1, 2. (a) Quin és el resultat de pensar en algú que estimem i de parlar-ne als altres? (Vegeu la imatge del principi.) (b) Quines preguntes analitzarem?

QUAN pensem en una persona que estimem i parlem d’ella als altres, els lligams que ens uneixen amb aquesta persona es fan més forts. El mateix passa amb la nostra relació amb Jehovà Déu. Quan David era pastor, va passar moltes nits contemplant el cel estrellat i meditant la grandesa del seu Creador, i va escriure: «Quan miro el cel que han creat les vostres mans, la lluna i els estels que hi heu posat, em dic: “Què és l’home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat?”» (Sl. 8:4, 5 [8:3, 4 en NM]). I l’apòstol Pau, després de considerar com s’estava complint de manera extraordinària el propòsit de Jehovà pel que fa a l’Israel espiritual, va exclamar: «O profunditat de la riquesa, de la saviesa i de la ciència de Déu!» (Rm. 11:17-26, 33).

² Quan estem predicant, pensem en Jehovà i parlem d’ell, i això per si sol enforteix la nostra relació amb ell. Molts pioners han vist que una benedicció que han rebut de passar més temps predicant és que estimen més Déu. Tant si actualment estàs en el servei a temps complet com si estàs treballant per aconseguir aquesta meta, analitza el següent: «Com em pot apropar més a Jehovà el servei de pioner?». Si ets pioner, pregunta’t: «Què m’ajudarà a continuar en aquest servei tan gratificant?». I, si encara no ho ets, pensa: «Quins canvis puc fer per ser-ho?». Vegem diverses maneres sobre com pot apropar-nos més a Déu el servei a temps complet.

3. Quin efecte té en nosaltres parlar de les benediccions futures del Regne al predicar?

³ Comentar les benediccions futures del Regne amb les persones ens apropa més a Jehovà. Quin text bíblic  t’agrada fer servir quan prediques casa per casa? Potser el teu favorit és Salm 37:10, 11; Daniel 2:44; Joan 5:28, 29, o Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4. Cada vegada que parlem d’aquestes promeses amb les persones, això ens fa recordar a nosaltres mateixos que el nostre Déu generós és qui ens dóna «tot bon present i tot do perfecte». D’aquesta manera ens apropem més a ell (Jm. 1:17).

4. Per què valorem més la bondat de Déu quan veiem la condició espiritual miserable de les persones a les que prediquem?

⁴ Veure la condició espiritual miserable de les persones a les que prediquem fa que valorem més la veritat. Les persones d’aquest món no tenen una guia en la qual puguin confiar i que les ajudi a aconseguir èxit i felicitat a la vida. La major part d’elles es preocupen quan pensen en el futur, i no tenen cap esperança. Cerquen el significat de la vida. I, fins i tot, la majoria de les persones religioses coneixen poc la Bíblia. S’assemblen molt a la gent de l’antiga Nínive (llegeix Jonàs 4:11). Com més temps dediquem a la predicació, més clarament veiem la diferència entre la condició espiritual d’aquells a qui prediquem i la dels servents de Jehovà (Is. 65:13). Notem que Jehovà és molt bo perquè no només dóna al seu poble el que necessita en sentit espiritual, sinó que, a més, convida tothom a rebre confort i una esperança real (Ap. 22:17).

5. Com veiem els nostres problemes quan ajudem els altres espiritualment?

⁵ Ajudar les persones en sentit espiritual fa que no ens preocupem massa pels nostres problemes. Una pionera regular anomenada Trisha es va adonar d’això quan els seus pares es van divorciar. Ella explica el següent: «Aquell va ser un dels successos que més m’ha alterat emocionalment a la vida». Una dia se sentia molt trista i no tenia gens de ganes de sortir a predicar; tot i això, va anar a dirigir un curs bíblic a tres nens que tenien una situació molt complicada a casa. El seu pare els havia abandonat i el seu germà gran havia abusat d’ells. La Trisha explica: «Qualsevol problema o angoixa que jo tenia no es podia comparar amb els que ells tenien. Mentre estudiàvem, reien d’emoció i felicitat, i els seus ullets brillaven. Aquells nens van ser un regal de Jehovà, sobretot aquell dia».

6, 7. (a) Com s’enforteix la nostra fe quan ensenyem les veritats bíbliques? (b) Com veiem la saviesa de Déu quan els nostres estudiants milloren la seva vida al posar en pràctica els principis bíblics?

⁶ Ensenyar les veritats bíbliques fa que tinguem més fe. L’apòstol Pau va escriure el següent sobre alguns jueus del seu temps que no practicaven el que predicaven: «Tu, doncs, que ensenyes un altre, no t’ensenyes a tu mateix?» (Rm. 2:21). Que diferents són els pioners d’avui dia! Normalment tenen moltes oportunitats d’ensenyar la veritat a la gent i dirigir cursos de la Bíblia. Per fer-ho de manera eficaç s’han de preparar per a cada curs que dirigiran, i potser fins i tot han de cercar informació per respondre a preguntes. La Janeen, una pionera, explica: «Cada vegada que tinc l’oportunitat d’ensenyar la veritat a altres persones, sento que aquestes veritats se’m graven a la ment i al cor. Com a resultat, la meva fe no s’estanca sinó que continua creixent».

