1. Com que estem creats a la imatge de Déu, quina capacitat tenim?

«ÉS EL retrat del seu pare.» Aquesta frase la diem sovint. De fet, molts nens s’assemblen molt als seus pares. Al cap i a la fi, tant el pare com la mare han contribuït a l’herència genètica del seu fill. Jehovà, el nostre Pare celestial, és la Font de la vida (Sl. 36:10 [36:9 en NM]). I, com que nosaltres som els seus fills, fins a cert punt ens assemblem a ell. Estem creats a la seva imatge i, per això, tenim la capacitat de raonar, arribar a conclusions i fer amistats i conservar-les (Gèn. 1:26).

2. Què fa possible que Jehovà sigui el nostre millor Amic?

² Jehovà pot ser el nostre millor Amic. Aquesta amistat es basa en l’amor que Déu ens té i en la nostra fe en ell i el seu Fill. Jesús va dir: «Tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna» (Jn. 3:16). Hi ha molts exemples de persones que han tingut una relació estreta amb Jehovà. Analitzem dos d’aquests exemples.

3, 4. Quina era la diferència entre l’amistat d’Abraham amb Jehovà i l’amistat que els israelites tenien amb Jehovà?

³ Jehovà es va referir a Abraham, qui va ser patriarca i avantpassat dels israelites, com ‘el seu amic’ (Is. 41:8).  Segon dels Paralipòmens [Cròniques] 20:7 també anomena Abraham amic de Déu. Què va fer possible que Abraham tingués aquesta amistat tan estreta amb el seu Creador? Va ser la seva fe (Gèn. 15:6; llegeix Jaume 2:21-23).

⁴ En un principi, els descendents d’Abraham que van arribar a ser l’antiga nació d’Israel tenien Jehovà com el seu Pare i Amic. Malauradament, però, van perdre l’amistat amb Déu. Per què? Perquè van perdre la fe en les seves promeses.

5, 6. (a) Com ha arribat Jehovà a ser el teu Amic? (b) Quines preguntes mereixen la nostra atenció?

⁵ Com més aprenguis sobre Jehovà, més s’enfortirà la teva fe i el teu amor per ell. Pensa en el moment en què vas saber que Déu és una persona real, algú amb qui pots tenir una relació estreta. També vas aprendre que tots hem heretat el pecat perquè Adam va desobeir. Vas entendre que la humanitat en general està allunyada de Déu (Col. 1:21). Llavors et vas adonar que el nostre amorós Pare celestial no és una persona que està lluny nostre, que no s’interessa per nosaltres. Quan vam aprendre que Jehovà va donar el seu fill com a sacrifici de rescat i vam exercir-hi fe, vam començar a establir una amistat amb Déu.

⁶ Al mirar enrere, fem bé de preguntar-nos: «Estic enfortint la meva amistat amb Jehovà? Confio plenament en ell i l’estimo cada dia més?». Gedeó va ser una altra persona de l’antiguitat que va tenir una relació estreta amb Jehovà. Analitzem el seu bon exemple per tal d’imitar-lo.

7-9. (a) Quina experiència notable va tenir Gedeó, i quin va ser el resultat? (Mira la imatge del principi.) (b) Com podem enfortir la nostra amistat amb Jehovà?

⁷ El jutge Gedeó va servir Jehovà durant un període turbulent de la història d’Israel, després que la nació entrés a la Terra Promesa. El capítol 6 de Jutges explica que l’àngel de Jehovà va visitar Gedeó a Ofrà. En aquella època, els seus veïns madianites eren una autèntica amenaça per a Israel. Per aquesta raó, Gedeó estava batent el blat al graner en comptes de fer-ho al camp i, així, podia amagar el gra ràpidament, ja que era molt valuós. Gedeó es va sorprendre que l’àngel se li aparegués i l’anomenés «guerrer valent». Encara que Jehovà havia alliberat els israelites d’Egipte, va dubtar que ara els ajudés. Però l’àngel va parlar en nom de Jehovà i li va assegurar que Déu l’ajudaria.

⁸ Gedeó es preguntava com ‘salvaria Israel de les mans de Madian’. La resposta que va rebre va ser directa: «Jo seré amb tu», va dir Jehovà, «venceràs Madian com si fos un sol home» (Jut. 6:11-16). Com que Gedeó encara es preguntava com succeiria això, va demanar un senyal. Fixa’t que en aquesta conversa es fa evident que Gedeó veia Déu com una persona real.

