Sí, arreu del món hi ha ministres religioses Testimonis de Jehovà. Són una gran multitud de predicadores de les bones notícies del Regne de Déu. El Salm 68:11 (TBS), diu profèticament d’aquestes ministres: «El Senyor donà la paraula: aquelles que proclamen les noves són un gran exèrcit».

No obstant això, no s’ha de confondre el ministeri que fan les dones Testimonis de Jehovà, amb el que duen a terme les dones clergues d’altres religions, ja que el contrast és molt evident. En què es diferencien?

Una diferència és el públic a qui va dirigit el seu ministeri. Les dones clergues, en concret les del cristianisme, assumeixen el paper de lideratge dintre les seves congregacions i la major part del seu públic són persones de la mateixa religió. En canvi, les dones ministres Testimonis de Jehovà es dirigeixen principalment a persones de fora de la congregació, és a dir, a les que troben al predicar casa per casa i a altres llocs.

Una altra diferència entre el ministeri de les dones Testimonis de Jehovà i el de les dones d’altres religions, és el treball que realitzen dintre la congregació. Les dones clergues del cristianisme i d’altres religions presideixen i instrueixen en el dogma els membres de la seva religió. Però les dones ministres Testimonis de Jehovà no ensenyen en la congregació quan hi ha homes batejats. Els homes que han estat nomenats per fer-ho són els únics que ensenyen (1 Timoteu 3:2; Jaume 3:1).

La Bíblia descriu que només l’home és qui està al càrrec de supervisar la congregació. Fixa’t en el model que l’apòstol Pau va posar quan va escriure a Titus, qui era superintendent: «Et vaig deixar a Creta perquè [...] establissis preveres a cada població». Pau va afegir que cada home nomenat havia de ser ‘irreprensible i marit d’una sola muller’ (Titus 1:5, 6). També va donar a Timoteu instruccions semblants, quan va escriure: «Si algú aspira a la supervisió, desitja una obra bona. Cal, doncs, que el supervisor sigui irreprensible, marit d’una sola muller [...] apte per ensenyar» (1 Timoteu 3:1, 2, TBS).

Per què estan limitades, als homes, les responsabilitats de supervisió en la congregació? L’apòstol Pau va dir: «D’ensenyar, no li ho permeto, ni de dominar l’home, sinó que estigui en silenci. Perquè Adam fou format primer, després Heva» (1 Timoteu 2:12, 13). Així doncs, l’ordre en què Déu va crear l’home i la dona indica qui havia de ser responsable en l’ensenyança i la supervisió.

Els ministres de Jehovà segueixen l’exemple del seu líder, Jesucrist. El deixeble Lluc va escriure del ministeri de Jesús: «Anava per viles i pobles predicant i anunciant el missatge joiós del Regne de Déu». Més tard, Jesús va enviar els seus seguidors a fer el mateix treball, a anar «pels pobles anunciant el missatge joiós» (Lluc 8:1; 9:2-6).

Avui, els Testimonis de Jehovà, homes i dones, participen activament en l’obra que Jesús va predir: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra en testimoniatge per a tots els pobles, i aleshores vindrà la fi» (Mateu 24:14).