⁷ Observar com els estudiants de la Bíblia milloren la seva vida quan posen en pràctica els principis que aprenen fa que valorem més la saviesa de Déu. (Is. 48:17, 18.) Alhora, això ens dóna més motivació per seguir aplicant els principis bíblics a la nostra vida. L’Adrianna, una altra pionera, comenta: «La vida de la gent pot ser tot un embolic quan confien en la seva pròpia  saviesa. Però quan comencen a confiar en la saviesa de Jehovà, els beneficis es noten de seguida». En Phil afirma: «Veus com Jehovà pot canviar les persones que no han estat capaces de canviar per si soles».

8. Quin efecte té en nosaltres predicar amb els nostres germans?

⁸ Predicar amb els nostres germans ens edifica espiritualment. (Prov. 13:20.) La major part dels pioners passen molt de temps predicant amb altres germans. Això els dóna més oportunitats de ‘confortar-se mútuament’ (Rm. 1:12; llegeix Proverbis 27:17). Una pionera que es diu Lisa fa aquesta observació: «A la feina sovint hi ha un esperit de competició i enveja. Cada dia has d’aguantar les xafarderies i el llenguatge vulgar. El que més importa és obrir-se camí peti qui peti. A vegades, et ridiculitzen i es riuen de tu per la teva conducta cristiana. En canvi, treballar amb els germans en la predicació és realment edificant. Quan s’acaba el dia, per molt cansada que estigui, torno a casa amb les piles carregades».

9. Quin efecte pot tenir en el matrimoni que els cònjuges serveixin junts com a pioners?

⁹ Servir com a pioner amb el cònjuge enforteix el matrimoni. (Ecl. 4:12.) La Madeline, qui és pionera junt amb el seu marit, explica: «El meu home i jo passem temps parlant sobre com ens ha anat el dia de predicació o sobre algun punt de la nostra lectura bíblica que podem aplicar al ministeri. Cada any que servim junts com a pioners, estem més units». Igualment, la Trisha, esmentada abans, diu: «Tots dos estem d’acord que no volem tenir deutes i per això no discutim sobre el tema dels diners. Com  que tenim el mateix horari de predicació, anem junts a fer revisites i a dirigir cursos de la Bíblia, i això ens ajuda a mantenir el mateix pas en sentit emocional i espiritual».

10. Quan posem el Regne en primer lloc i experimentem el suport de Déu, com influencia això la nostra confiança en Jehovà?

¹⁰ La nostra confiança en Jehovà augmenta a mesura que posem el Regne en primer lloc, experimentem el suport de Jehovà i veiem que ens contesta les oracions. Tots els cristians lleials noten això. Però, pel que fa als pioners, s’adonen que només si confien en Jehovà podran continuar en aquest servei (llegeix Mateu 6:30-34). En Curt, qui és pioner i superintendent de circuit substitut, va acceptar visitar una congregació que estava a dues hores i mitja de casa seva. Ell i la seva dona, qui també és pionera, tan sols tenien benzina per fer el viatge d’anada, però no el de tornada. A més, encara els faltava una setmana per cobrar. En Curt comenta: «Vaig començar a dubtar que hagués pres una bona decisió». Després d’orar, van arribar a la conclusió que complirien amb aquella assignació, confiant que Jehovà tindria cura de les seves necessitats. Quan estaven a punt de marxar, una germana els va trucar i els va dir que tenia un regal per a ells. Era exactament la quantitat de diners que necessitaven per fer el viatge de tornada. En Curt diu: «Quan tens experiències com aquestes una vegada rere l’altre, és fàcil veure la mà de Jehovà».

11. Quines són algunes benediccions que experimenten els pioners?

¹¹ Els pioners sovint diuen que, quan es donen al servei a Jehovà i s’esforcen a tenir una relació estreta amb ell, reben un munt de benediccions (Deut. 28:2). Tot i amb això, el servei de pioner també comporta desafiaments. Cap servent de Déu és immune als problemes que provenen de la rebel·lió d’Adam. A vegades els problemes fan que alguns pioners hagin de deixar aquest servei durant un temps. Però sovint és possible solucionar o evitar aquests problemes. Què pot ajudar els pioners a continuar gaudint del seu privilegi de servei?

12, 13. (a) Què hauria de fer un pioner si li costa arribar a la meta d’hores? (b) Per què és tan important dedicar temps a la lectura diària de la Bíblia, l’estudi personal i la meditació?