⁹ El que va passar tot seguit va enfortir la fe de Gedeó i el va apropar més a Déu. Gedeó va preparar un menjar i el va servir a l’àngel. L’àngel va tocar el menjar amb la punta del bastó, i el menjar es va consumir miraculosament amb foc. Va ser aleshores quan Gedeó es va adonar que l’àngel era el representant de Jehovà. Tot alarmat, va exclamar: «Ah, Senyor Jahvè, així és veritat que he vist l’àngel de Jahvè cara a cara» (Jut. 6:17-22). Va crear això una barrera entre Gedeó i Jehovà? Tot el contrari! Va fer que Gedeó conegués més Jehovà i que se sentís tranquil. Ho sabem pel nom que Gedeó li va posar a l’altar que va construir allà mateix: «Jahvè-és pau» (llegeix Jutges 6: 23, 24). Quan meditem el que Jehovà fa per nosaltres cada dia, ens adonem que és un Amic verdader. Orar a Déu regularment ens fa sentir més tranquils i enforteix la nostra amistat amb ell.

10. Segons Salm 15:3, 5, què demana Jehovà de nosaltres si volem ser els seus amics?

¹⁰ Ara bé, perquè Jehovà sigui el nostre Amic, hem de complir certes condicions. En el Salm 15, David va mencionar el que necessitem per ser amics de Déu, és a dir, per ‘poder estar-nos a casa seva’ (Sl. 15:1). Centrem-nos ara en dos d’aquests requisits: no calumniar i ser honrats en tot el que fem. David va dir el següent sobre els qui Jehovà accepta com a amics: «No escampa calúmnies quan parla, [...] ni es ven per condemnar cap innocent» (Sl. 15:3, 5).

11. Per què no hem de calumniar?

¹¹ En un altre salm, David va donar la següent advertència: «Guarda’t la llengua del mal» (Sl. 34:14 [34:13 en NM]). No fer cas d’aquest consell inspirat crearia una escletxa entre nosaltres i el nostre Pare celestial. De fet, calumniar és una característica del gran enemic de Jehovà, Satanàs. La paraula Diable prové d’una paraula grega que significa «calumniador». Anar amb compte amb el que diem sobre els altres ens ajudarà a mantenir-nos a prop de Jehovà. I encara hauríem d’anar més amb compte amb l’actitud que tenim envers els germans nomenats de la congregació (llegeix Hebreus 13:17; Judes 8).

12, 13. (a) Per què hauríem de ser honrats en tot? (b) Quin és el resultat de ser honrats?

¹² L’honradesa també caracteritza els servents de Jehovà. Aquesta qualitat implica no aprofitar-se dels altres. L’apòstol Pau va escriure: «Pregueu per nosaltres, perquè creiem tenir una bona consciència i en tot volem procedir rectament» (Heb. 13:18). Com que estem decidits a «procedir rectament» en tot, no volem aprofitar-nos dels nostres germans. Per exemple, si tenim germans que treballen per a nosaltres, ens hem d’assegurar que rebin un tracte just i el sou que hàgim acordat. Els cristians hem de ser honrats amb els nostres treballadors i la resta de persones. I, si som nosaltres els qui treballem per a un germà, no ens hem d’aprofitar d’ell demanant-li concessions especials.

¹³ Molt sovint escoltem comentaris positius d’algunes persones que tenen tractes amb testimonis de Jehovà. Per exemple, el director d’una gran empresa constructora es va adonar que els testimonis de Jehovà són persones de paraula. Va dir: «Vosaltres sempre compliu el que heu acordat» (Sl. 15:4). Aquesta manera d’actuar ens ajuda a mantenir la nostra amistat amb Jehovà i, a més, dóna lloança al nostre amorós Pare celestial.

14, 15. Com podem ajudar els qui trobem en la predicació a fer-se amics de Jehovà?

¹⁴ Encara que les persones que trobem en el ministeri potser creuen que Déu existeix, moltes no el veuen com el seu millor Amic. Com les podem ajudar? Pensa en les instruccions que Jesús va donar a alguns dels seus deixebles quan els va enviar a predicar de dos en dos: «A qualsevol casa que entreu, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. I, si hi ha allí algú digne de pau, la vostra pau reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres» (Lc. 10:5, 6). Podem atreure les persones a la veritat  si som amables. Aquesta actitud també pot ajudar a calmar l’hostilitat dels opositors i deixar la porta oberta perquè escoltin en una altra ocasió.

