«EUREKA!» Aquesta paraula, que vol dir «Ho he trobat!», es podia escoltar durant la febre de l’or de Califòrnia quan un miner trobava or. En aquell temps, però, en C. T. Russell i els Estudiants de la Bíblia van trobar una cosa molt més valuosa: la veritat bíblica. I estaven desitjosos de compartir-la.

L’estiu del 1914 milions de persones ja havien vist el «Fotodrama de la creació» a grans ciutats. Aquesta crònica audiovisual de 8 hores, produïda per l’Associació Internacional dels Estudiants de la Bíblia (IBSA), contenia sorprenents imatges en moviment, diapositives en color, emocionants narracions i agradable música clàssica que feien viatjar l’auditori a través de la història, des de la creació fins a la fi del Regnat Mil·lenari de Jesucrist (Ap. [Rv.] 20:4). *

I els qui vivien en pobles petits i zones rurals? Per satisfer la fam espiritual d’aquelles persones, l’agost del 1914 l’IBSA va presentar el «Drama Eureka», una versió portàtil del «Fotodrama» que no contenia les parts de pel·lícula. N’hi havia tres modalitats en diferents idiomes: l’«Eureka X» contenia la narració completa i la música; l’«Eureka Y» contenia tot l’àudio i boniques diapositives pintades lleugerament; i el «Drama Eureka familiar», pensat per a ús domèstic, contenia parts de narració i cançons. També es podien aconseguir gramòfons barats i equipament per a la projecció.

Com que no calien ni un projector ni una gran pantalla, els Estudiants de la Bíblia podien portar aquesta presentació de franc a les zones rurals, i així feien arribar la veritat a llocs on encara no ho havien fet. L’«Eureka X», que només constava d’àudio, es podia escoltar de dia o de nit. El projector de diapositives de l’«Eureka Y» es podia usar sense electricitat; n’hi havia prou amb un llum de carbur. «Podem ensenyar aquestes imatges en gairebé qualsevol lloc», va informar La Torre de Guaita en finès. Quina gran veritat!

En comptes de llogar grans teatres, aquells enginyosos Estudiants de la Bíblia solien utilitzar instal·lacions gratuïtes, com aules, jutjats, estacions de tren o inclús salons de cases grans. Moltes projeccions es feien a la intempèrie, i s’utilitzava una «pantalla» feta amb un gran llençol penjat a la  paret d’un graner. L’Anthony Hambuch va escriure: «Els grangers ens feien lloc als horts i hi posaven troncs perquè la gent hi segués i gaudís del programa». Aquest equip de l’«Eureka» feia servir el «Carruatge del Drama» per portar els estris de la projecció, l’equipatge i les provisions per acampar i cuinar.

El públic de l’«Eureka» podia oscil·lar d’un grapat de persones a centenars. Per veure’l, als Estats Units es van reunir unes 400 persones en una petita escola d’un poble de 150 habitants, i en altres llocs alguns van caminar 8 km d’anada i 8 de tornada. A Suècia, els veïns de la Charlotte Ahlberg es van reunir a la seva petita llar i «es van emocionar molt» a l’escoltar les gravacions. En una remota ciutat minera d’Austràlia es van reunir unes 1.500 persones per a la projecció. La Torre de Guaita va informar que als instituts i universitats ‘els professors i els estudiants van quedar embadalits amb les imatges i les meravelloses gravacions amb gramòfon’. El «Drama Eureka» es va fer famós fins i tot en llocs on hi havia cinemes!

El «Drama Eureka» es va convertir en una eina molt útil en l’«Obra d’ampliació de les classes». En aquesta obra, les classes (congregacions) dels Estudiants de la Bíblia enviaven oradors per començar més classes d’estudi. Tot i que les diferents modalitats del «Drama Eureka» es van utilitzar molt, és difícil establir quantes persones el van veure. L’any 1915, dels 86 equips que mostraven el «Drama», només 14 van informar regularment la seva activitat. Malgrat que les xifres eren incompletes, el recompte a final d’any va declarar que més d’un milió de persones havia vist el «Drama Eureka» i unes trenta mil havien demanat publicacions bíbliques.

Potser el «Drama Eureka» no ha deixat una forta empremta en la història, però sembla que, d’Austràlia a Argentina i de Sud-àfrica a les Illes Britàniques, a l’Índia o al Carib, milions de persones van veure aquesta presentació única. I moltes van poder cridar «eureka!» al trobar una cosa més valuosa que l’or: la veritat!