QUAN Jesús va ser a la Terra, va reflectir a la perfecció la manera de fer les coses i la personalitat del seu Pare. Va dir: «No faig res pel meu compte, sinó que dic això segons les instruccions del Pare [...], perquè jo faig sempre allò que li plau» (Joan 8:28, 29; Colossencs 1:15). Per això, si ens fixem en la manera com Jesús tractava i parlava amb les dones ens podem fer una idea de com les veu Déu i el que n’espera.

Segons el que està escrit als relats dels Evangelis, molts erudits han reconegut que la visió que tenia Jesús de les dones era d’allò més revolucionària. En quin sentit? I el que és més important, encara tenen les seves ensenyances una influència alliberadora per a les dones d’avui dia?

Jesús no les va considerar simples objectes sexuals. Alguns líders religiosos jueus creien que el contacte amb persones de l’altre sexe els portaria inevitablement a la lascívia. Com  que a les dones se les considerava una font de temptació, no se’ls permetia parlar amb homes en públic o sortir sense portar vel al cap. En canvi, Jesús va advertir els homes que controlessin els seus propis desitjos carnals i que tractessin les dones amb dignitat en lloc d’aïllar-les de la societat (Mateu 5:28).

Jesús també va dir: «El que repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella» (Marc 10:11, 12). Així doncs, Jesús va rebutjar les ensenyances rabíniques de l’època que permetien als homes divorciar-se de les seves dones «per qualsevol causa» (Mateu 19:3, 9). La idea de cometre adulteri contra la seva dona era desconeguda per a molt jueus. Els rabins ensenyaven que el marit mai cometia adulteri contra la seva dona, sinó que només ella era la infidel! Un comentarista bíblic va dir: «Jesús va elevar la posició i la dignitat de les dones al posar el marit sota la mateixa obligació moral».

L’efecte de les seves ensenyances avui dia: A la congregació cristiana dels Testimonis de Jehovà, les dones s’associen amb els homes a les reunions amb tota llibertat. No obstant això, no han de témer ser objecte de mirades indecents ni d’una familiaritat impròpia perquè els homes cristians tracten amb prudència «les ancianes, com mares; les joves, com germanes, amb tota puresa» (1 Timoteu 5:2).

Jesús va dedicar temps a ensenyar a les dones. La creença rabínica mantenia les dones en ignorància, però Jesús els va ensenyar i les va animar a expressar-se. Quan no va voler privar Maria de l’alegria d’aprendre, Jesús va demostrar que el lloc de la dona no és tan sols a la cuina (Lluc 10:38-42). Marta, la germana de Maria, també va treure profit de les seves ensenyances, tal com demostren les respostes intel·ligents a Jesús després de la mort de Llàtzer (Joan 11:21-27).

A Jesús li importava el que pensaven les dones. En aquell temps, la majoria de les dones jueves creien que la clau per a la felicitat era tenir un fill respectable, a ser possible un que fos profeta. Quan una dona va clamar: «Feliç el ventre que et va portar», Jesús va aprofitar l’ocasió per parlar-li d’una cosa millor (Lluc 11:27, 28, TBS). Al mostrar-li que obeir Déu era més important, Jesús va fer-li veure més enllà del paper que les tradicions imposaven a les dones (Joan 8:32).

L’efecte de les seves ensenyances avui dia: Els mestres de la congregació cristiana agraeixen els comentaris que fan les dones a les reunions. Respecten les dones madures que són «mestres del bé», tant a la seva vida privada com amb el seu exemple (Titus 2:3). També  els confien la tasca d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu (Salm 68:11, TBS; consulta el requadre  «Va prohibir l’apòstol Pau que les dones parlessin?» de la pàgina 9).

Jesús valorava les dones. En temps bíblics, les filles no eren tan valorades com els fills. El Talmud reflecteix aquesta realitat així: «Feliç és aquell qui té fills, i malaurat aquell qui té filles». Alguns pares consideraven que una filla era una càrrega més gran, perquè li haurien de trobar marit i donar-li el dot, i ja no podrien comptar amb la seva ajuda quan fossin grans.

