la responsabilitat d’administrar la casa de la fe. Aquesta responsabilitat inclou supervisar els recursos materials, la predicació, els congressos i la producció de publicacions bíbliques per usar-les a la predicació, a l’estudi personal i a la congregació. Els criats depenen de totes les ajudes espirituals que dispensa el servent fidel.

15, 16. Quan nomena Jesús el servent fidel perquè estigui al càrrec de tots els seus béns?

¹⁵ Quan fa Jesús el segon nomenament perquè el servent estigui al càrrec «de tots els seus béns»? Jesús va dir: «Sortós aquell servent que l’amo, quan vingui, trobi fent-ho així; us asseguro que el posarà al cap de tots els seus béns» (Mt. 24:46, 47). Fixa’t que Jesús fa el segon nomenament quan arriba i troba el servent «fent-ho així», és a dir, dispensant fidelment aliment espiritual. Per tant, hi ha d’haver un interval de temps entre els dos nomenaments. Per entendre com i quan Jesús posa el servent al càrrec de tots els seus béns, hem de saber dues coses: quan arriba i quins són els seus béns.

¹⁶ Quan arriba Jesús? El context ens dóna la resposta. Recorda que, quan els versets anteriors parlen de la seva ‘vinguda’, aquesta paraula fa al·lusió al temps en què Jesús ve a pronunciar i executar el judici a la fi d’aquest món * (Mt. 24:30, 42, 44). Per tant, la ‘vinguda’ de Jesús mencionada en la paràbola del servent fidel té lloc durant la gran tribulació.

17. Què inclouen els béns de Jesús?

¹⁷ Què inclouen «tots els [...] béns» de Jesús? Quan Jesús va usar la paraula tots, no es referia només als béns que té a la Terra. De fet, tal com va dir, té molta autoritat al cel: «M’ha estat donat tot poder al cel i a la terra» (Mt. 28:18; Ef. 1:20-23). Entre els seus béns hi ha el Regne Messiànic, el qual li pertany des del 1914, i el compartirà amb els seus seguidors ungits (Ap. 11:15).

18. Per què es complaurà Jesús a posar el servent al càrrec de tots els seus béns?

¹⁸ Així doncs, a quina conclusió arribem?  Quan Jesús vingui a jutjar durant la gran tribulació, trobarà que el servent fidel ha estat dispensant lleialment aliment espiritual als criats al temps degut. Aleshores, Jesús es complaurà a fer el segon nomenament: posar el servent al càrrec de tots els seus béns. Els qui formen el servent fidel rebran aquest nomenament quan se’ls doni la recompensa celestial i governin amb Crist.

19. Rep el servent fidel una recompensa celestial millor que la dels altes ungits? Explica-ho.

¹⁹ Vol dir això que el servent fidel rep una recompensa celestial millor que la dels altres ungits? No. Una recompensa que es promet a un grup petit en cert moment, finalment altres persones també la poden rebre. A tall d’exemple, pensa què va dir Jesús als onze apòstols fidels la nit abans de morir (llegeix Lluc 22:28-30). Jesús va prometre a aquest grup petit d’homes que rebria una recompensa magnífica perquè havien estat fidels. Tots ells seurien en trons, és a dir, compartirien l’autoritat reial de Jesús. Però, anys més tard, Jesús va indicar que també compartiria el seu govern amb tots els 144.000, els quals també seurien en trons (Ap. 1:1; 3:21). De manera similar, tal com explica Mateu 24:47, Jesús va prometre que posaria al càrrec de tots els seus béns a aquell grup petit d’homes, els ungits que componen el servent fidel. Però la realitat és que Jesús compartirà la seva gran autoritat celestial amb tots els 144.000 (Ap. 20:4, 6).

20. Per què va nomenar Jesús el servent fidel, i què estàs decidit a fer?

²⁰ Jesús fa servir el servent fidel i assenyat per seguir el model que ell mateix va establir al segle primer: alimentar moltes persones per mitjà de poques. Jesús va nomenar aquest servent fidel per assegurar-se que els seus seguidors verdaders, tant els ungits com les altres ovelles, tinguessin un subministrament constant d’aliment espiritual al temps degut durant els darrers dies. Per tant, resolguem-nos a donar suport lleial als germans ungits que componen el servent fidel i assenyat i així demostrarem el nostre agraïment (Heb. 13:7, 17).