¹² La majoria de pioners tenen un horari molt atapeït. De vegades pot costar molt tenir-ho tot fet, o sigui que és molt important organitzar-se bé (1 Cor. 14:33, 40). Si a un pioner li és difícil arribar a la meta d’hores, potser hauria de tornar a examinar com està fent servir el seu temps (Ef. 5:15, 16). Podria preguntar-se: «Quant de temps dedico a l’esbarjo i a altres activitats de lleure? Hauria de ser més disciplinat? Podria ajustar l’horari de la feina?». Segur que tots els cristians estem d’acord que és fàcil afegir coses a l’horari personal; així doncs, els qui estan en el servei a temps complet haurien d’avaluar-se regularment per veure si els cal fer alguns canvis.

¹³ La lectura diària de la Bíblia, l’estudi personal i la meditació haurien d’estar inclosos en l’horari d’un pioner. En conseqüència, cal que el pioner sigui disciplinat perquè les activitats menys importants no ocupin el temps que vol dedicar a les coses essencials (Fili. 1:10). Per exemple, imagina que un pioner torna a casa després de predicar tot el dia. Té la intenció de preparar-se la reunió vinent aquell vespre. Però primer llegeix la correspondència. Després, encén l’ordinador, llegeix el correu electrònic i contesta  als missatges. Mentre està connectat, visita un lloc web per veure si ha baixat el preu d’un article que vol comprar. Abans que se n’adoni, gairebé ja s’han esfumat dues hores i encara no ha començat a estudiar el que pretenia. Per què és un problema això? Bé, els atletes professionals s’han de cuidar físicament si volen durar en la seva carrera. Igualment, els pioners han de tenir una bona rutina d’estudi personal per nodrir-se espiritualment si volen continuar en el servei a temps complet (1 Tim. 4:16).

14, 15. (a) Per què haurien de mantenir una vida senzilla els pioners? (b) Què hauria de fer un pioner si li sorgeixen dificultats?

¹⁴ Els pioners d’èxit s’esforcen a mantenir una vida senzilla. Jesús va animar els seus deixebles a tenir un ull bo, o senzill (Mt. 6:22). Ell mateix va portar una vida senzilla per tal de complir el seu ministeri sense distraccions. Va dir el següent: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius; el Fill de l’home, en canvi, no té on reposar el cap» (Mt. 8:20). Un pioner que vol aprendre de l’exemple de Jesús fa bé de tenir present que com més coses materials tingui, més coses haurà de mantenir, reparar o substituir.

¹⁵ Els pioners són conscients que el seu privilegi de servei no ve per mèrits propis. Més aviat, qualsevol do o privilegi de servei és gràcies a la bondat immerescuda de Déu. Per tant, per continuar servint com a pioners, cadascun d’ells ha de confiar en Jehovà (Fili. 4:13). És clar, sorgiran reptes i dificultats (Sl. 34:20 [34:19 en NM]). Quan passi això, en comptes de donar-se per vençuts a la mínima i deixar el seu servei, els pioners haurien de buscar la guia de Jehovà i deixar-lo fer (llegeix Salm 37:5). A mesura que experimenten l’ajuda amorosa de Déu, s’apropen més al seu Pare celestial (Is. 41:10).

16. Què hauries de fer si vols ser pioner?

¹⁶ Si t’agradaria experimentar les mateixes benediccions que els pioners, fes-ho saber a Jehovà (1 Jn. 5:14, 15). Parla amb els pioners i posa’t metes progressives per aconseguir ser-ho. Això és el que van fer el Keith i l’Erika. Igual que altres matrimonis de la seva edat, treballaven a jornada completa i van comprar una casa i un cotxe nou poc després de casar-se. Ells expliquen el següent: «Vam pensar que aquelles coses ens farien sentir satisfets, però això no va passar mai». Quan van acomiadar el Keith de la feina, va començar a servir com a pioner auxiliar. Ell diu: «Ser pioner em va recordar el goig que s’obté de la predicació». Es van fer amics d’una parella de pioners que els van ajudar a veure el goig de portar una vida senzilla i de ser pioner. Què van fer el Keith i l’Erika? «Vam fer una llista de les nostres metes espirituals, la vam penjar a la nevera i vam anar marcant cada meta a mesura que l’aconseguíem.» Amb el temps, van poder ser pioners.

17. Per què es bo que pensis si pots fer alguns canvis en el teu horari o estil de vida per ser pioner?

¹⁷ I tu, pots ser pioner? Si penses que encara no pots, fes el màxim per apropar-te més a Jehovà a l’esforçar-te plenament en la predicació. Després d’orar a Jehovà i rumiar, potser t’adones que pots fer alguns canvis en el teu horari o estil de vida que et permetin ser pioner. Si aconsegueixes ser-ho, veuràs que les alegries que rebis superaran de bon tros qualsevol sacrifici que facis. Sentiràs molta satisfacció de posar el Regne per davant de la teva conveniència (Mt. 6:33). Notaràs que ets més feliç perquè dónes als altres. A més, tindràs més oportunitats de pensar en Jehovà i parlar d’ell i, com a conseqüència, l’estimaràs més i el faràs feliç.