Vaig néixer a una zona pobra de la ciutat de Montreal. Quan tenia sis mesos, el meu pare va morir i la meva mare es va haver de fer càrrec de la casa. Jo era el més petit de vuit germans.

Vaig créixer rodejat de les drogues, el joc, la violència, i també em relacionava amb criminals. Quan tenia uns deu anys vaig començar a fer encàrrecs per prostitutes i usurers. Sovint mentia i m’agradava manipular la gent enganyant-la per treure’n profit; era com una droga per a mi.

Amb catorze anys ja era un mestre de l’engany. Per exemple, comprava grans quantitats de rellotges, polseres i anells xapats d’or, i els gravava com si fossin d’or de catorze quirats i després els venia als carrers i als pàrquings dels centres comercials. M’encantava guanyar diners de manera fàcil. Una vegada, vaig arribar a guanyar deu mil dòlars en un sol dia!

Als quinze anys em van expulsar del reformatori i em vaig quedar sense cap lloc on viure. Dormia al carrer, als parcs o a cases de gent que anava coneixent.

La policia sovint m’interrogava sobre les meves activitats fraudulentes. Però, com que no venia res que fos robat, mai em van empresonar. No obstant això, sí que vaig haver de pagar moltes multes d’unes quantitats considerables per frau, falsificació i per vendre sense llicència. No tenia por de ningú, així que també reclamava els diners per als usurers. Això era perillós i de vegades havia de portar pistola. Fins i tot, vaig treballar per al crim organitzat.

El primer cop que em van parlar de la Bíblia tenia disset anys. Vivia amb la meva noia quan ella va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. Jo no estava d’acord amb les normes morals de la Bíblia, em semblaven molt restrictives. Per tant, vaig deixar la meva xicota i me’n vaig  anar a viure amb una altra dona amb qui ja estava sortint.

El moment decisiu va ser quan la meva segona xicota també va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Em vaig quedar bocabadat al veure els canvis que estava fent a la seva vida; s’estava tornant més pacient i amable. Els Testimonis de Jehovà em van convidar a anar a una reunió i vaig acceptar. Persones decents i amables em van donar la benvinguda. Quin gran contrast amb el món que jo coneixia! Mai m’havia sentit estimat per la meva família. Durant tota la meva infància em va faltar l’afecte i la tendresa. L’amor que vaig veure en els Testimonis de Jehovà era el que sempre havia desitjat. Quan em van oferir estudiar la Bíblia, vaig acceptar de bon grat.

El que vaig aprendre de la Bíblia de ben segur em va salvar la vida. Havia planejat un robatori amb dos col·legues per cancel·lar els meus deutes, que ja sumaven més de cinquanta mil dòlars. Però estic molt content d’haver-me fet enrere! Els meus col·legues van seguir endavant amb el robatori; un d’ells va ser arrestat i l’altre va acabar mort.

Mentre seguia estudiant la Bíblia, m’adonava de tots el canvis que havia de fer. Per exemple, vaig aprendre el que la Bíblia diu a 1 Corintis 6:10: «Ni els lladres, ni els cobejosos, ni els embriacs, ni els ultratjadors, ni els estafadors, no heretaran el regne de Déu». Quan vaig llegir aquest text, em vaig posar a plorar al veure la gravetat de la meva situació. Havia de transformar la meva vida per complet (Romans 12:2). Era violent i agressiu, a més, la meva vida es basava en un munt de mentides.

A l’estudiar la Bíblia també vaig aprendre que Jehovà és misericordiós i sap perdonar (Isaïes 1:18). Vaig orar intensament a Jehovà perquè m’ajudés a deixar l’estil de vida que portava. Amb la seva ajuda vaig poder, de mica en mica, millorar la meva personalitat. Un punt clau en aquest progrés va ser casar-me amb la meva xicota.

Tenia vint-i-quatre anys, estava casat i tenia tres fills. Havia de trobar una feina honrada, però tenia pocs estudis i cap carta de recomanació. Un altre cop vaig orar intensament a Jehovà, llavors, vaig anar a buscar treball. Quan anava a una entrevista de feina explicava que volia canviar la meva vida i treballar honradament. De vegades explicava que estava estudiant la Bíblia i que desitjava ser millor ciutadà, però ningú em volia contractar. Finalment en una altra entrevista, i després d’explicar obertament el meu passat, la persona que m’entrevistava em va dir: «No sé realment per què, però alguna cosa em diu que hauria de contractar-te». Crec que aquesta va ser la resposta a les meves oracions. Amb el temps, tant la meva dona com jo ens vam batejar com a Testimonis de Jehovà.

Aplicar els principis bíblics m’ha salvat la vida. Tinc una família feliç i gaudeixo d’una bona consciència perquè estic convençut que Jehovà m’ha perdonat.

Els últims catorze anys he estat dedicant setanta hores mensuals a la predicació ajudant les persones a aprendre el que ensenya la Bíblia. Recentment, la meva dona també m’acompanya en aquesta activitat a temps complet. En aquests trenta anys he ajudat a vint-i-dos companys de feina a començar a servir Jehovà. Encara vaig a centres comercials, però no per enganyar les persones tal com feia en el passat sinó per donar-los l’esperança de viure en un nou món en el qual no hi haurà cap estafador (Salm 37:10, 11).