Però, com que el meu pare em convidava molt sovint a estar present durant el curs bíblic, finalment vaig acceptar la seva invitació. Em va impressionar veure que, quan la Bíblia parla de temes científics, és exacta. Amb el temps, em vaig convèncer que la Bíblia és la Paraula de Déu i que els testimonis de Jehovà l’ensenyen amb exactitud i la posen en pràctica a la seva vida. El meu pare i jo ens vam batejar junts el 1970. La meva mare i les meves dues germanes es van batejar uns anys més tard.

 Semblava que a molts dels joves de la meva edat només els preocupava passar-s’ho bé. I he d’admetre que, quan tenia 17 anys, m’atreia l’estil de vida despreocupat que portaven. Però al matrimoni que estudiava amb mi se’l veia tan feliç servint a temps complet que jo volia sentir el mateix. Per això, vaig començar el servei de pioner amb 21 anys.

 Sentia tant de goig servint com a pioner que em penedia de no haver començat abans. Vaig gaudir especialment de predicar al port de Göteborg. Allà vaig poder ensenyar el que diu la Bíblia als tripulants dels vaixells de càrrega que parlaven altres idiomes.

 Durant els últims 50 anys, he tingut el gran privilegi de posar el meu granet de sorra perquè les bones notícies estiguin a l’abast de persones de diferents idiomes. Deixeu-me que us expliqui com va començar tot.

Treballant amb MEPS

 Per poder servir com a pioner, vaig estar treballant a temps parcial de tipògraf. En aquella època, el món de la impremta estava experimentant grans canvis. En comptes de fer servir tipus mòbils, el text i les imatges es transferien fotogràficament. Vaig aprendre a utilitzar els últims avenços informàtics en composició tipogràfica per preparar les planxes per a la premsa.

 El 1980 em vaig casar amb la Helene, una pionera regular a qui li encantava conèixer persones d’altres llocs del món i descobrir noves cultures, igual que a mi. Tots dos volíem assistir a l’Escola de Galaad i servir com a missioners.

 Tot i això, degut a la meva experiència en tipografia, ens van convidar a la Helene i a mi a servir al Betel de Suècia. L’organització volia utilitzar noves tecnologies per imprimir de manera més eficient. Així que el 1983 ens van enviar al Betel de Wallkill, a Nova York, per rebre capacitació sobre el Sistema Electrònic de Fotocomposició Multilingüe —conegut com MEPS a per les seves sigles en anglès—, que els germans estaven desenvolupant.

 Ens van explicar que MEPS era un sistema informàtic que permetia introduir text en molts alfabets o escriptures diferents, combinar-lo amb les imatges corresponents i compondre les pàgines d’una publicació. La nostra tasca consistia en ajudar a incorporar noves escriptures a MEPS perquè les nostres publicacions es poguessin imprimir en més idiomes. Ara, dècades més tard, els testimonis de Jehovà publiquen les bones notícies en més de mil idiomes.

 Temps després, la Helene i jo vam rebre una assignació a l’Àsia per coŀlaborar a afegir més idiomes a MEPS. Estàvem desitjant donar un cop de mà perquè les bones notícies estiguessin disponibles en més idiomes!

Un xoc cultural

 L’any 1986, la Helene i jo vam aterrar a l’Índia. Per a nosaltres va ser un gran xoc cultural. Quan vam arribar a Bombai, ens vam sentir aclaparats perquè tot era diferent. La cultura sueca i la cultura índia semblaven extrems oposats! Durant la primera setmana ens vam arribar a plantejar seriosament tornar a casa.

 Tot i així, després d’aquella primera setmana, els dos vam arribar a la mateixa conclusió. Ens vam dir: «Sempre hem volgut ser missioners i, ara que per fi hem rebut una assignació a l’estranger, no ens podem rendir. Hem de superar aquests reptes».

 Per tant, en comptes de marxar, vam decidir aprendre tot el que poguéssim sobre aquell estil de vida tan diferent. Quan ho vam fer, de seguida ens vam enamorar de l’Índia. De fet, des d’aleshores hem après dos idiomes del país: el gujarati i el panjabi.