Jesús va mostrar que la vida d’una noia és tan important com la d’un noi, ja que va ressuscitar la filla de Jaire i també el fill de la vídua de Naín (Marc 5:35, 41, 42; Lluc 7:11-15). Després de curar una dona que patia «una malaltia feia divuit anys», Jesús la va anomenar «filla d’Abraham», una expressió gairebé desconeguda en els escrits jueus (Lluc 13: 10-16). Al fer servir aquestes paraules plenes de respecte i bondat, no només li va reconèixer tots els drets com a membre de la societat, sinó que també la va encomiar per la seva gran fe (Lluc 19:9; Gàlates 3:7).

L’efecte de les seves ensenyances avui dia: Una dita asiàtica afirma: «Criar una filla és com regar el jardí del veí». En lloc de deixar-se influir per aquesta mentalitat, els amorosos pares cristians cuiden bé tant dels fills com de les filles. Per això, els pares i les mares s’asseguren que tots els seus fills rebin l’educació i l’atenció mèdica necessària.

Jesús va confiar en la paraula de les dones. Als tribunals jueus, el testimoniatge d’una dona es considerava igual que el d’un esclau. Josep Flavi, un historiador del segle primer, va aconsellar: «No s’ha d’acceptar cap prova de part de les dones, a causa de la naturalesa frívola i temerària pròpia del seu gènere».

Jesús va tenir una actitud ben diferent i va escollir unes dones perquè donessin testimoniatge de la seva resurrecció (Mateu 28:1, 8-10). Encara que aquelles dones fidels havien presenciat l’execució i l’enterrament del seu Senyor, als apòstols els va costar creure el que deien (Mateu 27:55, 56, 61; Lluc 24:10, 11). Però Crist, pel fet de presentar-se primer davant les dones després d’haver ressuscitat, les va considerar dignes de donar testimoniatge igual que els seus altres deixebles (Actes [Fets] 1:8, 14).

L’efecte de les seves ensenyances avui dia: A les congregacions dels Testimonis de Jehovà, els homes que tenen responsabilitats mostren  consideració a les dones tenint en compte les seves observacions. I els marits cristians ‘tributen honor’ a les seves esposes escoltant-les amb atenció (1 Pere 3:7; Gènesi 21:12).

Quan els homes imiten Crist, les dones obtenen el respecte i la llibertat que Déu volia (Gènesi 1:27, 28). En comptes de defensar les actituds masclistes, els marits cristians es deixen guiar pels principis bíblics i això fa que les esposes siguin felices (Efesis 5:28, 29).

Quan la Yelena va començar a estudiar la Bíblia, va patir en silenci un tracte dur per part del seu marit. Ell s’havia criat en un ambient violent, on el segrest de noies per casar-s’hi i l’abús físic eren habituals. «El que vaig aprendre de la Bíblia em va donar forces», diu la Yelena. «Vaig entendre que hi havia algú que m’estimava molt i em valorava i es preocupava per mi. També vaig comprendre que un estudi de la Bíblia podria canviar l’actitud del meu marit.» El seu somni es va fer realitat quan finalment el seu marit va acceptar un curs bíblic i es va batejar com a Testimoni de Jehovà. Ella diu: «Es va convertir en un exemple d’autocontrol. Vam aprendre a perdonar-nos l’un a l’altre liberalment». Quina conclusió en va treure? «Els principis bíblics m’han ajudat de debò a sentir-me valorada i protegida en el meu matrimoni» (Colossencs 3:13, 18, 19).

Hi ha més experiències com la de la Yelena. Milions de cristianes són felices perquè juntament amb els seus marits s’esforcen per aplicar els principis bíblics en el seu matrimoni. Troben respecte, consol i llibertat en companyia d’altres cristians (Joan 13:34, 35).

Els homes i les dones cristians reconeixen que, com a humans imperfectes i pecadors, formen part de la creació de Déu que ha estat «sotmesa al no-res». Ara bé, si s’apropen a Jehovà, el seu amorós Déu i Pare, tenen l’esperança de ser ‘alliberats de l’esclavitud de la corrupció’ i gaudir de «la llibertat de la glòria dels fills de Déu». Oi que la protecció de Déu dóna una perspectiva meravellosa tant als homes com a les dones? (Romans 8:20, 21.)