Les autoritats estimen que, si la tendència actual continua, cap a l’any 2030 la taxa anual de mortalitat per causa del tabac augmentarà a més de 8.000.000 de persones. I també prediuen que el tabac s’haurà emportat 1.000.000.000 de vides a finals del segle XXI.

Però els fumadors actius no són les úniques víctimes del tabac, ja que els familiars que queden vius pateixen una pèrdua emocional i econòmica, a més dels 600.000 no fumadors que moren cada any per culpa d’inhalar fum de segona mà. I la càrrega s’estén a tothom a causa dels alts costos econòmics en matèria de salut.

A diferència de les epidèmies, de les quals els metges s’afanyen a trobar la cura, l’assot del tabac té una solució viable i ben coneguda. La doctora Margaret Chan, directora general de l’Organització Mundial de la Salut, va dir: «L’epidèmia del tabac ha estat causada completament per l’home, i es pot solucionar gràcies a l’esforç conjunt dels governs i la societat civil».

La resposta internacional per combatre aquesta crisi sanitària no té precedents. L’agost de 2012, uns cent setanta-cinc països van acordar prendre mesures per refrenar l’ús del tabac. * Amb tot, hi ha raons poderoses rere aquesta pandèmia incontrolable. Cada any, la indústria del tabac gasta milers de milions de dòlars en publicitat per captar nous consumidors, en especial dones i joves adults que viuen en països en desenvolupament. El fet que el tabac creï addicció assegura pràcticament que el nombre de víctimes continuï sent alt entre els mil milions de fumadors que ja hi estan enganxats. A menys que les persones que fumen deixin aquest vici, la taxa de mortalitat augmentarà vertiginosament al llarg de les quatre dècades vinents.

La publicitat i l’addicció que crea el tabac fa que molts estiguin enganxats a un vici que els agradaria deixar. Això és el que li va passar a la Naoko. Va començar a fumar quan era adolescent per imitar aquest vici que veia als mitjans de comunicació i que la feia sentir sofisticada. A pesar que els seus pares van morir per culpa de càncer de pulmó i que estava criant dues filles, continuava fumant. «Em preocupava que pogués patir càncer de pulmó i també m’amoïnava per la salut de les meves filles», admet la Naoko, «però, tot i això, no podia deixar aquest vici. Pensava que mai podria deixar de fumar.»

Amb tot, la Naoko ho va aconseguir. Què la va motivar a deixar aquest vici? El mateix que ha ajudat milions de persones. De què es tracta? Trobaràs la resposta en el següent article.