Cap a Myanmar

 El 1988 ens van enviar a Myanmar, un país situat entre l’Índia, Tailàndia i la Xina. La situació política a Myanmar era tensa i la major part del país es trobava sota la llei marcial. MEPS encara no incloïa els caràcters del birmà i no hi havia cap programari que pogués fer aquesta feina. Per això, el primer que vam haver de fer va ser ajudar a dissenyar els caràcters d’aquesta escriptura i després portar els arxius a Wallkill per pujar-los a MEPS.

 A l’aeroport, la Helene portava els dissenys de tots els caràcters a la seva bossa. Degut a la gran inestabilitat política del país en aquell temps, corríem el risc de ser detinguts si els guàrdies fronterers ens enxampaven amb publicacions en birmà. Però quan van escorcollar la Helene, ella simplement va aixecar els braços amb la bossa a la mà. Ningú es va fixar en aquella bossa!

 A part dels nous caràcters, els traductors de Myanmar van rebre ordinadors portàtils, impressores i formació sobre MEPS. La majoria dels traductors no havien vist mai un ordinador, però estaven desitjant aprendre a fer-lo servir. En poc temps, van deixar de dependre de premses comercials més antiquades que feien servir tipus mòbils, els quals es coŀlocaven manualment. Com a resultat, la qualitat de les nostres publicacions de seguida va millorar molt.

Cap al Nepal

 L’any 1991, la Helene i jo vam rebre una assignació per donar suport al Nepal, un país situat al llarg del vessant sud de l’Himàlaia. Aleshores, només hi havia una congregació al país i tan sols unes poques publicacions en nepalès.

 Poc temps després, es van traduir més publicacions i es van distribuir per tot el territori. Avui dia, al Nepal hi ha uns 3.000 testimonis de Jehovà que serveixen en més de 40 congregacions. El 2022, van assistir al Memorial de la mort de Crist més de 7.500 persones!

Un fullet en lahu

 A mitjans de la dècada dels 90, els missioners que es trobaven a la ciutat de Chiang Mai (Tailàndia), van començar a predicar a les tribus lahu que vivien a les muntanyes. El lahu és un idioma que es parla al llarg de les fronteres de Laos, Myanmar, Tailàndia, el Vietnam i la Xina. Amb tot, encara no hi havia cap publicació nostra en aquest idioma.

 Un jove que estudiava la Bíblia amb els missioners va traduir del tai al lahu el fullet “¡Mira! Estoy haciendo nuevas todas las cosas”. Llavors, tant ell com altres residents lahu van recollir diners per enviar-los a la sucursal juntament amb el fullet traduït. A la carta que van incloure, van expressar el desig que les persones de parla lahu poguessin escoltar les veritats que ells havien après gràcies a aquest fullet.

 Uns anys més tard, la Helene i jo vam tenir el privilegi d’ensenyar als traductors al lahu com utilitzar MEPS. Un dels traductors que servia a l’oficina de traducció a Chiang Mai era un germà que s’havia batejat feia poc. Va ser molt emocionant quan ens vam assabentar que era el mateix jove que havia traduït el fullet “¡Mira!” al lahu!

 El 1995, la Helene i jo vam tornar a l’Índia. La nostra assignació a la sucursal va ser proporcionar eines als traductors per utilitzar MEPS i així poder dur a terme la seva feina. Actualment, hi ha un gran nombre de publicacions disponibles en molts dels idiomes del país per ajudar la gent a estudiar la Bíblia i arribar a batejar-se.

Una vida plena

 La Helene i jo hem servit a la sucursal de la Gran Bretanya des del 1999. Treballem amb l’equip de Programació de MEPS de la seu mundial. Durant aquests anys, hem gaudit molt de dedicar gran part del nostre temps a predicar en gujarati i panjabi a Londres. Sempre que es publica un nou idioma a jw.org, busquem oportunitats per predicar a les persones que el parlen al nostre territori.

 Estic molt content d’haver-me posat metes espirituals des de ben jove en comptes de seguir l’estil de vida despreocupat que portava la majoria. Quan la Helene i jo mirem enrere, no ens penedim gens ni mica de la decisió que vam prendre de servir a temps complet. Ens ha encantat poder visitar més de 30 països i veure de primera mà com les bones notícies arriben a gent de tota nació, tribu i llengua (Apocalipsi 14:6).