QUIN regal li faries a una persona molt important? En temps bíblics, algunes espècies aromàtiques eren tan valuoses com l’or —autèntics regals dignes d’un rei. * De fet, dos dels tres regals que els astròlegs d’Orient van fer al «Rei dels jueus» eren espècies (Mateu 2:1, 2, 11).

A més, la Bíblia explica que la reina de Saba va visitar el rei Salomó i li va donar «cent vint talents d’or, i espècies aromàtiques en gran abundància, i pedres precioses; i mai no hi havia hagut tantes espècies aromàtiques com aquelles que la reina de Saba donà a Salomó» (2 Cròniques [Paralipòmens] 9:9). Reis d’altres indrets també li van enviar espècies en senyal d’amistat (2 Cròniques 9:23, 24).

Per què les espècies i els seus derivats eren tan cars i valuosos en temps bíblics? Doncs, perquè es feien servir en diversos àmbits, com ara en tractaments de bellesa, cerimònies religioses i enterraments (consulta el requadre  «Per a què es feien servir les espècies en temps bíblics?»). A part de la gran demanda d’aquests productes, el seu preu s’encaria pels costos addicionals de transport i comerç.

En temps bíblics, algunes plantes de les quals s’extreien les espècies creixien a la vall del Jordà, mentre que d’altres s’havien d’importar. De fet, la Bíblia esmenta una gran varietat d’espècies aromàtiques, com ara el safrà, l’àloe, el bàlsam, la canyella, l’olíban i la mirra. A més d’aquestes, també hi havia el comí, la menta i l’anet, que es feien servir per condimentar el menjar.

D’on provenien, doncs, les espècies més exòtiques? Els àloes, la càssia i la canyella s’obtenien de les terres que avui dia es coneixen com la Xina, l’Índia i Sri Lanka. La mirra i l’olíban s’extreien d’arbres i arbustos que creixien a les zones desèrtiques que s’estenen des del sud de l’Aràbia fins a Somàlia (Àfrica). I el nard, o espicanard, només es trobava a la serralada de l’Himàlaia (Índia).

Moltes espècies havien de travessar l’Aràbia per poder arribar a Israel. Aquest fet va contribuir que, com afirma l’obra The Book of Spices («El llibre de les espècies»), durant el segon i el primer mil-lenni abans de la nostra era, l’Aràbia es convertís en «el gran monopolista de mercaderies entre l’Orient i l’Occident». De fet, encara avui dia es poden veure al Nègueb (sud d’Israel) ciutats antigues, fortaleses i punts d’aturada per a les caravanes que dibuixen el camí de l’antiga ruta de les espècies. Així doncs, d’acord amb el Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquests assentaments «són  una prova del comerç tan lucratiu [...] que regnava des del sud d’Aràbia fins al mar Mediterrani».

Les caravanes dels mercaders ben carregades d’espècies solien recórrer uns 1.800 km a través de l’Aràbia (Job 6:19). La Bíblia parla d’una caravana de mercaders ismaelites que transportaven «adragant, bàlsam i mirra» de Galaad a Egipte (Gènesi 37:25). Els fills de Jacob van vendre el seu germà Josep com a esclau precisament a aquests mercaders.

Durant molts segles, els mercaders àrabs van controlar la major part de la ruta de les espècies i, de fet, eren els únics proveïdors de les espècies de l’Àsia, com ara la càssia i la canyella. És més, amb la intenció de dissuadir el món occidental d’establir lligams comercials amb l’Orient, els àrabs van escampar relats ficticis sobre els grans perills que s’havien d’afrontar per poder obtenir les espècies. Com afirma l’obra The Book of Spices, l’origen d’aquestes espècies tan valuoses era «probablement el secret comercial millor guardat de la història».

Com eren aquests relats? Heròdot, historiador grec del segle V a. de la n. e., confirma que es narraven històries sobre ocells espantosos que feien els seus nius amb escorça de canyella al cim de penya-segats inaccessibles. L’historiador afegeix que els recol·lectors d’aquestes espècies tan valuoses col·locaven trossos grans de carn al peu dels penya-segats per atreure els animals. Aleshores, els ocells carregaven els seus nius de tanta carn que aquests queien penya-segat avall. D’aquesta manera,  els recol·lectors podien agafar ràpidament l’escorça de canyella i, després, vendre-la als mercaders. Aquest tipus de relats es van estendre per tot arreu i, segons The Book of Spices, com a conseqüència dels «suposats perills de la recol·lecció, aquesta [la canyella] es venia a un preu molt elevat».

Amb el temps, es va descobrir el secret dels àrabs i aquests van perdre el seu monopoli. Cap al segle I a. de la n. e., Alexandria (Egipte) es va convertir en un port prominent i l’epicentre del comerç de les espècies. Un cop que els mariners van aprendre com aprofitar els vents del monsó de l’oceà Índic, els vaixells romans van començar a salpar dels ports d’Egipte cap a l’Índia. Com a resultat, les espècies aromàtiques van ser molt més abundants i els preus es van abaratir.

És veritat que, avui dia, no es pot comparar el valor de les espècies amb l’or i potser no les consideraríem regals dignes d’un rei. Amb tot, milions de persones arreu del món encara les fan servir per produir fragàncies i medicines, i potenciar el sabor dels aliments. Sens dubte, l’exòtic aroma de les espècies fa que aquestes siguin tan populars en l’actualitat com ho eren fa milers d’anys.