¹⁵ També som amables i pacífics amb les persones que estan immerses en la religió falsa o segueixen costums que no són bíblics. A més, donem una afectuosa benvinguda a les nostres reunions a aquells qui estan insatisfets per les condicions del món actual i volen aprendre més sobre el Déu que adorem. En trobem molts bons exemples als articles de la secció «La Bíblia et canvia la vida».

16. Com podem ser no només amics de Jehovà, sinó també els seus «col·laboradors»?

¹⁶ Els qui treballen junts sovint arriben a ser bons amics. Tots els qui s’han dedicat a Jehovà tenen el privilegi de ser, no només els seus amics, sinó també els seus «col·laboradors» (llegeix 1 Corintis 3:9). Quan participem en l’obra de predicar i fer deixebles, aprenem més sobre les magnífiques qualitats del nostre Pare celestial. També veiem com el seu esperit sant ens ajuda a predicar la bona nova.

17. Com demostra l’aliment espiritual que rebem als nostres congressos que Jehovà és el nostre Amic?

¹⁷ Com més participem en la predicació, més a prop ens sentirem de Jehovà. Per exemple, podem veure com Jehovà frustra els plans dels opositors. Oi que en els últims anys hem vist clarament com ens ha guiat Jehovà? Ens meravellem de l’abundant aliment espiritual que rebem constantment. El programa dels congressos ens mostra com Jehovà comprèn els nostres problemes i necessitats. Després d’un congrés, una família va escriure: «El programa ens va arribar al cor. Vam sentir que Jehovà ens estima molt a cadascun de nosaltres i vol que tinguem èxit». Una parella d’Alemanya, després d’assistir a un congrés especial a Irlanda, va expressar de la següent manera la seva gratitud per la benvinguda tan afectuosa que havien rebut i com els havien cuidat: «Però a qui hem d’estar més agraïts és a Jehovà i al seu Rei Jesucrist. Ens han convidat a ser part del seu poble, el qual està unit de debò. No només estem parlant d’unitat, sinó que la veiem en acció cada dia. Les experiències que hem tingut al congrés especial de Dublín sempre ens recordaran el gran privilegi que tenim de servir el nostre gran Déu amb tots vosaltres».

18. Què fem bé de preguntar-nos pel que fa a la nostra comunicació amb Jehovà?

¹⁸ Quan hi ha una bona comunicació, l’amistat s’enforteix. En aquesta era d’Internet i de les telecomunicacions, s’han fet molt populars les xarxes socials i els missatges de text. Però, com veiem la nostra comunicació personal amb Jehovà, el nostre millor Amic? És veritat que ell és qui ‘escolta les pregàries’ (Sl. 65:3 [65:2 en NM]). Ara bé, quantes vegades prenem la iniciativa per comunicar-nos amb ell?

19. De quina ajuda disposem si se’ns fa difícil obrir el nostre cor a Jehovà?

¹⁹ A alguns adoradors de Jehovà els costa obrir el seu cor i expressar les seves emocions més íntimes. Amb tot, això és el que Jehovà vol que fem quan orem (Sl. 119:145; Lam. 3:41). Però, encara que ens costi trobar paraules per expressar els nostres sentiments, comptem amb ajuda. Pau va escriure als cristians de Roma: «Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix amb gemecs inefables, i el qui escruta els cors sap quin és el voler de l’Esperit, com és segons Déu que intercedeix pels sants» (Rm. 8:26, 27). Meditar les paraules que trobem en llibres bíblics com ara Job, Salms i Proverbis ens ajudarà a expressar els nostres sentiments més profunds a Jehovà.

20, 21. Com ens consolen les paraules de Filipencs 4:6, 7?

²⁰ Quan ens trobem en situacions angoixoses, recordem les paraules de Pau als Filipencs: «No us inquieteu per res, sinó manifesteu a Déu en tota ocasió les vostres necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies». Si posem en pràctica aquest consell i ens comuniquem obertament amb el nostre millor Amic, Jehovà, de ben segur que ens consolarà. De fet, Pau va afegir: «La pau de Déu, que ultrapassa tot allò que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en el Crist Jesús» (Fili. 4:6, 7). Que tots nosaltres valorem la incomparable «pau de Déu» que realment guarda el nostre cor i els nostres pensaments.

²¹ L’oració ens ajuda a cultivar l’amistat amb Jehovà. Per tant, ‘preguem sense parar’ (1 Tes. 5:17). Que aquest article enforteixi la nostra preuada amistat amb Déu i la nostra determinació de complir els seus requisits. A més, dediquem temps a meditar sobre les benediccions que ja gaudim perquè Jehovà és el nostre Pare, el nostre Déu i el nostre Amic.