S’esperaria que la Paraula de Déu fos única, i la Bíblia ho és. Se n’han imprès milers de milions de còpies en centenars d’idiomes. La saviesa de la Bíblia té el poder de fer canvis positius en les persones. (Llegeix 1 Tessalonicencs 2:13; 2 Timoteu 3:16.)

Sabem que la Bíblia prové de Déu perquè prediu el futur amb exactitud. I no hi ha cap humà que ho pugui fer per si sol. Per exemple, tenim el cas del llibre d’Isaïes. En una cova a prop de la mar Morta se’n va trobar una còpia que datava de més d’un segle abans que naixés Jesús. Diu que la ciutat de Babilònia seria desolada. I això es va complir molts anys després del ministeri de Jesús a la Terra. (Llegeix Isaïes 13:19, 20; 2 Pere 1:20, 21.)

La Bíblia es va escriure en un període d’uns mil sis-cents anys. La van escriure uns quaranta homes, i van parlar del mateix tema sense contradir-se entre ells. Com ho van poder fer? Perquè Déu va guiar el que escrivien. (Llegeix 2 Samuel 23:2.)

A vegades, Déu va parlar als escriptors per mitjà d’àngels, de visions o de somnis. Normalment ficava la idea al cap de l’escriptor i deixava que aquest fes servir les seves pròpies paraules per expressar el missatge diví. (Llegeix Apocalipsi [Revelació] 1:1; 21:3-5.)