Moltes víctimes d’abusos sexuals se n’avergonyeixen profundament del que els va passar, i fins i tot potser se senten culpables. Pensa en el cas de la Karen, qui ara té 19 anys. Va ser víctima d’abusos sexuals dels 6 als 13 anys. Ella explica: «El pitjor de tot és que em sento culpable. De vegades em pregunto: “Per què vaig permetre que els abusos duressin tant de temps?”».

Si et sents així, pensa en el següent:

•   Els nens no estan preparats per mantenir relacions sexuals, ni físicament ni emocionalment. No entenen què implica i, per tant, és impossible que les consentin amb plena consciència. Això significa que un nen mai té la culpa de l’abús.

•   Els nens són vulnerables perquè solen confiar en els adults i normalment no pensen que hi hagi persones pervertides que vulguin aprofitar-se d’ells. El llibre The Right to Innocence diu: «Els pederastes saben molt bé com enganyar els altres i, per tant, per a ells els nens són presa fàcil».

•   És possible que un nen experimenti excitació sexual durant l’abús. Si és el que et va passar, pensa que aquesta és una resposta automàtica del cos a unes carícies concretes. Això no vol dir que vas consentir l’abús ni et fa culpable del que va passar.

 Prova això: Pensa en un nen o nena que coneguis i que tingui la mateixa edat que tenies tu quan vas patir l’abús. Si algú abusés sexualment d’ell, seria just pensar que el nen és el culpable?

 La Karen va pensar en això mentre cuidava tres nens, un dels quals tenia sis anys, precisament la mateixa edat que ella tenia quan va començar a patir abusos sexuals. Ella explica: «Em vaig adonar que un nen amb sis anys és molt vulnerable, i llavors vaig entendre que amb aquesta edat jo també ho era».

 En resum: L’únic culpable de l’abús és el pederasta. La Bíblia diu: «La maldat del malvat serà sobre ell [mateix]» (Ezequiel 18:20, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]).

 Parlar sobre l’abús amb un adult de confiança pot ajudar-te molt. La Bíblia diu: «L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa» (Proverbis 17:17, Bíblia Evangèlica Catalana).

 És comprensible que et sentis més segur si no parles amb ningú del que et va passar. Potser el silenci s’ha convertit en un mur que et protegeix i així t’assegures que no et facin més mal. Però pensa que aquest mur que impedeix que et facin mal també impedeix que rebis ajuda.

 Una jove anomenada Janet es va sentir molt millor quan va parlar amb algú. Ella explica: «Una persona que coneixia i en la que confiava va abusar de mi des de ben petita, i no li vaig dir a ningú durant anys. Però quan vaig aconseguir parlar amb la meva mare, vaig sentir com si em tragués un gran pes de sobre».

 Pensant en la seva experiència, la Janet entén per què a alguns els hi costa parlar-ne a algú. Ella explica: «Parlar sobre l’abús és molt incòmode. Però en el meu cas, no podia aguantar més en silenci. El millor per a mi va ser afrontar-ho el més aviat possible».

 Si has patit abusos sexuals, pot ser que ara tinguis idees errònies sobre tu mateix que et facin molt de mal. Per exemple, és possible que pensis que ja estàs marcat de per vida, que no vals res o que només existeixes per donar plaer sexual als altres. Però ara és el temps de recuperar-te de totes aquestes mentides (Eclesiastès 3:3). Què et pot ajudar?

 Estudiar la Bíblia. La Bíblia conté els pensaments de Déu, que poden destruir «raonaments i qualsevol barrera», per exemple els falsos raonaments que et fan creure que no vals res (2 Corintis 10:4, 5). T’ajudarà llegir i reflexionar en els següents textos: Isaïes 41:10; Jeremies 31:3; Malaquies 3:16, 17; Lluc 12:6, 7; 1 Joan 3:19, 20.

 L’oració. Quan et sentis culpable, o pensis que no vals res, fes oració a Jehovà i «llança la teva càrrega sobre [ell]» (Salm 55:22, TBS). Recorda que mai estàs sol!

 Els ancians de la congregació. Ells estan preparats per ser «com un recer contra el vent, i com un refugi contra la tempesta» (Isaïes 32:2, TBS). Els ancians et poden ajudar a tenir un punt de vista equilibrat de tu mateix, a passar pàgina i continuar endavant amb optimisme.

 Buscar bones companyies. Fixa’t en homes i dones que posin en pràctica els principis bíblics. Observa com es tracten entre ells. Amb el temps, t’adonaràs que no tothom utilitza la seva influència per abusar dels que diuen que estimen.

 Això és el que ha après una jove anomenada Tanya, qui va ser tractada des de ben petita com un objecte sexual per part de diversos homes. Ella explica: «Quan un home s’apropava a mi, era per fer-me mal». Amb el temps, la Tanya ha comprovat que hi ha homes que sí demostren amor sincer. Com se n’ha adonat?

 El punt de vista de la Tanya va canviar quan va començar a relacionar-se amb un matrimoni que posava en pràctica els principis cristians. Ella explica: «Em vaig fixar en el comportament del marit i vaig veure que no tots els homes són dolents. El marit protegia la seva dona, i això és el que Déu vol» a (Efesis 5:28, 29).