Originàriament, Salomó va edificar el temple de Jerusalem sobre un turó i va construir murs de contenció als costats est i oest del turó per tal de fer terrasses a diferents nivells al voltant de l’edifici sagrat. Herodes volia un temple més majestuós que el de Salomó, així és que va començar a remodelar i ampliar el que ja existia.

Els enginyers d’Herodes van ampliar la zona plana situada al nord del temple per poder estendre-hi les terrasses. Van allargar la plataforma 32 metres al sud. Per aconseguir-ho, va caldre construir voltes de maçoneria i murs de contenció gruixuts. En alguns punts, aquests murs feien 50 metres d’alçària.

Herodes no volia ferir la sensibilitat dels jueus ni interrompre els serveis i els sacrificis del temple. L’historiador jueu Josep Flavi diu que Herodes fins i tot va formar els sacerdots en l’àmbit de la construcció i la fusteria, perquè no entrés a les zones sagrades cap treballador no autoritzat.

Herodes no va viure per completar el projecte. Cap a l’any 30 de la nostra era, ja feia 46 anys que havia començat la reconstrucció (Joan 2:20). El besnét d’Herodes, Agripa II, va completar l’obra cap a mitjan segle primer.

És possible que les idees de la religió grega influïssin sobre la manera de pensar d’alguns habitants de Malta. Analitzem què explica el llibre de Fets (Actes) sobre el que va passar després del naufragi de Pau a Malta. Quan l’apòstol va posar unes branques al foc on s’escalfaven els supervivents, un escurçó se li va agafar a la mà. En veure-ho, els maltesos van dir: «Segurament aquest home és un assassí, perquè després d’haver-se salvat del mar, la Justícia no permet que visqui» (Fets 28:4).

La paraula grega que es tradueix «Justícia» és díkē, i pot referir-se a la justícia en sentit abstracte. Ara bé, en la mitologia grega, Dike era la deessa de la justícia. Es creia que vigilava les accions dels humans i informava Zeus de les injustícies ocultes perquè el culpable fos castigat. Per tant, una obra de consulta explica que els maltesos devien pensar: «Encara que Pau s’ha salvat del mar, és un home marcat que ara és castigat per la deessa Dike [...] mitjançant l’escurçó». Però la gent va canviar d’opinió en veure que Pau no havia patit cap mal.