Vaig néixer a una petita ciutat de Polònia, no gaire lluny de la frontera amb Alemanya. Estava envoltat de granges i boscos i duia una vida pacífica. Els meus pares m’estimaven molt i m’animaven a ser una bona persona, centrar-me en els estudis i tenir una bona professió.

Els meus problemes van començar quan vaig anar a estudiar Dret a la universitat de Wroclaw. Estava lluny dels meus pares i vaig escollir males companyies. Sempre m’havia agradat el futbol, però les meves noves amistats em van influenciar i em vaig tornar molt fanàtic. El meu equip favorit era de Varsòvia i els caps de setmana jo anava allà on jugués. Aquests viatges es caracteritzaven per l’excés en la beguda, el consum de drogues i, de tant en tant, baralles violentes amb els seguidors de l’equip contrari. Tot això ho veia com una manera d’escapar de l’estrès diari, encara que sabia que si la policia m’arrestava, podria arruïnar la meva futura vida professional.

Als meus amics i a mi ens agradava anar a les discoteques. Un cop allà, sovint ens vèiem enmig de baralles al carrer. La policia em va arrestar en diferents ocasions, però sempre me les arreglava per no tenir problemes greus amb la llei (a vegades amb suborns). Realment pensava que estava vivint la vida al màxim. Amb tot, en el fons sabia que el que estava fent era incorrecte. Anava a l’església cada diumenge per tal de calmar la consciència.

El 2004, dos testimonis de Jehovà van trucar a la porta i vaig acceptar parlar de la Bíblia amb ells. A mesura que aprenia el que significa ser un cristià verdader, la meva consciència em va començar a molestar molt. Sabia que havia de deixar de beure, prendre drogues i relacionar-me amb persones que no vivien d’acord amb els principis bíblics. També em vaig adonar que havia de refer totalment la meva personalitat agressiva i violenta. Tot i que era conscient que havia de canviar, continuava anant pel mal camí.

Però tot va canviar una nit en què vaig començar a lluitar contra vuit homes. Recordo que estava tirat al terra, rebent una  bona pallissa i puntades de peu al cap. Pensava que moriria i vaig orar: «Ho sento, Jehovà, perquè no m’he pres la teva Paraula seriosament. Si me’n surto d’aquesta, et prometo que estudiaré la Bíblia amb els Testimonis i posaré en ordre la meva vida». Sorprenentment, vaig sobreviure i vaig complir la meva promesa.

El 2006 vaig anar a viure a Anglaterra. El meu objectiu era guanyar prou diners per tornar a Polònia i ampliar els meus estudis de Dret. Durant la meva investigació de la Bíblia vaig trobar un versicle que em va impactar molt. L’apòstol Pau va escriure: «Considero també que totes les coses són una pèrdua a causa de l’excel·lència del coneixement de Crist-Jesús, el meu Senyor, pel qual vaig perdre totes les coses, i les considero fems, per tal de guanyar Crist» (Filipencs 3:8). Igual que jo, l’apòstol Pau havia estudiat les lleis i també havia sigut molt violent (Fets [Actes] 8:3). Però va veure que hi havia una millor manera de viure: servir Déu i fer tot el possible per imitar Jesús. Quan vaig meditar en l’exemple de Pau, em vaig adonar que una bona professió i una conducta violenta no eren el secret de la felicitat. Em vaig convèncer que si Pau va poder canviar, jo també en seria capaç. Així és que vaig decidir quedar-me a Anglaterra i oblidar-me de continuar els estudis de Dret.

Com més aprenia de Jehovà, més m’atreia la seva personalitat. Em va commoure saber que perdona aquells qui sincerament volen fer canvis (Fets 2:38). I quan vaig meditar sobre 1 Joan 4:16, que diu que «Déu és amor», vaig comprendre per què odia la violència.

Una altra cosa que em va impressionar va ser la conducta dels Testimonis. Era ben clar que intentaven viure d’acord amb els elevats principis morals de la Bíblia. Jo també volia formar part d’aquesta família tan feliç. Després d’esforçar-me molt i fer alguns canvis a la meva vida, em vaig batejar com a Testimoni de Jehovà el 2008.

La Bíblia m’ha transformat. Abans era ambiciós i violent, consumia drogues, bevia en excés i era fanàtic del futbol; però ara sóc un servent de Déu i em fa feliç ensenyar la Bíblia a les persones. Encara m’agrada veure el futbol, però estic decidit a mantenir-lo en el seu lloc.

Ara estic feliçment casat amb l’Esther, una bonica adoradora de Jehovà. Realment ens fa molt feliços ensenyar la Bíblia als polonesos que es troben aquí, al nord-oest d’Anglaterra. Per primera vegada a la vida sento verdadera satisfacció. Tinc una consciència neta i una vida plena i amb sentit.