MOLTES persones veuen la Trinitat com el dogma central del cristianisme. Segons aquesta ensenyança, el Pare, el Fill i l’esperit sant són tres persones i alhora un sol Déu. El cardenal John O’Connor va dir sobre la Trinitat: «Sabem que es tracta d’un misteri massa profund que ni tan sols podem començar a entendre». * Per què és la Trinitat tan difícil d’entendre?

L’obra The Illustrated Bible Dictionary en dona una raó. Parlant sobre la Trinitat, admet: «No és una doctrina bíblica en el sentit que la Bíblia no en fa cap esment». Com que la Trinitat «no és una doctrina bíblica», els trinitaris han intentat desesperadament trobar textos a la Bíblia, fins i tot tergiversant-los, que donessin suport a la seva ensenyança.

Un text bíblic que sovint es fa servir erròniament és Joan 1:1. A La Bíblia, Monjos de Montserrat, aquest text diu: «Al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu [en grec ton theon] i la Paraula era Déu [theós]». Aquest versicle inclou dues formes del substantiu grec theós (‘déu’). La primera porta davant la paraula ton, una forma de l’article definit en grec que equival a l’article el en català. En aquest cas, la paraula theon fa referència al Déu Totpoderós. Però en el segon cas el mot theós no porta article definit. Va desaparèixer l’article per error?

L’evangeli de Joan es va escriure en koiné, o grec comú. Aquesta llengua té normes específiques sobre l’ús de l’article definit. L’erudit bíblic A. T. Robertson afirma que si tant el subjecte com el predicat tenen un article al davant, «tots dos són definits, es consideren idèntics, iguals i intercanviables». Robertson posa com a exemple el text de Mateu 13:38: «El camp [en grec o agrós] és el món [en grec o kosmos].» La gramàtica ens ajuda a entendre que el món també és el camp. *

I si el subjecte duu un article definit però el predicat no, tal com passa a Joan 1:1? Citant aquest versicle com a exemple, l’erudit James Allen Hewett comenta: «En aquest tipus de construcció el subjecte i el predicat no són el mateix; no són iguals, idèntics, ni res que s’hi assembli». *

Per exemplificar-ho, Hewett fa servir 1 Joan 1:5, que diu: «Déu és llum». En grec, «Déu» és o theós, i va acompanyat d’article definit. En canvi, la paraula phos (‘llum’) no va precedida de cap article. Hewett explica: «Podem dir sempre que Déu es caracteritza per la llum, però no sempre podem dir que la llum sigui Déu». Trobem exemples semblants a Joan 4:24, «Déu és un esperit», i a 1 Joan 4:16, on llegim: «Déu és amor». En aquests dos versicles els subjectes porten article definit, però els predicats «esperit» i «amor» no en porten. Per tant, els subjectes i els predicats no són intercanviables. Aquests versicles no poden significar «l’esperit és Déu» o «l’amor és Déu».

Molts erudits de grec i traductors de la Bíblia admeten que Joan 1:1 no parla de la identitat de «la Paraula», sinó d’una qualitat seva. El traductor bíblic William Barclay diu: «Com que [l’apòstol Joan] no va fer servir un article definit davant del mot theós, això el converteix en una descripció. Joan no està identificant la Paraula amb Déu. En altres paraules, no diu que Jesús sigui Déu». De manera semblant, l’erudit Jason David BeDuhn comenta: «En grec, no fer servir l’article davant de theós en una frase com la de Joan 1:1c transmet la idea que es parla d’un déu. La paraula theós sense article és tan diferent d’o theós com “un déu” ho és de “Déu”». BeDuhn afegeix: «A Joan 1:1, la Paraula no és el Déu únic i verdader sinó un déu, un ésser diví». * O tal com va dir l’erudit Joseph Henry Thayer, que va treballar en l’American Standard Version: «El Logos [o la Paraula] era diví, no la Divinitat en si mateixa».

És la identitat de Déu necessàriament «un misteri massa profund»? Jesús no ho creia. En una oració que va fer al seu Pare, Jesús va deixar clara la distinció entre ell i el seu Pare, quan va dir: «Això significa vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu verdader, i a aquell que tu has enviat, Jesucrist» (Joan 17:3). Si creiem el que va afirmar Jesús i entenem aquesta ensenyança tan clara de la Bíblia, el respectarem com el que realment és, el Fill de Déu. També adorarem Jehovà, «l’únic Déu verdader».