En els últims anys, s’han publicat diversos llibres que expliquen els punts de vista dels anomenats «nous ateus». Aquests llibres han cridat l’atenció de moltes persones i han portat molt de rebombori i polèmica. El neurocientífic David Eagleman va escriure respecte a això: «Alguns lectors es queden [...] amb la sensació que els científics creuen que tenen el quadre complet». I va afegir: «Però la bona ciència és sempre de mentalitat oberta i la història de la ciència està plena de sorpreses».

A través dels anys, científics amb molt de talent han fet avenços sorprenents en la seva recerca per trobar les respostes a les grans preguntes sobre el món que ens envolta. No obstant això, alguns han comès grans errors en aquest procés. Per exemple, Isaac Newton va ser un dels grans científics de la història. Va demostrar com la força de la gravetat uneix els planetes, les estrelles i les galàxies en un sol univers. També va inventar el càlcul infinitesimal, una branca de les matemàtiques utilitzada en el món de la informàtica, en els viatges a l’espai i en la física nuclear. Però també va entrar en el món de l’alquímia, una pseudociència que utilitzava l’astrologia i fórmules màgiques amb la finalitat de convertir el plom i altres metalls en or.

Més de mil cinc-cents anys abans de Newton, l’astrònom grec Ptolemeu va explorar el cel a simple vista. Durant les nits mirava el cel i contemplava els planetes, a més, va ser un cartògraf molt hàbil. Amb tot, ell creia que la Terra era el centre de l’univers. L’astrofísic Carl Sagan va escriure sobre Ptolemeu: «La seva teoria geocèntrica va tenir molta influència durant mil cinc-cents anys, i això ens recorda que la capacitat intel·lectual no garanteix que un no es pugui equivocar».

Avui dia, els científics s’enfronten a reptes similars en les seves investigacions. Trobaran algun dia una explicació acceptable de la formació i l’expansió de l’univers? Tot i que s’ha de reconèixer el progrés que ha fet la ciència i els beneficis que ens ha aportat, també és important recordar que té límits. El físic Paul Davies va observar: «La recerca d’una explicació lògica i sòlida per a tot està condemnada al fracàs». Això deixa al descobert la crua realitat: els humans no podem entendre del tot el món que ens envolta. Per tant, quan sentim afirmacions sobre la capacitat que té la ciència d’explicar tot el que existeix, hauríem de valorar-les amb prudència.

La Bíblia descriu les meravelles de la natura al dir: «Heus aquí, aquestes són les fronteres dels seus camins [de Déu], però és només un murmuri el que percebem d’ell» (Job 26:14). Hi ha molt de coneixement que queda més enllà de la percepció i l’enteniment humà. Sens dubte, les paraules de l’apòstol Pau escrites gairebé dos mil anys enrere encara són certes: «Oh profunditat de la riquesa i de la saviesa i del coneixement de Déu! Com són d’inescrutables els seus judicis i d’inexplorables els seus camins!» (Romans 11:33).